FONS DE REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES DE LA REVISTA ELECTRÒNICA  A CARN !

 

 

0 (Febrer de 2006)

tornar al principi1 (Juny de 2006)

2 (Setembre de 2006)

Ier. Número Extraordinari (Novembre de 2006)

3 (Gener de 2007)

4 (Maig de 2007)

5 (Setembre de 2007)

6 (Gener de 2008)

7 (Maig de 2008)

IIn. Número Extraordinari (Juliol de 2008)

8 (Setembre de 2008)

9 (Gener de 2009)

10 (Maig de 2009)

11 (Setembre de 2009)

12 (Gener de 2010)

13 (Maig de 2010)

14 (Setembre de 2010)

15 (Gener de 2011)

16 (Maig de 2011)

 

 

 

Articles, escrits i notes publicades (per seccions):_____________________________________________________________________________________________ 

 

 

Editorial:

 

 

Núm.

Títol

Pàg.

0

A Carn!, a carn!

4

1

Pax Acàrnica

4

2

La criminalitat d’Hezbol·lah, la barbàrie del Govern d’Israel

4

INE

Les beques de l’IRMU

2

3

Superem l’any de vida

4

4

Montjuïc de rosa

4

5

Commemorar l’antiguerra

4

6

Sobre els desgreuges políticament correctes

4

7

Una nova etapa i una nova època

3

IINE

Prim, novament

2

8

Preservar el patrimoni històric militar

3

9

El bicentenari vallenc

3

10

Incontinència fallera

3

11

La normalitat en la museística militar

3

12

També hi van haver asos catalans

3

13

A Carn! amb la societat civil

3

14

El veritable sentit de la Història Militar

3

15

Una bibliografia que creix

3

16

El setge de Tarragona de 1811 en el seu lloc

3

 

 

Articles:

 

 

 

Núm.

Autor

Títol

Pàg.

0

Joan-Hilari Muñoz i Sebastià

La Guerra dels Segadors a Tortosa, a través dels apunts d’un notari

 

3-6

 

Manel Güell

Xifres declarades de destrucció a la província de Tarragona (1939)

 

7-10

1

Henry Ettinghausen

‘Periodisme participatiu’ en la Guerra dels Segadors

5-11

 

Manel Güell

Reclutes a ultramar. Província de Tarragona (1877)

12-13

2

Manel Güell

Apunts sobre la munició pètria de propulsió manual

5-7

 

Joan-Hilari Muñoz i Sebastià

Les relacions entre els miquelets i el baix clergat durant la Guerra dels Segadors. Dos exemples a la diòcesi de Tortosa

 

 

8-11

INE

Manel Güell

Una precisió: sedició versus contra-sedició

2-4

3

Josep M. T. Grau i Pujol

Víctimes de l’Exèrcit en la Tercera Guerra Carlina a la demarcació de Tarragona (1872-1875)

 

5-9

 

Manel Güell

Els estralls de la Guerra Civil a les Muntanyes de Prades i la seva plana, a través del fons de ‘Regiones Devastadas’ de l’AHDT

 

 

10-16

4

Andreu Galera i Pedrosa

Els governadors de la plaça militar del castell i vila de Cardona (segles XVII-XX)

 

5-7

 

Alfredo Redondo Penas

Victorià Sugranyes Fernández:200 anys del naixement d’un altre fill il·lustre de Reus

 

8-13

5

Manel Güell

Pressió política i pressió fiscal a la Tarragona del primer quart del segle XVIII

 

5-12

 

Josep M. T. Grau i Pujol

Un episodi de la Guerra de Successió a la Selva del Camp: l’ordre d’enderrocament de les muralles (1714)

 

13-14

6

Francesc Murillo Galimany

La defensa de Valls en els segles XIII-XIV: la milícia i l’armament pesant de la vila

 

5-10

 

manel Güell

L’índex d’ocultació militar al Camp de Tarragona en la Guerra Gran (1798)

 

11-14

7

Manel Güell

La dona catalana a la guerra

4-7

 

Salvador-J. Rovira i Gómez

Els nobles de Tortosa i la Guerra del Francès

8-10

IINE

Daniel Piñol Alabart

Alfredo Redondo Penas

El general Prim a la Guerra de Crimea (1853-1854). Documents per al seu estudi

 

3-26

8

Manel Güell

Princeps Namquae versus Sometent general. Una reflexió

 

4-8

 

Josep M. T. Grau i Pujol

Soldats reusencs: entre la mort a Cuba i la deserció

9-10

9

Manel Güell

Nota sobre recursos militars baronials. Vallespinosa, 1607

3-4

 

Albert Raül Esteban Ribas

La batalla de Valls de 1809. El punt de vista militar

5-15

10

Manel Güell

Incognitos filios in bellum plures sunt

3-7

 

José Luis Cifuentes Perea

La pèrdua de les últimes colònies espanyoles. Una aproximació al seu cost

 

8-14

11

Manel Güell

Nota sobre els diferents tipus d’artillería antiga

3-4

 

Alfredo Redondo Penas

Conmemoració històrica: 150 anys de la guerra d’Àfrica: 1859-1860. En memòria dels voluntaris catalans

 

5-11

12

Manel Güell

Última ratio regis Cataloniae

3-9

 

Francesc Murillo Galimany

Els regiments de cavalleria de nova creació de l’exèrcit de Catalunya. El cas del 1r. d’Hússars (1808)

 

9-13

13

Manel Güell

Pere III. El primer pas cap a l’estabilitat financera en matèria militar

 

4-11

 

Moisés Selfa i Sastre

Toponímia militar a les Muntanyes de Prades

12-14

14

Manel Güell

Notes sobre la pólvora a Catalunya

4-9

 

Àngel Casals Martínez

Solsona, 1655

10-14

15

Manel Güell

Brulots a la guerra dels Segadors

4-8

 

Salvador-J. Rovira i Gómez

Els nobles de Reus i la guerra del Francès

9-12

16

Salvador-J. Rovira i Gómez

Seguiment de les guerres napoleòniques (186) a Tarragona

5-8

 

Alfredo Redondo Penas

Els regiments que van participar en el setge napoleònic de Tarragona

9-16

 

Francesc Murillo Galimany

La defensa del fort de l’Oliva, maig del 1811

17-48

 

Manel Güell

Tarragona Delenda est

49-67

 

Josep M.T. Grau Pujol

Manel Güell

Les migracions. Una altra conseqüència de la Guerra

68-74

 

El personatge:

 

 

Núm.

Autor

Títol

Pàgs.

0

Manel Güell

Manuel d’Aux Borrellàs (+1665)

11-13

1

Manel Güell

Francesc Cabanyes: el primer segador-almogàver

14-17

2

Robert Vallverdú

El Nen de Prades

12-13

3

Manel Güell

El brau Mostaròs

17-20

4

Manel Güell

Joan Baptista de Mata, un capità general d’artilleria, català, al s. XVII

 

14-16

5

Alfredo Redondo Penas

Josep Tàrrech Bofarull: Història d’un militar reusenc

 

15-18

6

Alfredo Redondo Penas

Manuel Grau Iglésias

 

15-19

7

Manel Güell

En reconeixença a Francesc de Giminells Mascaró (v.1605-1640)

 

11-13

8

Jordi Morant Clanxet

Lluís de Castellví i de Vilallona. Tinent general (*26-X-1840 +24-IX-1918)

 

11-16

9

Alfredo Redondo Penas

Francesc Fort Segura. Oficial de Tortosa en el Cos de voluntaris catalans a la Guerra d’Àfrica (1859-1860)

 

16-19

10

Jordi Morant i Clanxet

Eusebi Pelegrí i Camps. Doctor en Farmàcia (1842-1918)

 

15-18

11

Jordi Morant i Clanxet

Lleó Alasà Rovira (1842-1916), intendent general de les Filipines

 

12-16

12

Manel Güell

Manuel Orozco Rovira, as de l’aviació republicana (1915-1994)

 

14-20

13

Jordi Morant i Clanxet

Joaquim Fàbregas Caputo, capità de les Milícies Urbanes de Tarragona el 1811

 

15-17

14

Salvador-J. Rovira i Gómez

Josep-Ignasi d’Alemany Carbonell (1792-1835), màrtir de la causa liberal a Tarragona

 

15-17

15

Alfredo Redondo Penas

Josep-Anton Aran Huguet: sotstinent tortosí de la 4ª. Companyia de voluntaris catalans a la guerra d’Àfrica (1859-1860)

 

 

12-14

16

Salvador-J. Rovira i Gómez &

Manel Güell

Vides paral·leles: Louis-Gabriel Suchet Jacquier (1770-1826) i Juan-Senén Contreras de Torres (1760-1826). Dos mariscals i un destí: Tarragona 1811

 

 

75-82

 

Alfredo Redondo Penas

Rosa Venas, ‘la calessera’, ‘la rossa’ o la ‘de l’hostal’

83-86

 

 

Fons i Arxius:

 

Núm.

Autor

Títol

Pàgs.

0

Manel Güell

El fons ‘Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones’, de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona

 

 

26-28

1

Josep M. T. Grau Pujol

La secció dels serveis militars en un fons municipal del Camp de Tarragona

 

30-31

2

Manel Güell

La Gazette de França

27-29

3

Manel Güell

Fons fotogràfic de Kati Horna, a l’ Archivo General de la Guerra Civil Española

 

31

4

Josep M. T. Grau Pujol

El fons personal d’un militar: el capità Marià Batlle, de Reus

 

28-30

5

Manel Güell

L’Arxiu de Capitania General

28

6

Manel Güell

El fons de Miquelets de l’Arxiu Històric de Tarragona

31-32

7

Manel Güell

Fons documentals sobre Quintes a l’Arxiu Històric de Tarragona

 

26-27

8

Montserrat Catalan

L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Poblet)

30-32

9

José Luis Cifuentes Perea

Recursos a la Xarxa per a la investigació d’Història Militar. Una primera incursió

 

30-31

10

Josep M. T. Grau i Pujol

La repatriació de soldats a la guerra de Cuba : una font documental a l’abast per al recompte de mortalitat (Centre de Documentació Marítima. Museu Marítim de Barcelona)

 

 

 

30-32

11

José Luis Cifuentes Perea

Recursos a la Xarxa per a la investigació d’Història Militar. Els arxius virtuals (II)

 

31-33

12

Manel Güell

Els Sucesos por años, de la Biblioteca Nacional de Madrid

 

32-33

13

Josep M.T.Grau i Pujol

L’assistència sanitària de militars a l’hospital civil de Reus: fonts documentals per al seu estudi

 

34-35

14

Manel Güell

BC, F.Bons.

32-33

15

Alfredo Redondo Penas

Estudi de les fortaleses i places de guerra al Principat de Catalunya (1800-1853), segons la documentació de l’Arxiu General Militar de Segòvia

 

 

31

 

 

L’Espasa i la ploma:

 

 

Núm.

Autor

Títol

Pàgs.

0

Manel Güell

Brancaccio i els seus Cargos i preceptos militares

28

1

Manel Güell

La Platica manual de artillería, de Luis Collado

31-32

2

Manel Güell

La “Crònica” de Miquel Parets

29

3

Manel Güell

Francesc de Castellví les seves Narraciones Históricas

32

4

Manel Güell

Els Preludis militars de Domingo de Moradell

30-31

5

Manel Güell

Osona i la seva Expedició a l’Orient

29

6

Manel Güell

Melo i la seva Guerra de Catalunya

32-33

7

Manel Güell

La Relación de lo sucedido en Brafim, de Bosch Cardellach (1808-1814)

28-29

8

Manel Güell

Josep Doms i el seu Orde de batalla o breu compendi militar

32-33

9

Mireia Campabadal i Bertran

Un parell de dietaris privats en català sobre el setge barceloní de 1713-1714

 

32-34

10

Manel Güell

Pau Porcet i el seu Llibre de Politiqueses i curiositats (1805-1856)

 

32-33

11

Manel Güell

La Tortosa, ciudad fidelíssima y exemplar, de Vicenç de Miravall

 

34-35

12

Manel Güell

La Conquista de Cataluña por el Marqués de Olias y Mortara

 

34-35

13

Manel Güell

Els Versos nous ab alegria dels defensors del trono, pàtria y religió

 

36

14

Manel Güell

La Manifestacion..., de Serapi de Berart

34-36

15

Manel Güell

El reialista pere García Navarro, Oso Blanco,i el seu Diario Histórico...

 

32-33

16

Manel Güell

El Setge de Tarragona relatat en primera persona pel seu principal defensor

133-135

 

Jordi Morant i Clanxet

Guerra del Francès. Un llibre no conegut d’Alfred Opisso Vinyes

136-138

 

 

 

 

Expugnare Oppidum [tapes fins el núm. 6]:

 

 

Núm.

Autor

Títol

Pàgs.

0

Manel Güell

El penyal de Gibraltar

[39-40]

1

Manel Güell

La presa de Constantinobla

[39-40]

2

Manel Güell

El setge de Condé (Lleida, 1647)

[39-40]

3

Manel Güell

L’assalt a Alcover (1464)

[39-40]

4

Manel Güell

València d’Àneu (1487)

[39-40]

5

Manel Güell

Les Illes (1640)

[39-40]

6

Manel Güell

Pensacola (1781)

[39-40]

7

Manel Güell

Alguer, 1354

35-36

8

Manel Güell

Els joanistes prenen Tarragona (1462)

36-37

9

Manel Güell

Voilà mes aigles’ Straslsund (Dinamarca), agost de 1807

38-39

10

Manel Güell

Carracletada vallenca. L’últim setge de la guerra de Successió (1719)

 

38-39

11

Manel Güell

Sàsser, 1347. L’ajut cors

38-39

12

Manel Güell

En defensa del Palau Papal (Avinyó, 1398)

39

13

Manel Güell

Un setge per bloqueig: Tarragona, 1641

37

14

Manel Güell

Argelers, la porta del Rosselló (1344)

37

15

Manel Güell

Gaeta 1435, desfeta total

37-38

16

Francesc Murillo Galimany

Tarragona 1811. La mare de tots els setges napoleònics a Catalunya

148-154

Recensions i recull bibliogràfic:__________________________________________________________________________________________________________________________________________

En el següent llistat apleguem totes les referències bibliogràfiques, recensionades o simplement citades, aparegudes en els números d’A Carn! del 0 fins al 15 (i el Ier. i el IIn. número extraordinari). Han estat disposades temàticament, a partir d’un senzill thesaurus d’Història de Catalunya.

 

Sobre fons groc i amb lletra de mida 12, estan escrites les referències que han estat objecte d’una recensió llarga; en vermell i en lletra de mida 11, les que ho han estat d’una recensió breu, i en negre i en lletra de mida 10, les simples referències sense recensionar. A les referències sobre fons groc i en vermell, hi hem adjuntat, al final, un número entre guions, en color blau, que és l’indicatiu del número d’A Carn! on apareix la recensió d’aquella referència. INE, és indicatiu del Ier. Número Extraordinari.

 

 

Estructura de la base de dades bibliogràfica d’A Carn! :

GENERAL

-          Diversa

-          Aviació

-          Cultura_militar

-          Dones_en_guerra

-          Espionatge

-          Fortificacions

-          Marina

-          Tractats,_cròniques,_dietaris_i_memòries

 

ANTIGA

-          Diversa d’Antiga

-          Àssia menor

-          Bizanci

-          Cartago i Fenícia

-          Egipte

-          Grècia

-          Hispània

-          Roma

 

MEDIEVAL

-          Diversa de Medieval

-          Croades

-          Expansió mediterrània

-          Guerra dels dos Peres

 

MODERNA

-          Diversa de Moderna

-          Època de transició, La Revolució Militar

-          Guerra civil de Joan II

-          Guerra contra els infidels i Corsarisme

-          Bandolerisme

-          Guerra dels Segadors

-          Guerra dels Nou Anys

-          Guerra de Successió

-          Guerra a l’Antic Règim

-          Guerra Gran

-          Guerra del Francès

 

CONTEMPORÀNIA

-          Diversa de Contemporània

-          Trienni Liberal

-          Carlinades

-          Àfrica

-          Cuba i Filipines

-          I Guerra Mundial

-          Guerra Civil Espanyola

o   Diversa de GCE

o    Batalla de l’Ebre

o    Brigadistes

o    Exiliats i refugiats

o    Maquis

o    Repressió

-          II Guerra Mundial

-          Era Atòmica

-          Guerra de l’Ifni

 

 

 


 

 

GENERAL:

 

AA.DD. Aproximación a la historia militar de España. III. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 1.258 p.

 

AA.DD. Historia de la Guerra. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 256 p.

 

AA.DD. Aproximación a la historia militar de España. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 258 p.

 

J.Andreu. “El concepto de guerra justa y la justificación de los conflictos bélicos en el mundo clásico”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 39-77.

 

 “L’Archivo Nacional, en estat ‘lamentable’”. Avui, núm. 10.382 (diumenge, 13-08-2006) 39. -4-

 

J.Avilés. “De la yihad clásica al terrorismo yihadí”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 199-223.

 

Batista González, Juan. España estratégica. Guerra y diplomacia en la historia de España. Madrid: Sílex Ediciones, 2007, 497 p.               

 

Bernalte Sánchez, Adolfo R. Estudio razonado de la colección de armas blancas del duque del Infantado conservadas en el Mu-seo Naval de Madrid.Madrid:Mi- nisteri de Defensa, 2007, 210 p.

 

Bourke, Joanna. Sed de Sangre. Barcelona: Crítica, 2008, 608 p.

 

Briggs, Jimmie. Niños soldados. Cuando los niños van a la guerra. Barcelona: Editorial Océano S.L., 2007, 192 p.

 

J.Cabrero. “El concepto de la guerra en el cristianismo primitivo desde los Evangelios a San Agustín”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 79-118.

 

L.Caeiro. “Samuráis. Los guerreros del Japón” Historia. National Geographic, 51 (març 2008) 78-89.

 

Calpena i Ollé, Enric; Junqueras i Vies, Oriol. Guerres dels catalans. Barcelona: Mina, 2005 (Focus, 7), 227 p.

 

Carrasco y Saiz, Adolfo. Icono-biografía del generalato español. Pamplona: Analecta Editorial, 2007, 885 p.

 

Casanovas Camps, Miquel Àngel. Història de Mallorca. Mallorca: Moll, 2005, 548 p.           -INE-

 

Clark, John O. (ed.). Joyas de la cartografía. Madrid: Almena, 2006, 256 p.

 

Coleman, Kim. History of Chemical Warfare. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005,224 p.

 

Collins , T. y R.G. Grant. Soldado. Madrid: Pearson, 2009, 360 p.

 

Conlan, Thomas D. Armas y técnicas bélicas  del samurai. 1200-1877.Madrid: Libsa, 2009, 215 p.

 

H.Coutau-Bégarie. «Histoire et stratégie», Stratégique, núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et stratégie».

 

Day, D. Conquista. Una nueva historia del mundo moderno. Barcelona: Crítica, 2006, 338 p.

 

Dueñas, Oriol. “L’Arxiu General Militar de Guadalajara”. en: Sense memòria no hi ha futur. Actes de les III Jornades de Joves Historiadors i Historiadores. Associació de Joves Historiadors i Historiadores de la Universitat de Barcelona. [Catarroja]: Afers, [2004], 59-63

 

A.M.Echevarria y J.M.Rodríguez. “Entre ‘violencia sagrada’ y ‘guerra socializada’: las cruzadas”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 113-139.

 

J.Eslava. “La fuerza de la prensa”. La Aventura de la Historia, núm. 115 (maig 2008) 54-60.

 

España. Brigada de Cazadores de Montaña “Aragón” I. [Osca]: BRCEM, I [2005], 23 p.

 

Fawcett, Bill. Cómo perder una batalla. Barcelona: Inédita, 2009, 320 p.

 

Fernández-Cuadrench, Jordi. “Les processons extraordinàries a la Barcelona baixmedieval (1339-1498). Assaig tipològic”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005= Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 403-428.                 -INE-

 

Garcés, Fernando. “Duelo. El combate prohibido”. Clío, 68 (juny 2007) 40-48.

 

García-Menacho y Osset, Eduardo. Introducción a la heráldica y manual de heráldica militar española. Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 136 p. 

 

Gómez Barceló, José Luis. Tiempos de guerra, imágenes de paz. Iconografía militar de Bartolomé Ros. Madrid: Ministerio de Defensa, 2005, 377 p.

 

Güell, Manel i Salvador-J. Rovira i Gómez (coord.). Biografies de Tarragona. Volum i. Benicarló: Onada, 2010, 80 p. [/137, ++]  -15-

 

Güell, Manel; Salvador-J. Rovira i Gómez (coords.). Biografies de Tarragona. Volum ii. Benicarló: Onada, 2011, 117 p. [/282, ++]            -16-

 

Gwynne, Dyer. Guerra. Desde nuestro pasado prehistórico hasta el presente. Barcelona: Belacqua, 2007, 426 p.             -5-

 

Hacker, Barton. “The Machines of War. Western Military Technology, 1850-2000”. History and Technology, 21/3 (2005) 255-300.

 

Hernández, Jesús. Es la guerra. Las mejores anécdotas de la historia militar. Barcelona: Inédita, 2005 (Historia bélica, 72), 286 p.

 

Historia de la Cruz Roja de Vinaròs”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

Hobbes, Nicholas. Militarie. Hechos, leyendas y curiosidades sobre la guerra y los ejércitos a través de la historia. tr. de Patricia Anton. Barcelona: Destino, 2005, 237 p.

 

Lendon, J.E. Soldados y fantasmas. Barcelona: Ariel, 2006, 561 p.        -5-

 

P.López Pita. “La guerra en el Corán y en la tradición musulmana”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 141-165.

 

Los Puertos de Morella, importancia geo-política”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

McLynn, Frank. Héroes y villanos. Los secretos de los más grandes guerreros de la historia. Barcelona: Ariel, 2008, 390 p.

 

Martí Gómez, José (texto). “Arturo Pérez-Reverte [Entrevista]”. magazine La Vanguardia (30 de abril del 2006) 34-40.

 

Martínez Montiel, Luís Francisco. “Algunos apuntes sobre Cartografía militar” [En línia] juliol de 2006 [Consulta de 12-07-2006]. Disponible a: <www.juntadeandalucia.es/ cultura>. -3-

 

J.A.Martínez Torres. “¿Religión o política. Las guerras confesionales en Europa. 1555-1598”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 166-198.

 

Martos, José Ángel. “Pinturas de guerra. El arte y la batalla, según Pérez-Reverte”. Clío, 54 (abril 2006) 48-56.

 

Masazumi, Natori. El auténtico manual de los ninja. Barcelona: Kairós,2010,160.

 

Moran Blanco, Sagrario; Andrés González Martín. Asimetría, guerra  e información. Madrid: Dílex, 2009, 452 p.

 

Muchembled, Robert. Una historia de la violencia. Del final de la Edad Media a la actualidad. Barcelona: Paidós Ibérica, 2010, 400 p.

 

Negro, Piero del e Gherardo Orfalli (a c.d.) Il gioco e la guerra nel secondo millennio. Treviso-Roma: Fondazione Benneton-Viella, 2009 (Ludica; 9), 219 p.

 

Nievas, David. “Artes marciales occidentales en la Edad de la Pólvora”. De la Guerra. Revista digital de historia militar moderna y contemporánea [En línia], Juliol 2006, núm. 1, p. 24-30; [Consulta, el 27-07-2006]. Disponible a: <www.delaguerra.es/ejemplares/>            -INE-

 

Norwich, John Julius. Historia de Venecia. Grana-da: Almed, 2009, 778 p.

 

Pagden, Anthony. Mundos en guerra. 2.500 años de conflicto entre Oriente y Occidente. Tr. José Manuel Álvarez Flores. Barcelona: RBA, 2010,558 p.

 

Pando Despierto, Juan. El mundo militar a través de la fotografía. 1840-1927.  I. Madrid: Ministerio de Defensa, 2009, 2.300 p.

 

Parker, Geoffrey. Historia de la Guerra. Madrid: Akal, 2008, 544 p.

 

Philpott, William J. Palgrave Advances in Modern Military History. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2006, 256 p.

 

Pinto Crespo, Virgilio; Valentina Fernández Vargas. El Madrid Militar. II. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 987 p.

 

Puel de la Vila, Fernando. Historia del ejército en España. Madrid: Alianza Editorial, 2005, 319 p.

 

Quesada, Fernando. “Recreación histórica”. La Aventura de la Historia, 83 (setembre 2005) 86-89.

 

Quesada Sanz, Fernando. “De la lanza a la pica”. La Aventura de la Historia, 95 (setembre 2006) 94-96.

 

F.Quesada. “Espolear a sangre el caballo”. La Aventura de la Historia, núm. 111 (gener 2008) 110-111.

 

F.Quesada. “Criptografía, instrumento de guerra”. La Aventura de la Historia, núm. 112 (febrer 2008) 106-107.

 

Quesada Sanz, Fernando. Ultima ratio regis. Control y prohibición de las armas desde la Antigüedad a la Edad Moderna. Madrid: Ediciones Polifemo, 2009, 487 p. [994/-/742, ++++]-15-

 

Ramon i Vidal, Jaume de. El Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 2004 (Camí Ral, 24), 293 p.

 

Recull d’estudis del Grup d’Estudis Coronel Guarner, en homenatge al coronel Vicenç Guarner. VII nucli d’història militar de Catalunya, curs 2002-2003. Barcelona: Grup d’Estudis Coronel Guarner, 2004, 168 p.

 

Roca, Carles. Sangre de valientes. Barcelona: Inédita Editores, 2005, 324 p.

 

Romero Fernández, Antonio. “Bushido. Código Samurai”. Historia 16, 359 (marzo 2006) 8-31.

 

Toledo Momparler, Vicente. Espadas españolas militares y civiles del siglo XVI al XIX. [S.l.: l’autor, 2010], 560 p.

 

Transcultural Wars from de Middle Ages to the 21st. Century. Ed. Hans Henning Kortum. Berlin: Akademie Verlag, 2006, 274 p.

 

J.Trebolle. “Guerra Santa y Guerra Justa en la Biblia”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 13-38.

 

Tzabar, Shimon. Cómo perder una guerra (y por qué). La estrategia para la derrota. tr. de Paula Borrell Soldevila. Madrid: Siglo XXI España, 2005, 181 p.

 

Tzu Sun. Los trece artículos sobre el arte de la guerra. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 132 p.

 

Vaquero, Dimas. Crecer, obedecer, combatir y morir. Saragossa: Institución “Fernando el Católico”, 2006, 324 p.

 

“La violación como arma de guerra”. Tiempo de Paz, 84 (primavera 2007) 82 p.     

 

Weir, William. 50 batallas que cambiaron el mundo. Tr. Gabriela Ventureira. Barcelona: Inédita, 2007, 482 p.

 

Aviació

 

dd.aa. “La Guerra Civil subterrània. Refugis contra les bombes”. Dossier de la Revista de Girona, 254 (maig-juny de 2009) 90-105: Pujadó, Judit. “Els refugis antiaeris gironins” (92-98), i “Dins dels refugis” (99-101); Ejarque Montesano, Joaquim; Miquel Rustullet Noguer. «El refugi antiaeri de la Casa Nova d’en Traver» (102-103) i Rahola, Carles. “Refugis i jardins” (104-105). [+++]         -14-

 

J.A.Alcaide. “Dieppe. La batalla aérea”, Revista Española de Historia Militar, 112 (2009) 130-144.

 

M.Alpert. “Las pioneras del aire”, La Aventura de la Historia, 119 (setembre de 2008) 40-43.

 

Altemir Altemir, Sebastián. Vivencias de un maño en la URSS staliniana. Del Cinca al Volga. Informe a mis hermanos. Valls: La Torratxa, 2007, 207 p. -10-

 

Arnabat, Ramon; David Gesalí i David Iñíguez. “La campanya aèria contra Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)”, L’Avenç, 344 (Març 2009) 44-52.            -12-

 

A.M.Arrabal. “Cabra. El otro Guernica”, Ares, 6 (gener-febrer 2009) 42-47.

 

M.Ballester. “El despertar del avispero”,  La Aventura de la Historia, 122 (desembre de 2008) 66-72.

 

Barragán Fernández, Bruno; Carlos Sánchez Martínez. Los campos de aviación de la Guerra Civil. La provincia de Ciudad Real. Ciudad Real: Diputació, 2008, (Biblioteca de Autores Manchegos. Colección general, 156) 218 p.

 

Bosque Coma, Alfredo. “Con la Cuarta Escuadrilla Azul en Rusia”. Historia 16, 359 (marzo 2006) 64-73.

 

R.Chapman. “Dornier Do 24 para España”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 56-59.

 

Díaz Benítez, Juan José. “Voluntarios de la zona aérea de Canarias y Africa occidental en la Wehrmacht”. Historia Social, 53 (2005) 47-62.

 

Ejarque Montesano, Joaquim; Miquel Rustullet Noguer. El Camp d’aviació de Martis. 1938-1960. Banyoles: Consell Comarcal del Pla de l’Estany, 2004, 113 p.

 

Ejarque Montesano, Joaquím; Rustullet Noguer, Miquel. El camp d’aviació de Martís, 1938-1960. Banyoles: Consell Comaral del Pla de l’Estany, 2004, 115 p.   -4-

 

El primer bombardeo naval de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

Fernández-Coppel, Jorge. La Escuadrilla Azul. Los pilotos españoles en la Lutwaffe. Madrid: La Esfera de los libros, 2006 (Historia del siglo XX), 448 p.              -5-

 

J.Fernández-Coppel. “Excmo. Sr. D. Pedro Vives y Vich, General de Ingenieros. Fundador y primer jefe de la Aviación española”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre de 2009) 40-49.

 

J.Fernández.Coppel. “General Friedrich Christiansen. Un as de la aviación naval”, Ares. Revista de Historia Militar, 11 (novembre-desembre de 2009) 20-25.

 

H.García. “Homenaje en Canet. A la Aviación Republicana”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (gener-febrer de 2010) 36-37.

 

M.García Bartual. “Despegar en vertical”, Historia y Vida, 499 (octubre de 2009) 78-83.

 

García, Heribert, L’aeròdrom de La Sénia. 1937-39. La Sénia: Centre d’Estudis d’Investigació Històrica Baix Maestrat / Montsià, 2006, 189 p.    -5-

 

García Esteller, Heribert. “Ayer y Hoy. 1938-008. La Cénia”. Ares, 6 (gener-febrer de 2009) 50-52.            -13-

 

García Algilaga, David. “Inicis de l’aviació a l’Empordà”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 291-313 [62/5/8+6 - ++].           -13-

 

Gesalí Barrera, David; David Íñiguez Gràcia. Guerra aèria a la batalla de l’Ebre. Barcelona: Duxelm, 2010 (Polemos; 2), 102 p. [173/4/30, +++ -16-

 

Gort, Ezequiel i Salvador Palomar. “’Plegar els morts amb pales’. Els bombardeigs del 21 i 24 de gener de 1938 sobre Reus”. Butlletí Informatiu de l’Arxiu Municipal de Reus, 15 [primavera 2008] 3-12 [32/1/8 ++].            -11-

 

Iñíguez Gràcia, David. “Aigua i Sang a Móra d’Ebre: La Batalla dels 115 dies”. La Riuada. Revista d’Informació Cultural, Móra d’Ebre, 26 (Agost 2005) 29-35.          -6-

 

La aviación en Castellón. 1936-39”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

La guerra aérea en el Alto Palacia durante el conflicto civil”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

L.Manzanera. “Amelia Earhart. Un paseo por las nubes”, Clío, 98 (desembre de 2009) 64-67.

 

Marimón, Sílvia. “Lleida, la Guernika catalana”. Sapiens, 41 (març 06) 26-33.      -2-

 

Matricardi, Paolo. Gran libro de los aviones de combate. Madrid: RBA, 2007, 432 p.

 

X.C.Meseguer. “La guerra desde el cielo. Del Barón Rojo al Enola Gay”, Clío, 83 (setembre de 2008)  42-49.

 

L.Molina. “La Sauceda, más allá del mito”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre de 2009) 30-37.

 

Musgrove, Frank. Dresde y los bombardeos británicos sobre Alemania. tr. de Juan Carlos Salgado. Valladolid: AF, 2005, 144 p.

 

Palomar, Salvador. “Avions de guerra sobre el Priorat”. Butlletí Informatiu de l’Arxiu Municipal de Reus, 15 [primavera 2008] 3-12 [24/1/8 +]-11-

 

R.A.Permuy-C.O’Donnell Torroba. “Los autogiros. Cierva C.30”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 24-31.

 

Permuy López, Rafael A. “’Memoria histórica’ en el aeródromo de La Cenia”. Ares, 6 (gener-febrer de 2009) 48-49.   -13-

 

Poblet i Feijoo, Francesc. Els Bombardeigs a Barcelona durant la Guerra Civil. Barcelona: Ajuntament. Regidoria de Dona i Drets Civils, 2005 (Quaderns de Barcelona. Memòria històrica, 1), 59 p.

 

Pujadó i Puigdomènech, Judit. Contra l’oblit. Els refugis antiaeris poble a poble. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006 (Biblioteca Serra d’Or), 394 p.       -3-

 

Ruíz Vidondo, Jesús Maria. Los vigías del cielo de España. Madrid: Sekotia, 2010, 284 p.

 

Saiz Cidoncha, Carlos. Historia de las fuerzas aéreas de la república española. III. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.

 

Salas Larrazabal, Jesús Maria; Rafael de Madariaga Fernández; José Luis González Serrano; José Warleta Carrillo; Cecilio Yusta Viñas. Mirando al cielo. Crónica de un siglo de aviación militar en España. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 394 p.

 

Santos Álvarez, Félix; José María Negrón Carreño. Aeródromo militar de León. 80 años de historia.  Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 308 p.

 

Valldeperes, Antonio. «Una memoria histórica del Campo de Aviación de Sènia. Tarragona”. Icaro. Boletín Informativo de la Asociación de Aviadores de la República [En línia] Juliol 2006, núm. 87 [Consulta: agost de 2006]. Disponible a: www.adar.es/icaro-julio....   -2-

 

Vich Sáez, Sergio. “La legión Condor. Voluntarios alemanes para el general Franco”. Historia y Vida, 456 (març 2006) 86-95.

 

Cultura militar

 

I.Artamendi. “La foto casual [Iwo Jima]”, Historia y Vida, 492 (març de 2009) 78-85.

 

Calama Rosellón, Argimiro. “Las Reales Academias Militares de Matemáticas de la Ilustración”. Torre de los Lujanes, Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, 56 (Julio 2005) 137-173.      -1-

 

J.J.Díaz. “La evolución de la historia militar: de género literario a disciplina científica”, Revista de Historia Militar, 105 (2009) 77-126.

 

Documentalistas e historiadores extranjeros visitan Benicàsim y Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

El cuartel militar como vivienda colectiva en España y sus posesiones durante el siglo XVIII”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

García Hernán, David. La Cultura de la Guerra y el teatro del Siglo de Oro. Barcelona: Sílex, 2006, 334 p.

 

E.González Calleja. “Presentación”, i “La cultura de guerra como propuesta historiográfica: una reflexión general desde el contemporaneismo español”, Historia Social. Fundación Instituto de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La Cultura de guerra en la España del siglo XX:

 

M.Joly. “Las violencias sexuadas de la Guerra Civil española: paradigma para una lectura cultural del conflicto”, Historia Social. Fundación Instituto de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La Cultura de guerra en la España del siglo XX:

 

A.Martínez Miguelez. “El Museo militar de Belgrado”, Revista Española de Historia Militar, 102-103 (2009) 264-270.

 

C.Padró. “Capa, los ojos de la guerra”, Historia y Vida, 490 (gener de 2008) 80-86.

 

Pozo Ferrer, Montserrat del. “Temàtica militar a Besalú II. Acadèmies militars a Catalunya”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVII (2006) 215-232.    -4-

 

S.Puerto. “El Museo del Ejército presenta sus armas”. La Aventura de la Historia, 147 (gener de 2011) 26-30.

 

Puig i Tàrrech, Roser. “Correspondència d’un cadet des de l’Acadèmia Militar de Poblet durant la Guerra del Francès (1813-1814)”. Aplec de Treballs, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 24 (2006) 123-132. -3-

 

Pujol, Clàudia i Sònia Casas Codinach. “Rere la càmera d’Agustí Centelles”. Sapiens, 88 (febrer de 2010) 24-37.   -14-

 

Redondo Penas, Alfredo. “A la memòria dels caiguts en el setge de Tarragona de 1811”.Kesse, CEHSGOCT, 44 (2n. Semestre de 2010) 4-9 [55/2/13+11, ++]                -16-

 

F.Sevillano. “Cultura de guerra y políticas conmemorativas en España del franquismo a la transición”, Historia Social. Fundación Instituto de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La Cultura de guerra en la España del siglo XX:

 

M.Yusta. “Una guerra que no dice su nombre. Los usos de la violencia en el contexto de la guerrilla antifranquista (1939-1953), Historia Social. Fundación Instituto de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La Cultura de guerra en la España del siglo XX:

 

Dones en guerra

 

Ares, María. “María Pita. Una gallega de armas tomar”. Clío, 63 (gener, 2007) 60-65.

 

Blanco, Carlos. “Agustina de Aragón”. Historia. National Geographic, 35 (novembre 2006) 19-24.

 

Castells Irene; Gloria Espigado y Mª Cruz Romeo (coord.). Heroínas y patriotas. Las mujeres de 1808. Madrid: Cátedra, 2009, 488 p.         -13-

 

Corominas Bertran, Luís. Mujeres en la historia de la aviación. Madrid: Cockpit, 2005, 257 p.

 

Fonseca, Carlos. Rosario, Dinamitera. Una mujer en el frente. Madrid: Temas de Hoy, 2006, 290 p.

 

Manzanera, Laura. “Elizabeth Thompson. La primera pintora de batallas”. Clío, 68 (juny 2007) 50-59.

 

Moreno, Gustau. “Afusellada pel crim de ser mare de Cabrera”. El Punt, de 17-02-2006.-1-

 

Olesti, Isabel. Nou dones i una guerra. Dones del 36. Barcelona: Edicions 62, 2005.        -1-

 

Olmeda, Fernando. Gerda Taro. Fotógrafa de guerra. Barcelona: Debate, 2007, 393 p.

 

Orr, Lois; Gern-Rainer Horn (ed.). Letters from Barcelona. An American Woman in Revolution and Civil War. Houndmills, Basingstoke (Hampshire): Palgrave Macmillan, 2009, 209 p.

 

Quincey, Thomas. La monja alferez. S.l.: Pretextos, 2006, 150 p.

 

Valcárcel, Isabel. Mujeres de armas tomar. Madrid: Algaba, 2005, 206 p.

 

Espionatge

 

Bertomeu Masiá, Mª José (ed.). Cartas de un espía de Carlos V. La correspondencia de Jerónimo Bucchi con Antonio Perrenot de Granvela. València: Universidad, 2006, 230 p.

 

Blanning, T.C.W. “Viena and Versailles. The Courts of Europe’s Dynastic Rivals, 1550-1780”. German History, v. 23/2 (2005) 265-267.

 

M.Carballal. “Historias de espías. La Inteligencia española desde el siglo XIX a la actualidad”, Historia de Iberia Vieja, 46 (abril de 2009) 54-59.

 

Carrió i Arumí, Joan. «El captiveri i l’espionatge com a mèrits de l’ascens social a la Catalunya de l’Edat Moderna», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [10/1/1   +]                 -12-

 

A.Cónsul. “Els ulls i les orelles de Franco”, Sapiens, 98 (desembre de 2010) 30-37.

 

Diego González, Álvaro de. “Un español en Dunquerque”. Aportes. Revista de Historia Contemporánea, 62 (3/2006) 108-117.

 

Finestres, Jordi. “Espiant els nazis. L’aventura dels espies catalans al servei dels Estats Units”. Sapiens, 75 (gener 09) 18-28.       -12-

 

F.García Sanz. “Pilar Millán Astray. Mata Hari española”, La Aventura de la Historia, 135 (gener de 2010) 22-29.

 

Guixà Cerdà, Josep. « El cas Sentís. Un espia a Londres”. L’Avenç, 327 (Setembre 2007) 32-35. -6-

 

J.Hoyos. “Los espías de Felipe II”, Historia y Vida, 487 (octubre de 2008) 64-71.

 

Juárez Camacho, Javier. Garbo, l’espía català que va derrotar Hitler. Barcelona: Columna, 2004 (Biografies, 6) 359 p.

 

Juárez Camacho, Javier. Juan Pujol, el espía que derrotó a Hitler. Madrid: Temas de Hoy, 2004, 450 p.

 

P.Marriot. “Los secretos de los agentes de Stalin”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 34-41.

 

Navarro Bonilla, Diego. Cartas entre espías e inteligencias secretas en el siglo de los validos. Juan de Torres – Gaspar Bonifaz. 1632-1638. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 268 p.

 

Peck, Yannick. Les services secrets républicains espagonols en France. Organitzation, réseaux, action. [París] : Editions Loubatières, 2005, 239 p.   -2-

 

D.Revelles. “Criptografía. Códigos secretos que cambiaron la historia”, Clío, 84 (octubre de 2008)  28-39.

 

Rodríguez García, José Manuel. “Agentes secretos en la reconquista. Cómo se espiaban moros y cristianos”. Clío, 65 (març de 2007) 26-37.

 

Secretos en el aire. La criptografía en la Guerra Civil española”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

J.R.Soler. “Mata Hari. La seducción del espionaje”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre de 2009) 14-19.

 

J.R. Soler y E.Soler Bonet. “Anécdotas en Cifra [i] ”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (gener-febrer de 2010) 16-20.

 

S.Vich. “Espías nazis en América”, Historia y Vida, 484 (juliol de 2008) 52-57.

 

Fortificacions

 

Adell, Joan-Albert; Joan Menchón. “Les fortificacions de la frontera meridional dels comtats catalans, o les fortificacions de la marca superior d’Al-Andalus”. Lambard, XVII (2004-2005) 65-85.

 

Alomar i Canyelles, Antoni I.; Clop i Molins, Ramon. “Les fortificacions del castell de Bellver”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Revista d’Estudis Històrics, 859, LXI  (2005 = In memoriam Álvaro Santamaría Arández) 391-426.       -3-

 

A.Alonso. “La almenara fortificada del Javalí de la acequia mayor de Benaguacil (Valencia)”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

M.M.Alonso Ruíz. “Torres: puerta cristiana en recodo simple: el caso de Guadalajara y su provincia”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

Amat Cortés, Juan. ”Torres de vigía y piratas del Mediterráneo español”. Los Castillos de España, 133 (abril 2004) 59-63.

 

Bayona, Lluís; Buscató, Lluís. “El castell de Sant Miquel: actuació restauradora sobre el conjunt”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVI (2005) 183-200.        -INE-

 

Bernaus, Magda i Caballé, Gemma. “De llotja de mercaders a caserna militar: la Llotja de Barcelona a época moderna”. Pedralbes, 23-I (2003 = 5è. Congrés d’Història Moderna de Catalunya. La societat Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats, Conflictes, Representacions. Actes) 781-796.             -INE-

 

Cadiñanos Bardeci, Inocencio. “Noticias de arquitectura fortificada en España (X)”. Castillos de España, 142-143 (juliol-setembre 2006) 92-96.        -3-

 

Cardona i Colell, Ramon. “Aparició de restes inèdites del castell de Granyena, el primer assentament templer en terres catalanes”. Oppidum. Revista cultural del Solsonès, 6 (2008) 33-46.                 -10-

 

Cardona, Gabriel. “Montjuic. Castillo y mito». La Aventura de la Historia, 118 (Agost de 2008) 36-41. -11-

 

Checa, Manuel. “Avance de inventario de las fortificaciones de la provincia de Tarragona”. Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre 2008) 64-79.        -10-

 

M.Checa. “Inventario de Arquitectura fortificada de Tarragona”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008).

 

M.Checa. “Apuntes sobre San Felipe de Bacalar: un fuerte militar español en el sur de Yucatán (1727-2009)”, Revista de Historia Militar, 105 (2009) 11-42.

 

Corominas i Julián, Jordi. “¡Abajo las murallas!”. La Aventura de la Historia, 82 (agost 2005) 84-87. -1-

           

Díaz Capmany, Carlos. “Els enginyers de la fortalesa de Sant Ferran de Figueres”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 38 (2005) 279-302.        -1-

 

Escalona, Manuel. «El último bastión. La defensa de San Juan de Ulúa”. La Aventura de la Historia, 99 (gener de 2007) 40-45.

 

F.I.Estrems. “El castillo de Palafolls”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

Fuente, Pablo de la i Alfaro, Juan Manuel.  “Una visión de la fortaleza de San Fernando de Figueras a partir de la cuestión capuchina: Regalismo y poder militar durante el reinado de Fernando VI”. Pedralbes, 23-I (2003 = 5è. Congrés d’Història Moderna de Catalunya. La societat Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats, Conflictes, Representacions. Actes) 215-224.         -2-

 

Fuente, Pablo de la. “El capitán Fratín y la Real Casa de Munición de Guerra de Rosas: un ejemplo de arquitectura militar”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 37 (2004) 97-109. -0-

 

Fuentes Codera, Maximiliano. “El castell de Sant Ferran i Figueres durant la Segona República i la Guerra Civil”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 315-335 [47/3/18+3 - ++].       -13-

 

Gea, Isabel. Las murallas medievales de Madrid. Madrid: La Librería, 2008.

 

A.González Gato. “La torre telegráfica de Alsasua (Navarra) ”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 19-21.

                

M.Jover. “El fuerte de San Fernando en Alicante”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 59-62.

 

Laorden Ramos, Carlos. Fortificaciones en Cataluña, Tortosa y Bajo Ebro. Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 360 p.   -14-    

 

J.A.Linage. “Espronceda en el castillo de Cuéllar”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

M.López i E.Diego. “Castillos y fortalezas en la Baja Extremadura en la primera mitad del siglo XII: acercamiento a una tipología constructiva”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

López Mullor, Albert; Estany Morros, Imma; Lacuesta, Raquel (coords.). Castell de Castelldefelds. Arqueologia, història, art. Barcelona: Diputació, 2005 (Monografies, 7), 515 p. -4-

 

J.C.Losada. “Fortificados”, Historia y Vida, 485 (agost de 2008) 28-35 = Dossier: ‘Cerco y resistencia en la Edad Media’).

 

J.C.Losada. “Poniendo sitio a un castillo”, Historia y Vida, , 485 (agost de 2008) 36-53 = Dossier: ‘Cerco y resistencia en la Edad Media’.

 

Llinàs, Joan; Merino, Jordi. “Sant Iscle, el castell de Vidreres”. Gavarres, Vidreres, 7 (primavera-estiu 2005) 102-103.

 

E.Martín i N.Sánchez. “La Orden de Calatrava: arquitectura militar en la Alcarria”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

Martin i Roig, Gabriel de. Castells del Baix Empordà. Lluites, història i patrimoni. Barcelona: Farell Editors, 2006, 160 p.

 

Martínez Latorre, Damià. Giovanni Batista Calvi. Ingeniero de las fortificaciones de Carlos I y Felipe II (1552-1565). Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 622 p.

 

M.Medrano. “El castillo de Os Muros (Ayerbe, Huesca)”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

Menchón i Bes, Joan. “El Castillo de la Zuda de Tortosa: fortificaciones del portal de la Bassa”. Boletín de Arqueología Medieval, Ciudad Real, 12 (2005) 51-79.         -4-

 

R.N.Meyer. “La antigua fortificación helvética y el ducado de Borgoña”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 21-37.

 

Meza, Martín. “Asedios de Castillos Medievales”. Ars Militaria. Revista Virtual de Militaria. Asociación Hispana DE RE MILITARI [En línia] última actualització, 28-07-2005, núm. 25 [Consulta, 22-08-2006], Disponible a: <http://perso.wanadoo.es/remilitari/ars.htm>.          -INE-

 

Minella, Melo. Castelli. Palerm: l’Epos Società Editrice, 20005, 208 p.

 

E.Mira. “Alcázares y alcaides en la Carmona moderna: noticias inéditas”, Revista de Historia Militar, 105 (2009) 183-208.

 

Miret i Nin, M. Montserrat. “Document inèdit sobre les muralles de Vilafranca del Penedès”. Del Penedès. Publicació de l’Institut d’Estudis Penedesencs, 13 (Hivern 2005-2006) 27-32.         -3-

 

Montañés i Príncep, Cinta. “El procés de fortificació andalusina a les Terres de l’Ebre”. Recerca, AHCTE, 11 (2007) 11-42 [6/0/6 ++]        -8-

 

Moret, Pierre; Chapa, Teresa (ed.). Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en Hispania (s. III aC. – s. I d. de C.). Jaen / Madrid: Universidad / Casa de Velázquez. Centro Andaluz de Arqueología Ibérica, 2004, 220 p.

 

J.J.Mostazo. “Torrestrella: análisis de un castillo frontero en la campiña de Cádiz (Premio  Manuel Corchado ex-aequo 2008)”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 11-19.

 

G.Muñiz. “El castillo del Morro. Nuestra fortaleza en la Habana”, Historia de Iberia Vieja, 49 (juliol de 2009) 70-75.

 

Muñoz Corbalán, Juan Miguel (Coord.). L’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona. El llegat dels enginyers militars. Barcelona: Secretaría General Técnica del Ministerio de Defensa. Novatesa, S.L., 2004, 541 p.            -0-

 

Nicolas, Nathalie. La guerre et les fortifications du Haut-Dauphiné. Étude archéologique des travaux des châteaux et des villes a la fin du Moyen Age. Aix-en-Provence: Publications de l’Université de Provence, 2005, 377 p.

 

Paisaje y fortificación. III Congreso Internacional sobre fortificaciones. Sevilla: Ayuntamiento de Alcalá de Guadaira, 2006, 267 p.

 

Palmada, Guerau. “La muralla republicana de Tarraco. Els seus referents constructius d’època hel·lenística”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLIV (2003) 7-88.  -0-

 

Palmada, Guerau. “La muralla de Banyoles, de l’oblit a un monument recuperat”. Revista de Girona, 240 (gener-febrer 2007) 48-53.  -5-

 

Palol, Pere. El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2005, 115 p.

 

Palmada, Guerau. La muralla de Banyoles. Girona: Ajuntament de Banyoles / Diputació, 2008 (Quaderns de Banyoles; 10), 155 p.[/5/50 ++]                         -12-

 

À.Pascual. “La fortaleza de Albercutx”, Castillos de España, 149 (març 2008)

 

Pérez Nespereira, Manuel. La Ciutadella. Símbol d’opressió nacional. Barcelona: Base, 2009, 124 p. [/7+1, +]                -16-

 

Pou Vallés, Josep. «El castillo de Calafell (Tarragona). Auge y declive de un castillo fronterizo convertido en fortaleza señorial”. Castillos de España, 142-143 (julio-septiembre 2006) 23-30. -3-

 

Pozo Ferrer, Montserrat del. “La ciutadella de Roses i la ‘Guerra Gran’, 1793-1795”. Castillos de España, 145 (Marzo 2007) 11-16.     -IINE-

 

Puig Verdaguer, Ferran. “El dilema de les muralles”. Muhba. Butlletí. Butlletí informatiu del Museu d’Història de Barcelona, 17 (2n. quadrimestre de 2009) 5.  -13-

 

Pujol Puigvehí, Anna. “La torre de guaita del castell de Llançà. Alt Empordà (Girona)”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005= Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 53-67.            -INE-

 

Raventós, Joan. “Les torres de defensa de Castelldefels. Una resposta a les razzies dels corsaris i dels bandolers”. Sapiens, 33 (juliol 05) 56.

 

C.Redondo. “Las fortalezas de Belvis, Almaraz y Deleitosa en la organización medieval del Campo de Arañuelo, siglos XIII-XIV”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 3-11.

 

Risques Corbella, Manuel; Martín Corbera Marín. Montjuïc: memòries en conflicte. El castell, la muntanya i la ciutat. Barcelona: L’Esfera dels llibres, 2008, 285 p.

 

Roig Vidal, Joan; Forcadell Vericat, Toni; Grau Verge, Ferran. “L’Urbanisme i el sistema defensiu a la Ulldecona del segle XVIII”. Raïls. Revista del Centre d’Estudis Ulldeconencs, 20 (2004) 45-62.     -0-

 

F.G.Rubio. El castillo de Vélez Blanco. 500 años de historia”, Historia de Iberia Vieja, 46 (abril de 2009)

90-95.

 

A.Ruibal. “Fortificación griega y planta hipodámica: Mileto y Priene”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 37-51.

 

J.A.Ruibal. “Avance al inventario de restos fortificados de Sevilla”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 62.

 

Ruíz Oliva, José Antonio. “Un modelo de fortificación orográfica: la ciudadela del Monte Hacho de Ceuta”. Castillos de España, 141 (abril 2006) 54-64.

 

Sáez Rodríguez, Ángel José. Las defensas de Gibraltar (siglos XII-XVIII). Màlaga: Sarria, 2008, 252 p.

 

Sanahuja Navarro, Jordi. “El castillo de Castellón de Farfaña (Lleida)”. Los Castillos de España, 133 (abril 2004) 21-27.

 

Santa-Maria Batlló, Glòria. Barcelona, 1843. Progresisme versus muralles. Barcelona: Institut Municipal d’Història, Ajuntament, 2005 (Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona), 90 p.            -4-

 

Sitges i Molins, Francesc Xavier. Enginyeria militar vuitcentista al Bages. Manresa: Centre Excursionista de la Comarca del Bages, 2007, 53 p.

 

Takayanagi, Shinichi. “Actividades de Cristóbal de Rojas en la expedición de Bretaña (Francia). Fortificación durante el periodo de la intervención militar de Felipe II en la guerra civil de Francia: construcción del fuerte de Blavet y de León”. Castillos de España, 144 (desembre 2006) 31-43.

 

Torres, Núria. “Castells islàmics?”. Sapiens, 57 (Juliol 07) 40-43.      -IINE-

 

Valdeón, Julio. “Melilla medieval. Plaza codiciada”. La Aventura de la Historia, 92 (juny 2006) 58-62.

 

C.Vara i M.L.García. “¡Cercados! Las normas de asedio”, La Aventura de la Historia, 118 (agost de 2008) 54-60.

 

Vega i Ferrer, Salvador. “L’antic castell de Verges (segles XII-XIX)”. en: Miscel·lània Lluís Esteva. Sant Feliu de Guíxols, Institut d’Estudis del Baix Empordà, 2006, 31-60.        -7-

 

Vidal Franquet, Jacobo. “Unes notes sobre arquitectura defensiva a la Tortosa medieval”. Recerca, AHCTE, 11 (2007) 43-112 [148/3/98+1 +++]   -IINE-

 

Marina

 

Adkins, Roy. Trafalgar. Biografía de una batalla. tr. Jorge Salvetti, Barcelona: Planeta, 2005, 413 p.

 

Albi, Julio. El día de Trafalgar. Barcelona: Seix Barral, 2005, 397 p.

 

M.Alfonso. “El fracaso de la Invencible”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 106-109.

 

Alpert, Michael. “Desafío en el Cantábrico. Londres protege sus barcos”. La Aventura de la Historia, 103 (maig de 2007) 30-35.

 

Alsina Torrente, Juan. Una guerra romántica. 1778-1783. España, Francia e Inglaterra en el mar (trasfondo naval de la independencia de los Estados Unidos). Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 495 p.

 

J.Alvar Ezquerra. “Pueblos del mar. El terror del Mediterráneo”, Clío, 81 (juliol de 2008) 40-47.

 

Anca Alamillo, Alejandro. El historial de la corbeta Tornado (1862-1940). Viaje a través de la política española del último tercio del siglo XIX y Memorias del Asilo Naval Español. Barcelona: Museu Marítim, 2005 (Estudis, 6), 117 p.     -2-

 

Anca Alamillo, Alejandro. Naufragios de la Armada española y otros sucesos marítimos acaecidos durante el siglo XX. Madrid: Real del Catorce Editores, 2006, 154 p.

 

Arias Ramos, Raúl. La Kriegsmarine en la Guerra Civil española. colab. de Lucas Molina Franco. Valladolid: AF, 2005 (Militaria, 4; Guerras y Batallas, 2), 64 p.

 

A.Atienza. “Lepanto. La mayor batalla naval del mundo moderno”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 58-62.

 

D.Broggi. “Nelson. Bajo el signo de Trafalgar”, Clío, 84 (octubre de 2008) 80-87.

 

Cabezuelo Pliego, José Vicente. “Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieval. La liga véneto-aragonesa contra Génova de 1351”. Anuario de Estudios Medievales, 36 (gener-juny 2006) 253-294. -4-

 

Canales, Carlos y Miguel del Rey. Las reglas del viento. Cara y cruz de la armada española en el siglo XVI. Madrid / México / Buenos Aires / San Juan / Santiago / Miami. Edaf, 2010 (Clío. Crónicas de la historia), 325 p.

 

Casado Rabanal, David. La marina ilustrada. Sueño y ambición de la España del XVIII. Madrid: Antígona, 2009, 676 p.

 

S.Cases. “El tresor dels navegants”, Sapiens, 91 (maig de 2010) 40-48.

 

Cayuela Fernández, José G. y Pozuelo Reina, Ángel. Trafalgar. Hombres y naves entre dos épocas. Barcelona: RBA [2005], 704 p.

 

Cayuela Fernández, José Gregorio. “Villeneuve. El réprobo condenado por todos”. La Aventura de la Historia, 91 (maig 2006) 50-56.

 

Cervera Pery, José. La historiografía de la guerra española en el mar (1936-1939). Aproximación bibliográfica. Reflexión histórica. Múrcia: Aglaya, 2008, 382 p.

 

Colomar Marí, Ana. “La desfeta de Portuondo en aigües de Formentera”. Serra d’Or, 566 (febrer 2007) 30-33.       -6-

 

Cornwell, Bernard. Sharpe en Trafalgar. tr. Montserrat Batista. Barcelona: Edhasa, 2005, 445 p.

 

“Les Drassanes Reials de Barcelona”, dossier central de la revista Drassana, 11 (2003).

 

Estrada Rius, Albert. La Drassana medieval de Barcelona. Organització institucional i construcció naval a la Corona d’Aragó. Barcelona: Museu Marítim, 2004 (Estudis, 4), 253 p.     -0-

 

Fernández Conti, Santiago; Félix Labrador Arroyo. “La organización de la campaña naval de las Azores de 1582. Corte y territorio en la monarquía de Felipe II”. Hispania, 233 (setembre-desembre de 2009) 739-768.

 

G.Fernández Morente. “La vida diaria a bordo de un galeón español”, Historia. National Geographic, 71 (novembre de 2009) 26-29.

 

Frank, Willard C., Jr. Marinos soviéticos con la flota republicana. Cartagena: Divum&Mare, 2009, 128 p.

 

Franco Castañón, Hermenegildo. La razón de Trafalgar. La campaña naval de 1805. Un análisis crítico. Valladolid: AF, [2005], 159 p.

 

Fuente, Pablo de la. “El naufragio del HMS Hindostan (1804)”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 38 (2005) 139-157. -1-

 

Fuente, Pablo de la. El Triunfante: tecnología y ciencia en la España de la Ilustración. Historia de un navío hundido en el Golfo de Rosas. Barcelona: Museu Marítim, 2006.    -5-

 

Fuente, Pablo de la; Marcel Pujol i Hamelink. “Noves dades sobre el raid britànic contra Roses de l’1 de novembre de 1809”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 241-257 [23/4/5, +++].           -16-

 

R.Galan. “El combate naval de Abtao”, De la Guerra. Revista Digital de Historia Militar Moderna y Contemporánea, [En línia] núm. 3 <www.delaguerra.es/ ejemplares/DeLaGuerra...>.

 

Gay, J. Víctor. “La Costa Brava, front de guerra (1936-1939). Quinze vaixells enfonsats en el litoral gironí”. Revista de Girona, 243 (Juliol – Agost 2007) 30-35. -7-

 

I.Giménez. “Blas de Lezo. El marino olvidado”, Clío, 109 (novembre de 2010) 66-73.

 

González-Llanos Caruncho, José María. El decenio. La construcción naval militar en la factoría de Ferrol, 1936-1946. Valladolid: Quirón Ediciones, 2007, 206 p.

 

M.González. “El siglo XVIII. La Edad de Oro de los barcos españoles”, Historia de Iberia Vieja, 42 [2009] 16-21.

 

M.González. “El barco más solitario del siglo XIX. El acorazado Pelayo”, Historia de Iberia Vieja, 42 [2009] 26-29.

 

M.González. “La fragata Diana”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 8-12.

 

M.González. “Los ictíneos de Monturiol”, Historia de Iberia Vieja, 50 (agost de 2009) 48-53.

 

M.González Fernández. “José González Hontoria. El impulsor de la artillería naval española”. Historia de Iberia Vieja, 53 (novembre de 2009) 52-57.

 

“Graff Spee. Acorazado de bolsillo”, Historia y Vida, 501 (desembre de 2009) 16-17.

 

Grove, Eric J. (dir.). The Royal Navy Since 1815. A New Short History. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 312 p.

 

Guardiamarinas Castellonenses”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

“Ictíneo II”. Historia y Vida, 453 [2006] 14-15.

 

Lucena Salmoral, Manuel. Piratas, corsarios, bucaneros y filibusteros. Madrid: Síntesis, 2006, 352 p.

 

Llobet, Joaquim. “La maqueta de la fragata de guerra de l’antiga Escola de Nàutica de Mataró”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 82 (abril 2005) 6-9.

 

Maeso Buenasmañanas, Juan Alfonso. Expediciones navales españolas a la Patagonia argentina durante el siglo XVIII. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 832 p.

 

Mahan, Alfred T. Influencia del poder naval en la historia. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 589 p.

 

Manzanera, Laura. “El Mediterráneo, también un mar de piratas”. Clío, 56 (juny 06) 44-47.

 

Marchena Jiménez, José Manuel. Marina de guerra de los Áustrias. Una aproximación bibliográfica. Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 264 p.

 

J.Martín. “Nuestra historia naval es muy conocida por el público”, Historia de Iberia Vieja, 42 [2009] 22-25.

 

Martínez, Esther P. “La construcción naval a través de los tiempos”. Revista Española de Defensa, 239 (març de 2008) 58-63.

 

Martínez García, Óscar. “Los pueblos del mar. Piratas de la Edad de Bronce”. Historia. National Geographic, 32 [2006] 45-55.

 

Martínez Hoyos, Francisco. “Las otras armadas [Dossier: “La Gran Armada”]“. Historia y Vida, 459 [juny 2006] 54-59.

 

Mateo, José. “Las Reales Ordenanzas de Marina y la regulación de la pesca en el Ampurdán durante el siglo XVIII”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 37 (2004) 111-150.0-0-   

Mira Caballos, Esteban. Las armadas imperiales. La guerra en el mar en tiempos de Carlos V y Felipe II. Madrid: La Esfera de los Libros, 2005, 277 p.

 

Mira Caballos, Esteban. “Corsarios. Los tábanos del Imperio”. La Aventura de la Historia, 88 (febrer 2006) 64-69.

 

F.Moreno. “Instructores alemanes en la Escuela Naval Militar (1938-1940) [i] ”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (gener-febrer de 2010) 26-32.

 

Morro Veny, Guillem. La marina catalana a mitjan segle XIV. Barcelona: Museu Marítim, 2005 (Estudis; 8), 314 p.   -2-

 

Morro Veny, Guillem. La marina medieval mallorquina (1250-1450). Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear, 2009, 350 p. [1.041/18/324, ++++]              -15-

 

Mortera Pérez, Artemio. La artillería naval en la Guerra Civil Española. 1936-1939. Gijón: Fundación Alvargonzalez, 2006, 343 p.

 

Mutjé i Vives, Josefina. “Contribució de València a la guerra catalanogenovesa de 1330 a 1335”, en: XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó: La Mediterrània de la Corona d’Aragó (s. XIII-XVI). VII Centenari de la Sentència arbitral de Torrellas (1304-2004). València: Universitat, 2005, I, 309-326.

 

O’Donnell, Hugo. La campaña de Trafalgar. Madrid: Esfera, 2005, 727 p.

 

Pérez-Reverte, Arturo. Cabo Trafalgar. Madrid: Punto de Lectura, 2005, 298 p.

 

A.Polanco. “Cosme García y los orígenes del submarino”, Historia de Iberia Vieja, 48 (juny de 2009) 38-41.

 

Pujals, Joaquím M. “El naufragi de la ‘Girona’. El tràgic destí de la Armada Invencible”. Sapiens, 51 (gen. 07) 28-31.

 

Pujol Hamelink, Marcel. “Vaixells i navegació a l’Antiguitat”, Citerior. Arqueologia i ciències de l’antiguitat, Tarragona, 4 (2008) 15-54 [27/0/69 +++].            -9-

 

I.Ramila. “Corsarios ‘made in Spain’”, Clío, 93 (juliol de 2009) 16-27.

 

Ribelles de la Vega, Sílvia. “La Marina Real Británica en las costas de Asturias durante la guerra civil (1936-1937): Su olvidada labor humanitaria”. Cuadernos Republicanos, 61 (primavera-estiu 2006) 39-49.

 

Robertson, Stuart (ed.). La vida de los piratas. Barce-lona: Crítica, 2010, 271 p.

 

Rodríguez, José Manuel. El almirante Blas de Lezo. El vasco que salvó al Imperio Español. Barcelona: Ediciones Altera, 2008, 270 p.

 

Rodríguez González, Agustín Ramón. Trafalgar y el conflicto naval anglo-español. Madrid: Actas, 2005, 459 p.

 

Rodríguez González, Agustin Ramon. Victorias por mar de los españoles. Madrid: Grafite, 2006, 337 p.

 

Rodríguez González, Agustín Ramon. Victorias por mar de los españoles. 4ª ed. Madrid: Sekotia, 2010 (2006), 335 p.

Romeu de Armas, Antonio. “El frustrado desembarco en Santa Cruz de Tenerife en 1797 de la Infantería de Marina inglesa al mando del almirante Nelson. El muelle y el castillo de San Cristóbal, objetivo único”. Anuario de Estudios Atlánticos, Las Palmas de Gran Canaria, I, núm. 50 (2004) 309-318.

 

J.C.Salgado. “Marea roja, marea negra”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 46-51.

 

San Juan, Víctor. La batalla naval de las Dunas. La Holanda comercial contra la España del Siglo de Oro. Barcelona: Sílex, 2006 232 p.           -5-

 

Santaella Pascual, Federico. La artillería en la defensa de Cartagena y su base naval. Desde los orígenes al Plan Vickers de 1926. Múrcia: Agraya, 2006, 399 p.

 

Tempère, Delphine. Vivre et mourir sur les navires du Siècle d’Or. París: Presses de l’Université Paris Sorbonne, 2009 (Ibirica;20), 394 p.

 

Trafalgar. 200 años después. León: MIC, [2005], 51 p. [Exposició a la Universitat Rey Juan Carlos, de Móstoles]

 

Vázquez Lijó, José Manuel. La matrícula de mar en la España del siglo XVIII. Registro, inspeción y evaluación de las clases de marinería y maestranza. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 616 p.

 

Vich Sáez, Sergi. “Hundir el Bismarck. Persecución en alta mar”. Historia y Vida, 464 (novembre 2006) 84-92.

 

Tractats, cròniques, dietaris i memòries

 

Aguadé i Sordé, Jaume. El Diari de guerra de Lluís Randé i Inglés. Batalles del Segre i de l’Ebre i camps de concentració (abril 1938 - juliol 1939). Valls: Cossetània, 2004, 135 p.

 

Aguilar Àvila, Josep Antoni. “Les expedicions a l’Orient i la Crònica de Muntaner”. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLIX (2003-2004) 13-76. -0-

 

Alarcón, Pedro Antonio. Diario de un testigo de la guerra de África. Sevilla: Fundación José Manuel Lara, 2005.

 

Arte de la guerra de Sunzi. Versión restaurada a partir del manuscrito de Yinqueshan. ed., tr. i not. de Laureano Ramírez Bellerín. Madrid: La Esfera de los Libros, 2006, 384 p.       -INE-

 

Bachs Colomer, Isidre i Antoni Bachs Torné. Diari d’un soldat de pic i pala. Barcelona: Edicions Saragossa, 2009, 152 p.       -12-

 

Balbi de Correggio, Francisco. Diario del gran asedio de Malta. 1565. Madrid: Fernando Villaverde Ediciones, 2007, 234 p.         -6-

 

Belart i Benseny, Pere. Diari d’un soldat, 1937-1939. Tremp: Garsineu, 2004, 142 p.

 

Borràs Llop, Juan. Perquè lluitavem? Escrits i paraules des del front, la reraguarda i l’exili. 1936-1939. La Canonja: Centre d’Estudis Canongins “Pons de Castellví”, 2007 (El Porxo; 24), 636 p.

 

Bosom, Sebastià i Astort, Josep. “Diari de guerra de Salvador Astort Puig”. Ceretania. Quaderns d’Estudis Ceretans, 4 (2005) 253-263.

 

Broggi, Moisés. “Un cirujano en las Brigadas Internacionales”. Clío, 57 (juliol 2006) 18-19.

 

Broggi, Moisés. Memorias de un cirujano. Madrid: Península, 2006, 348 p.

 

Bruno Fernández, Francisco. Tratado de las epidemias malignas y enfermedades particulares de los exércitos. Mairena de Aljarafe: Extramudos Edición S.L., 2007, 166 p.

 

Cabeza de Vaca, Amparo. Bajo cielos de plomo. Unas memorias y el diario de Rafael Salazar Alonso. Madrid: Actas, 2009, 363 p.

 

Capellades Sala, Josep. Memòries d’un mecànic de l’aviació republicana. Vilafranca del Penedès: Edicions Andana, 2010, 212 p.      -13-

 

Cartagena, Alonso de. Tratados militares. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 490 p.

 

Catalan, Montserrat. “El dietari inèdit de Tarradellas. Gener 1939. Els darrers dies de la Guerra Civil des de la primera línea de front”. Sapiens, 85 (novembre de 2009) 20-27.          -13-

 

Chacón y Calvo, José María. Diario íntimo de la revolución española. Madrid: Verbum, 2010, 205 p.

 

Clausewitz, Karl von. De la guerra. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 776 p.

 

Díaz de Gamez, Gutierre. The unconquered Knight. A Chronicle of the Deeds of Don Pero Niño, Count of Buelna. Tr. John Evans. Woodbridge: Boydell, 2004, 232 p.

 

Duran, Joaquim. Memòries de guerra i postguerra d’un combatent republicà. Caldes de Montbui: l’autor, 2004, 45 p.

 

Fernández-Copel, Jorge. General Gavilán. Memorias. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 408 p.

 

Frontino, Sexto Julio. Los cuatro libros de los exemplos, consejos e avisos de la guerra (Strategematon). Ed., introd. i notes d’Àngel Gómez Moreno. Madrid: Ministerio de Defensa. Secretaría General Técnica, [2005], 145 p.

 

Galí, Raimon. Memòries. Barcelona: Proa, 2004, 259 p.

 

Gaulle, Charles de. Memorias de guerra. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 760 p.

 

Genís i Mas, Daniel (a c.d.). La invasió francesa de l’Empordà el 1285. La Relación Histórica de Rafael Cervera. Una traducció castellana de la Crònica de Bernat Desclot. Girona: Ajuntament de Castelló d’Empúries, 2006, 165 p.

 

Gil Bel, Eva. «La perspectiva vencedora de la Histoire de la dérnière revolte des catalans. Una crònica exemplaritzant de 1715», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:

<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [30/1/15  ++]           -12-

 

Goebbels, Joseph. Diario de 1945. Los últimos escritos del jerarca nazi que permaneció junto a Hitler hasta el final. Madrid: La Esfera de los libros, 2007, 472 p.

 

Grau i Viader, Francesc. Dues línies terriblement paral·leles. Diari d’un combatent de disset anys. Barcelona: Club Editor, 2009, 206 p.        -14-

 

Guderian, Heinz. Recuerdos de un soldado. Madrid: Inédita, 2007, 518 p.

 

Gutiérrez de la Vega, Luís. Nuevo tratado y compendio de re militari. Ed., crítica e intr. de Míriam Galante Becerril. [Madrid]: Ministerio de Defensa. Secretaría General Técnica, 2005, 109 p.

 

Henningsen, Charles Frederic. Campaña de doce meses con Zumalacárregui. Pamplona: Sancho el Fuerte, 2005.

 

Iglesias, Carmen; Alejandro Diz. Escritos de historia Militar. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 420 p.

 

Jansà i Jané, Joan. Diari d’un soldat. [Santa Margarida i els Monjos]: Ajuntament, 2004, 87 p.

 

Jiménez Fraile, Ramón. «Henningsen. El mercenario romántico”. Clío, 56 (juny 06) 48-52.

 

Larriba, Elisabet. De la Jancette à la plume: Pedro Pablo Gatell y Carnicer, un cirurgien de la marine royale dans l’Espagne des Lumières (1745-1792). Aix-En-Provence: Publications de l’Université de Provence, 2005, 238 p.

 

Masanés, Cristina. “El diari inèdit de la batalla d’Alger. La contracrònica del desastre naval de l’Espanya Borbònica”. Sapiens, 55 (maig 97) 46-49.    -6-

 

Mirambell, Enric i Vila, Pep (a c.d.). “Notícies de casa Thió de Franciac en època de la Guerra Gran i durant la Guerra del Francès (1791-1811)”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVII (2006) 255-308 -4-

 

Morla Lynch, Carlos. Informes diplomáticos y diarios de la guerra civil. Memoria presentada al Gobierno de Chile correspon-diente a la labor realizada al frente de la Embajada en Madrid durante la Guerra Civil. 1937-1939. Seguidos de: Diario 30 de marzo a 5 de mayo de 1939 y del Diario de Carlos Morla Vicuña. 1937-1939. Sevilla: Espuela de Plata, 2010, 616 p.

 

Neugass, James. La guerra es bella. Diario de un brigadista americano en la guerra civil española. Tr. Felipe Osanz. Barcelona: Papel de Liar, 2010, 414 p.

 

Pamies, Teresa. Estem en guerra. Escrits 1936-1939. Ed. intr. i entrev. a c.d. Xènia Guirao i David Jornet. Valls: Cossetània, 2005, 208 p.

 

Pastor Petit, Domènec. Posta de sol sense lluna. Memòries d’infantesa de la Guerra Civil. Barcelona: Base, 2009, 275 p.

 

Perea Simon, Eugeni. “Dietari i memòries de la Guerra Civil a l’Arxidiòcesi de Tarragona: l’obra de Sebastià Porqueres, d’Alforja (1935)”. Estudis de Constantí, 19 (2003) 53-63.     -0-

 

Perea Simón, Eugeni. “La Guerra Civil Espanyola al Camp de Tarragona. Apunts a l‘estat de la qüestió”. Quaderns de Vilaniu, Valls, 49 (2006) 141-159.       -2-

 

Pol, Lluís Ferran de. Un de tants. A c.d. J.V.García Raffi. Barcelona: Club Editor, 2009, 138 p.     -13-

 

Procopio de Cesarea. Historia de las Guerras. Libros VII – VIII (Guerra Gótica). Madrid: Gredos, 2007, 360 p.

 

Pujol, Clàudia. “La guerra civil amb ulls de nena. El diari d’Encarnació Martorell, la nostra Anna Frank”. Sapiens, 72 (Octubre 2008) 46-51.    -11-

 

Ramoneda Vilardaga, Juan. ¡Muera la Muerte! España 1936-1939. Memorias de guerra de un piloto de caza luchador por la República. Valls: Centre de Recerca i Documentació “Aviació Republicana i Guerra Civil“ / Ediciones Lectio, 2010 (Esquadra 11; 1),254 p.-13-

 

Raoul de Caen. Gesta Tancredi. A History of the Normans on the First Crusade. tr. et intr. de Bernard et David S. Bachrach. Aldershot: Ashgate, 2005 (Crusade Text in Translation, 12), 196 p.

 

Reese, Wily Peter. Un extraño para mi mismo. Diarios de un soldado alemán. 1941-1944. Barcelona: Debate, 2005, 256 p.

 

P.Ribière. «Les mémoires du maréchal du Plessis», Stratégique, núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et stratégie».

 

Riera i Hernández, Xavier. «El setge de 1714 vist pels borbònics Bacallar i Belando. Noves perspectives a l’obra de Belando», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:

<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [79/1/21  ++]           -12-

 

Roca Barea, María-Elvira. “El ‘Libro de la Guerra’ y la traducción de Vegecio por Fray Alonso de San Cristóbal”. Anuario de Estudios Medievales, v. 36/1 (gener-juny 2007) 267-304.

 

Rubió Tudurí, Nicolau M. Llatins de servitud. París, 1940-1944. tr. i pròleg de Josep M. Quintana. Palma : Lleonard Muntaner Editor, 2006, 199 p.    -4-

 

Salvador i Andrés, Lluís de. Tarragona sota les bombes. Crònica d’una societat en guerra (1936-1939). Edició, presentació i apunts biogràfics a c.d. M. Elena Virgili Bertran. Valls: Cossetània Edicions, 2005 (Memòria del Segle XX, 5). 204 p.            -1-

 

Simon i Tarrés, Antoni (a c.d.), Muñoz i Hernández, Pere (col.). Flix i la Catalunya del cinc-cents segons les memòries de Perot de Vilanova. Flix: Ajuntament, 2006, 106 p.

 

Sunzi. El arte de la guerra. tr. i not. Albert Galvany. Madrid: Trotta, 2005, 236 p.  -3-

 

Un liberal en terra de carlins. Memòries de Joan Fornell. Lleida: Arxiu Comarcal del Solsonès / Centre d’Estudis Lacetans, 2006, 77 p.            -3-

 

“Una crònica militar intercalada en un llibre sacramental”. Butlletí de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària, Barcelona, 9 (setembre de 2010) 5. -15-

 

Vegencio Renato, Flavio. [Epitoma rei militaris] El arte de la guerra romana. tr. i notes d’A.R.Menéndez Argüín. Madrid: Signifer, 2005, 157 p.

 

Villena, Leonardo. “Libros ibéricos sobre arte militar (Siglos XVI-XVIII)”. Castillos de España, 141 (abril 2006) 42-52.               -2-

 

Wojciechowski, Kajetan. Mis memorias de España. Madrid: Ministeri de Defensa, 2009, 170 p.

 

ANTIGA

 

A.Aguilera. “Los galos. Guerreros indomables”,  Historia. National Geographic, 53 (maig 2008) 52-62.

 

Barreiro Rubín, Víctor. La guerra en el mundo antiguo. Madrid: Alianza, 2004, 394 p.

 

A.F.D. “Las armas de la Antigüedad”. Historia de Iberia Vieja, 60 [juny de 2010] 24-29.

 

Hall, Richard. El mundo de los Vikingos. Madrid: Akal, 2008, 240 p.

 

Quesada, Fernando. Estandartes militares en el mundo antiguo. Madrid: Signifer libros, 2007, 116 p.

 

Sáez Abad, Rubén. “El ariete. La más antigua de las armas de asedio”. Akros. La revista del Museo, Melilla, 4 (2005) 27-32.

 
Sáez Abad, Rubén. Artillería y poliorcética en el mundo grecoromano. Madrid: Polifemo, 2006, 267 p.
 

Sandars, Nancy K. Los Pueblos del Mar. Madrid: Oberon / Anaya, 2005 (Oberon Historia, 36), 248 p.

 

E.Serrano. “Cómo el hierro cambió el mundo”, Historia y vida, 511 (octubre de 2010) 80-83.

 

Souza, Philip de (ed.). La Guerra en el mundo antiguo. Madrid: Akal, 2008, 320 p.

 

F.Soteras. “Estrategia de invasión. istratijiya-l-gazw (708-725 d.C.)”, Revista de Historia Militar, 106 (2010) 159-219.

 

Àsia menor

 

A.Gallego. “El imperio acadio. La herencia de Sargón I”, Historia. National Geographic, 83 (novembre de 2010) 46-55.

 

D.Gómez. “Darío III. A la sombra de Alejandro Magno”, Clío, 95 (setembre de 2009) 68-75.

 

O.González Caamaño. “La Persia aqueménida”, Historia y vida, 511 (octubre de 2010) 31-37 [Dossier: De Ciro a Darío el Grande].

 

González Salazar, Juan Manuel. El imperio hitita. Madrid: Aldebarán, 2010, 211 p.

 

D.Hernández de la Fuente. “Escitas. Los guerreros de las estepas”, Historia. National Geographic, 58 (octubre de 2008) 43-55.

 

Holland, Tom. Fuego persa. La historia de la guerra en que nació Occidente. Barcelona: Planeta, 2007, 570 p.

 

Martínez García, Óscar. “Hititas. El gran imperio del próximo oriente”. Historia. National Geographic, 46 (Octubre 2007) 46-55.

 

F.Masó. “El imperio asirio. Los conquistadores de Oriente”, Historia. National Geographic, 57 (setembre de 2008) 42-51.

 

F.Masó. “Ur, el gran imperio”, Historia. National Geographic, 59 (novembre de 2008) 44-55.

 

F.Masó. “Assurbanipal, rey de Asiria”, Historia. National Geographic, 82 (octubre de 2010) 42-51.

 

J.L.Montero. “Asiria. El imperio del rio Tigris”, Clío, 108 (octubre de 2010) 17-21.

 

Quesada Sanz, Fernando. “Jinetes acorazados”. La Aventura de la Historia, 106 (agost 2007) 95-97.

 

Sáez Abad, Rubén. “El ejército del imperio neoasirio. Las primeras máquinas de asedio”. Espacio, Tiempo y Forma. Serie II. Historia Antigua, 17-18 (2004-2005) 13-34.

 

Bizanci

 

D.Hernández de la Fuente. “Justiniano. La reconquista de occidente”, Historia. National Geographic, 71 (novembre de 2009) 64-73.

 

Herrin, Judith. Bizancio. El imperio que hizo posible la Europa moderna. Barcelona: Debate, 2009, 544 p.

 

E.Marcos. “Bizancio. El otro imperio romano”, Clío, 84 (desembre de 2008) 48-59.

 

Cartago i Fenícia

 

Aubet Semmler, M. Euge-nia. Tiro y las colonias feni-cias de occidente. Barcelona: Bellaterra, 2009 (Bellaterra arqueología; 37), 426 p.

 

Barceló, Pedro. Aníbal. Estratega y estadista. Tr. Carlos Fortea. Madrid: La Esfera de los libros, 2010, 334 p.

 

Brizzi, Giovanni. Escipión y Aníbal. La guerra para salvar Roma. Barcelona: Ariel, 2010, 400 p.

 

Canales, Carlos. El ejército de Aníbal. Cartago contra Roma. Madrid: Distriforma, 2005, 20 p.

 

Christ, Karl. Aníbal. Barcelona: Empresa Editorial Herder, 2006, 262 p.

 

Cisa, Javier. “Aníbal. El cartaginés que humilló a Roma”. Historia y Vida, 456 (març 2006) 60-67.

 

A.Cònsul. “I Anníbal va travessar els Pirineus”, Sapiens, 82 (agost 09) 20-27.

 

Diloli Fons, Jordi. «Cartago versus Roma. El curs inferior de l’Ebre durant la segona Guerra Púnica”. Miscel·lània CERE, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 16 (2003) 213-231.      -1-

           

Durham, David A. Aníbal. El orgullo de Cartago. tr. Hernán Sabaté Vargas i Montserrat Gurgui Martínez de Huete. Barcelona: Ediciones B S.A., 2005, 592 p.

 

F.García Alonso. “Tiro. La gran metrópoli de los fenicios”, Historia. National Geographic, 84 (desembre de 2010) 44-51.

 

Goldsworthy, Adrian. La caída de Cartago. Las guerras púnicas. Barcelona: Ariel, 2008, 447 p.

 

J.Gómez Espelosín. “Fenicios. Los dueños del Mediterráneo”, Historia. National Geographic, 66 (juny de 2009) 42-51.

 

Monge, José Antonio. “La primera Guerra Púnica. Cartago desafía Roma”. Historia. National Geographic, 40 [Abril 2007] 56-65.

 

J.A.Monge. “Aníbal. El mayor enemigo de Roma”, Historia. National Geographic, 59 (novembre de 2008) 66-75.

 

C.Padró. “El enemigo Aníbal”, Historia y vida, 505 (abril de 2010) 32-37.

 

C.Padró. “Roma contra Cartago”, Historia y vida, 505 (abril de 2010) 40-47 [Dossier: Roma y Cartago frente a frente].

 

Pitillas Salañer, Eduardo. “El inicio de la Segunda Guerra Púnica (218 a.C.)”. Historia 16, 357 (gener 2006) 38-47.   -2-

 

Sáez Abad, Rubén. Cartago contra Roma. Madrid: Almena Ediciones SL., 2006.
 

Silio Italico, Cayo. La Guerra Púnica. ed. de Joaquín Villalba Álvarez. Tres Cantos: Akal, [2005], 638 p.

 

Egipte

 

N.Castellanos. “El esplendor del Imperio Medio”, Historia. National Geographic, 81 (setembre de 2010) 30-39.

 

F.Estrada. “El ejército de Tutmosis III”, Historia. National Geographic, 54 (juny de 2008) 32-43.

 

C.García Gual. “Ptolomeo I. General de Alejandro y rey de Egipto”, Historia. National Geographic, 57 (setembre de 2008) 32-41.

 

B.Ramírez. “Tutmosis iii. El constructor del imperio egipcio”, Historia. National Geographic, 69 (setembre de 2009) 30-41.

 

N.Rodríguez Corcoll. “Horemheb. Un general en el trono de Egipto”. Historia. National Geographic, 76 (abril de 2010) 34-43.

 

Grècia

 

B.Anteca-Bernardez. “Alejandro Magno. La conquista de Grecia”, Historia. National Geographic, 82 (octubre de 2010) 52-63.

 

Bendrisss, Ernest. “El azote de Esparta”. Historia y Vida, 473 (Agost 2007) 59-63.

 

J.M.Candau. “Tebas, la gran rival de Esparta”. Historia. National Geographic, 76 (abril de 2010) 44-53.

 

J.Cano. “Esparta. El mejor ejército de Grecia”, Historia. National Geographic, 69 (setembre de 2009) 42-51.

 

Cartledge, Paul. Termópilas. La batalla que cambió el mundo. Barcelona: Ariel, 2007, 346 p.

 

A.J.Domínguez Monedero. “Las Guerras Médicas. Grecia derrota a los persas”,  Historia. National Geographic, 61 (gener de 2009) 42-51.

 

J.Dowdall. “La inteligencia durante la expedición de los Diez Mil”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>] (en anglès).

 

Elliot, Julián. “Espartanos, Nacidos para luchar”. Historia y Vida, 466 (gener 2007) 56-63.

 

Espluga, Javier. “Termópilas. La batalla de los 300 de Leónidas”. Clío, 66 (abril 2007) 20-27.

 

C.Fornis. “Esparta desvelada”, Clío, 108 (octubre de 2010) 42-55.

 

García Gual, Carlos. “Jenofonte: soldado, político y cronista imparcial”. Historia. National Geographic, 36 (desembre 2006) 111-114.

 

García Gual, Carlos. “Alejandro en la India”. Historia. National Geographic, 40 [Abril 2007] 46-55.

 

C.García Gual. “Alejandro Magno. El último héroe de Grecia”, Historia. National Geographic, 67 (juliol de 2009) 42-51.

 

C.García Gual. “Alcibíades. El general de Atenas”, Historia. National Geographic, 71 (novembre de 2009) 42-51.

 

C.García Gual. “Aquiles. El héroe de la guerra de Troya”, Historia. National Geographic, 75 (març de 2010) 50-59.

 

C.García Gual. “Temístocles el ateniense. El vencedor de Salamina”, Historia. National Geographic, 84 (desembre de 2010) 52-61.

 

I.Giménez Chueca. “La odisea de los diez mil. Mercenarios griegos en el corazón del imperio persa”,  Clío, 87 (gener de 2009) 18-27.

 

I.Giménez Chueca. “La batalla de Maratón. Grecia 1 – Persia 0”. Clio, núm. 101 (abril de 2010) 18-27.

 

Gómez Espelosín, Francisco-Javier. La leyenda de Alejandro. Madrid: Universitat d’Alcalà d’Henares, 2007, 424 p.

 

Herodoto i Diodoro de Sicilia. Las Termópilas. Tr. de Carlos Schrades i Juan José Torres Esbarranch. Barcelona: RBA, 2007, 174 p.

 

A.Janer. “El primer txoc de civilitzacions. Les guerres mèdiques, un enfrontament pioner entre orient i occident”, Sapiens, 71 (set. 08) 32-39.

 

Kagan, Donald. La guerra del Peloponeso. Tr. Alejandro Noguera. Barcelona: Edhasa, 2009, 768 p.

 

L.A.Lallena. “Las mil vidas de Alejandro Magno”. La Aventura de la Historia, 144 (octubre de 2010) 18-23.

 

Ó.Martínez. “Sicilia griega. La isla de los tiranos” Historia. National Geographic, 51 (març 2008) 40-51.

 

Ó.Martínez. “Micenas. Reyes de la Edad de Bronce”, Historia. National Geographic, 83 (novembre de 2010) 56-63.

 

Moreu Aboal, Carlos J. La guerra de Troya. Más allá de la leyenda. Madrid: Oberon, 2005, 216 p.

 

A.Noguera. “El ejército de Alejandro. Una máquina de guerra invencible”, Historia. National Geographic, 58 (octubre de 2008) 56-65.

 

J.Pastrana. “Alejandro conquista Persia”, Historia y Vida, 482 (maig de 2008) 64-69.

 

J.Pastrana. “La batalla de Salamina”, Historia y Vida, 484 (juliol de 2008) 44-51.

 

A.Penadés. “La batalla de las Termópilas. La gesta de Leónidas”, Historia. National Geographic, 56 (agost de 2008) 42-51.

 

G.L.Popova. “Los tracios. Guerreros del Danubio”, Historia. National Geographic, 49 (gener 2008) 40-51.

 

Quesada, Fernando. “Termópilas. Una derrota convertida en victoria”. La Aventura de la Historia, 100 (febrer 2007) 190-197.

 

Quesada Sanz, Fernando. Armas de Grecia y Roma. Madrid: La Esfera de los Libros, 2008, 408 p. -11-

 

F.Quesada. “Maratón: la gran baza de Atenas”. La Aventura de la Historia, 143 (setembre de 2010) 20-25.

 

E.Rexach. “Pirro, el de las victórias agónicas”, Historia y Vida, 487 (octubre de 2008) 72-79.

 

Roldán, José Manuel. «Alejandro. El imperio universal». La Aventura de la Historia, 100 (febrer 2007) 62-63.

 

Schrader, Carlos. “Platea: griegos contra persas. La mayor victoria de Gracia”. Historia. National Geographic, 46 (Octubre 2007) 56-64.

 

C.Schrader. “La guerra de Troya”, Historia. National Geographic, 59 (novembre de 2008) 56-65.

 

C.Schrader. “El desafío griego. La gran rebelión de Jonia”, Historia. National Geographic, 78 (juny de 2010) 46-55.

 

Scott, Michael. Un siglo decisivo. Del declive de Atenas al auge de Alejandro Magno. Barcelona: Ediciones B, 2010, 352 p.

 

B.Souviron. “¿La guerra es inevitable? El secreto de la antigua Creta”,  Clío, 83 (setembre de 2008) 16-17.

 

J.Storch. “Las hazañas de Alejandro. Eterno combate”. La Aventura de la Historia, 141 (juliol de 2010) 18-21.

 

Strauss, Barry. La batalla de Salamina. El mayor combate naval de la antigüedad. Barcelona: Edhasa, 2007, 448 p.

 

Strauss, Barry. La guerra de Troya. Barcelona: Edhasa, 2008, 382 p.

 

Hispània

 

Almela Valverde, Luis. Hispania durante el segundo triunvirato (44-30 AdC.). Madrid: Signifer, 2009 (A-quila Legionis; 11), 161 p.

 

Apiano. Guerras ibéricas. Aníbal. Madrid: Alianza, 2006, 248 p.

 

Arrayás Morales, Isaías. “Reflexions sobre la xarxa viària romana del nord-est peninsular”. Revista de Catalunya, 255 (novembre de 2009) 32-49. [/73, ++-16-

 

N.Díaz. “Numancia. La huella de Viriato”. Historia de Iberia Vieja, 61 [juliol de 2010] 42-49.

 

Domínguez Monedero, Adolfo, J. “Los mercenarios baleáricos”. Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, 56 (2005 = “Guerra y ejército en el mundo fenício-púnico”. XIX Jornadas de Arqueología fenicio-púnica, Eivissa, 2004), 163-189.      -2-

 

Echevarría, Ana. “Numancia. La ciudad que desafió a Roma”. Historia y Vida, 454 (gener 2006) 20-23.

 

A.de Frutos. “Roma vs. Roma. Las guerras de Sertorio en España”. Historia de Iberia Vieja, 64 [octubre de 2010] 38-44.

 

F.J.Gómez Hernández. “¿Dónde estan las legiones? Hispania año 409 d.C.”. Historia de Iberia Vieja, 66 [desembre de 2010] 32-37.

 

Gracia Alonso, Francisco. Roma, Cartago, íberos, celtíberos. Las grandes guerras de la península ibérica. Barcelona: Ariel, 2006, 322 p.                    -3-

 

Jimeno, Alfredo.; Torre, José Ignacio de la. Numancia. Símbolo e historia. Madrid: Akal/Crítica, 2006, 270 p.

 

Lago, José Ignacio. Numancia. Eterno monumento a la libertad. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.

 

Leveau, Philippe; Josep Maria Palet Martínez. “Les Pyrénées romaines, la frontière, la ville et la montagne. L’apport de l’archéologie du paysage”. Pallas. Revue d’Études Antiques, Presses Universitaires du Miraill, 82 (2010 = Ab Aquitania in Hispaniam. Mélanges d’histoire et d’archéologie offerts à Pierre Sillières), 171-198.

 

J.A.Monge. “Viriato. El pastor que desafió a un imperio”, Historia. National Geographic, 84 (desembre de 2010) 62-73.

 

Morillo, Ángel (ed.). El ejército romano en Hispania. Guía arqueológica. León: Universidad, 2007, 521 p.

 

A.Mortera. “’Si ius pacem...’ La costa cantábrica”, Revista Española de Historia Militar, 102-103 (2009) 210-225.

 

Quesada, Fernando. “Indíbil y Mandonio. Grito de libertad”. La Aventura de la Historia, 107 (Setembre 2007) 53-59.

 

Quesada Sanz, Fernando. Armas de la antigua Iberia. De Tartesos a Numancia. Madrid: La Esfera de los libros, 2010, 312 p.

 

J.Rámila. “Aníbal contra Roma. La batalla por el control de Hispania”. Historia de Iberia Vieja, 59 [maig de 2010] 12-19.

 

Rodríguez González, Julio. Los Escipiones en España. Madrid: Mahidisa Ediciones, 2006, 82 p.

 

Santos Yanguas, Narciso. Militares astures en el ejército romano. Madrid: Signifer Libros, 2010 (Aquila Legionis; 13), 236 p.

 

Roma

 

D.Acolat. «La stratégie des Romains en montagne», Stratégique, núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et stratégie».

 

Aguiar, Joâo. Sertorio. Un general contra Roma. Barcelona: Edhasa, 2009, 384 p.

 

Aguilera, Antonio. “Marco Antonio. De soldado a triunviro”. Historia. National Geographic, 42 [Juny de 2007] 68-77.

 

A.Aguilera. “Los galos. Guerreros indomables”, Historia. National Geographic, 53 (maig de 2008) 52-62.

 

G.Aguilera. “Legionaris jubilats. Virtuts, curiositats i defectes del sistema de pensions de l’exèrcit romà”, Sapiens, 92 (juny de 2010) 66-67.

 

Amela Valverde, Luís. “Efectivos del Ejército Pompeyano de Hispania (49-44 A.C.)”. Revista de Historia Militar, 89 [2004].

 

I.Arrayas. “La caída de Roma. Los visigodos saquean la ciudad inexpugnable”. Clio, núm. 100 (març de 2010) 42-49.

 

Beard, Mary. El triunfo romano. Una historia de Roma a través de la celebración de sus victorias. Barcelona: Crítica,2008,584 p.

 

Besga Marroquín, Armando. “La última legión y la historia de Rómulo Augústulo”. Historia 16, 379 (Novembre 2007) 92-105.

 

Brizzi, Giovanni. Escipión y Aníbal. La guerra para salvar Roma. Barcelona: Ariel, 2009, 400 p.

 

Castillo, Elena. “La batalla de Teutoburgo”. Historia. National Geographic, 41 (Maig 2007) 21-24.

 

Christ, Karl. Pompeyo. Barcelona: Empresa Editorial Herder, 2006, 206 p.

 

J.M.Cortés. “El saqueo de Roma. Los godos asaltan el imperio”, Historia. National Geographic, 82 (octubre de 2010) 64-75.

 

Escolies, Joan. “Objectiu: aïllar els bàrbars”. Sapiens, 49 (nov. 06) 32-35.

 

Fernández, Gonzalo. “Roma (235-284 d.C). Anarquía militar y emperadores ilirios”. Historia 16, 378 (Octubre 2007) 78-97.

 

Frediani, Andrea. Un eroe per l’impero romano. Roma: Newton Compton, 2009, 326 p.

 

Freeman, Philip. Julio Cesar. Barcelona: Planeta, 2009, 380 p.

 

Gallo, Max. Los romanos. Espartaco. La rebelión de los esclavos. Madrid: Alianza Literaria, 2007, 475 p.

 

C.García Gual. “La batalla de Actium. El gran triunfo de Augusto”, Historia. National Geographic, 55 (juliol de 2008) 68-77.

 

García Torres, José Manuel. ¡Devuélvame mis legiones!. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.

 

C.Gil. “La batalla de Actium”, Historia y Vida, 487 (octubre de 2008) 36-43.

 

Giménez Chueca, Ivan. “Legionarios. Los héroes de Roma”. Clío, 83 (setembre 2008) 32-43.  

-10-

 

Goldsworthy, Adrian. Grandes generales del ejército romano. Campañas, estrategias y tácticas. Barcelona: Ariel, 2005, 472 p.

 

Gracia, Francisco. Furor barbarii. Celtas y galos contra Roma. Barcelona: Versátil, 2009, 318 p.

 

Lago, J.I. Las campañas de César. Madrid: Almena, 2004.

 

Lane Fox, Robin. Alejandro Magno. Conquistador del mundo. Barcelona: El Acantilado, 2007, 960 p.

 

F.Lillo. “Julio César. Soldado y estratega”, Historia. National Geographic, 49 (gener 2008) 64-75.

 

F.Lillo. “Julio César. El camino al poder”, Historia. National Geographic, 66 (juny de 2009) 52-61.

 

F.Lillo. “Espartaco. El esclavo que desafió a Roma”, Historia. National Geographic, 77 (maig de 2010) 48-57.

 

Losada, Juan Carlos. “La guerra entre Octavio y Antonio. En armas por un imperio”. Historia y Vida, 463 (octubre 2006) 48-55.

 

J.C.Losada. “César, el general”, Historia y Vida, 492 (març de 2009) 31-39.

 

J.C.Losada. “Golpe a Roma. Los germanos derrotan a las legiones (Dossier)”, Historia y Vida, 499 (octubre de 2009) 35-51.

 

Losada, Juan Carlos. “Las legiones romanas” i “El brazo armado de Roma” [Dossier: Defender la República. Expandir el Imperio]. Historia y Vida, 513 (desembre de 2010) 32-39 i 40-49.-16-

 

J.C.Losada. “Las legiones romanas”, Historia y vida, 513 (desembre de 2010) 31-49 [Dossier: Defender la República. Expandir el Imperio].

 

Mackay, Christopher S. Anciant Rome. A Military and Political History. Cambridge: Cambridge University Press, 2004, 395 p.

 

Man, John. Atila. El rey bárbaro que desafió a Roma. Madrid: Oberon, 2006, 300 p.

 

L.Manzanera. “Enemigas de Roma”, Clío, 99 (gener de 2010) 20-33.

 

Matyszak, Philip. The Enemies of Rome. New York: Thomas & Hudson, 2004, 291 p. (Edició tr. al castellà per Javier Alonso López. Madrid: Oberon, 2005).

 

Matyszak, Philip. Legionarios. El manual (no oficial) del soldado romano. Madrid: Akal, 2010, 208 p.  [++]                  -16-

 

Menéndez Argüín, Adolfo Raul. Pretorianos. La Guardia Imperial de la antigua Roma. Madrid: Almena, 2007, 246 p.

 

P.Miralles. “La conquista de Jerusalen”, Historia. National Geographic, 70 (octubre de 2009) 64-73.

 

Monge Morigorta, José Antonio. “El sitio de Alesia. La rendición de las Galias”. Historia.National Geografic, 27 [2006] 70-79.

 

J.A.Monge. “La legión. El poderoso ejército de Roma”. Historia. National Geographic, 74 (febrer de 2010) 40-51.

 

J.Murcia. “Las guerras pírricas: tempestad sobre Roma”, Historia. National Geographic, 81 (setembre de 2010) 22-25.

 

Napier, William. Atila. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 488 p.

 

T.M.Newark. “Arminio. El héroe bárbaro de Hitler [I]”, Ares, 8 (maig-juny de 2009) 2-8.

 

T.M.Newark. “Arminio. El héroe bárbaro de Hitler [II]”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 2-5.

 

Pitillas Salañer, Eduardo. “Los judíos frente a Roma (66-135 d.C)”. Historia 16, 379 (Novembre 2007) 8-31.

 

Pitillas Salañer, Eduardo. “El ejército romano altoimperial. Jerarquía y mandos”. Historia 16, 388 (Agost 2008) 60-81 [/31 ++].   -9-

 

E.Pitillas. “Artilleria romana: la ‘quirobalística’ y el ‘Onager’”, Historia 16, 383 (març 2008) 72-99.

 

E.Pitillas. “El ejército romano altoimperial. Jerarquía y mandos”, Historia 16, 388 (agost de 2008) 60-81.

 

Pons, Luis. “La intendencia, clave de las conquistas”. La Aventura de la Historia, 106 (agost 2007) 52-57.

 

Posteguillo, Santiago. Africano. El hijo del cónsul. Madrid: Velecio Editores, 2006, 574 p.

 

J.L.Posadas. “Trajano. Un general hispano en el trono de Roma”, Historia. National Geographic, 81 (setembre de 2010) 52-63.

 

F.Quesada. “Las sandalias del legionario”, La Aventura de la Historia, 129 (juliol de 2009) 90-91.

 

F.Quesada. “Teutoburgo. El imperio contraataca”, La Aventura de la Historia, 132 (octubre de 2009) 30-36.

 

Rigsby, Andrew M. Caesar in Gaul and Rome. War in words. Austin: University of Texas Press, 2006, 271 p.

 

Rodríguez González, Julio. “Los britanos contra Roma. La rebelión de los icenios en 61 d.C.”. Historia 16, 375 (Juliol 2007) 8-23.

 

Romero, Belén. “Britania. La isla que se resistió a Roma”. Historia y Vida, 464 (novembre 2006) 58-66.

 

Rubiato Díaz, María Teresa. “Masada. El último bastión frente a Roma”. Historia. National Geographic, 35 (novembre 2006) 73-83.

 

J.P.Sánchez. “Roma conquista Corinto: la sumisión de Grecia”. Historia. National Geographic, 74 (febrer de 2010) 20-23.

 

J.P.Sánchez Hernández. “Las dos caras del emperador Adriano”, Historia. National Geographic, 75 (març de 2010) 60-69.

 

F.Sanz  Quesada. “Las insignias del valor”, La Aventura de la Historia, 123 (gener de 2009) 106-107.

 

R.Sanz. “La muerte del ‘Mundo Entero’ [Gods] El pueblo que acabó con Roma”. La Aventura de la Historia, 146 (desembre de 2010) 50-54.

 

Strauss, Barry. La guerra de Espartaco. Barcelona: Edhasa, 2010, 320 p.

 

Wolff, Catherine. Déserteurs et transfugues dans l’armée romaine a l’époque republicaine. Nàpols: Jovene Editore, 2009 (Storia politica constituzionale e militare del mondo antico), 453 p.

 

 

MEDIEVAL:

 

DD.AA. Del silencio de la cartuja al fragor de la orden militar. Aguilar de Campoo: Fundación Santa Maria la Real. Centro de Estudios del Románico, 2010, 260 p.

 

S.Abboud i J.Cubillas. “Guadalete. La batalla del destino”. La Aventura de la Historia, 147 (gener de 2011) 62-67.

 

Albertini, Giorgio. “Dominando el trueno”. La Aventura de la Historia, 101 (març 2007) 114-115.

 

Alonso García, David. “Turcos contra cristianos: el gran sitio de Rodas”. Historia. National Geographic, 46 (Octubre 2007) 22-26.

 

Arias Guillen, Fernando. “Honor y guerra. La tensión entre la realidad bélica y el discurso ideológico en la cronística castellana de la primera mitad del siglo XIV”. Hispania, 232 (maig-agost de 2009) 307-330.

 

Ayton, Andrew et Preston, Philip. The Battle of Crécy, 1346. Woodbridge: Boydell, 2005, 392 p.

 

Barker, Juliet. Agincourt. El arte de la estrategia. Barce-lona: Ariel, 2009, 544 p.

 

Bell, Adrian R. War and the soldier in the Fourteenth Century. Woodbridge: Boydell, 2004, 248 p.

 

Benito i Monclús, Pere. “La submissió del comte Hug IV d’Empúries i de la noblesa emporitana a l’Església de Girona (1226-1229): una repercussió de la croada albigesa liderada per Lluís VIII, rei de França, a Catalunya”. en: Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC, Vic, 20-21 de febrer de 2004, Barcelona: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, 2004, 139-154.  -0-

 

Benito Monclús, Pere. “De la guerra de l’Empordà (1128) a la mortaldat de 1131: gènesi, extensió i extinció d’una fam. Per a una història de les crisis alimentàries a la Catalunya medieval”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005= Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 169-184.        -2-

 

Bennett, Mathew (ed.) La Guerra en la Edad Media. Madrid: Akal, 2010, 272 p.

 

Blasi, Joan. “Aproximació a la data de la primera ocupació de Barcelona pels musulmans i la descripció del Pirineu Oriental pel gran geògraf Al – Idrisi”. Ceretania. Quaderns d’Estudis Ceretans, 4 (2005) 55-63.

 

Bonet Donato, Maria. “Las dependencias personales y las prestaciones económicas en la expansión feudal en la Cataluña Nueva (Siglo XII)”. Hispania. Revista Española de Historia, v. LXVI, núm. 223 (maig-agost 2006) 425-482.           -4-

 

Bonneaud, Pierre. Els hospitalers catalans a la fi de l’edat mitjana. L’orde de l’Hospital a Catalunya i a la Mediterrània. 1396-1472. Lleida: Pagès, 2008, 348 p. [+++]           -11-

 

Bradbury, Jim. The Routledge companion to medieval warfare. London / New York: Routledge, 2004.          

 

Bringué, Josep M. “Entre la guerra i la pau. Les transformacions polítiques i socials als territoris de l’antic comtat de Pallars”. en: Muntanyes en rebel·lia. Hug Roger III i la fi de la Catalunya comtal. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 2005, 98-131.

 

Bronish, Alexander Pierre. Reconquista y Guerra Santa: la concepción de la guerra en la España cristiana desde los visigodos hasta comienzos del siglo XII. València: Publicaciones de la Universidad / Granada: Universidad, 2006, 598 p.

 

Cabezuelo Pliego, José Vicente. Alcaidías y fortalezas en la España medieval. Alcoi: Editorial Márfil, S.A., 2007, 264 p.

 

I.Calderón y A.Esteban. “Azincourt. El gran triunfo inglés sobre Francia”, Historia. National Geographic, 83 (novembre de 2010) 74-83.

 

Casanovas, Àngels; Rovira, Jordi. L’Ordre del Temple. Entre la guerra i la pau. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2005, 158 p.

 

Castillo Cáceres, Fernando. Estudios sobre cultura, guerra y política en la Corona de Castilla (siglos XIV-XVII). Madrid: CSIC, 2007, 457 p.

 

S.Claramunt. “El tratado de Corbeil. Fin del sueño occitano”. La Aventura de la Historia, núm. 115 (maig 2008) 62-67.

 

Claramunt, Salvador. “Martín el Humano. El último eslabón”. La Aventura de la Historia, 149 (juny de 2010) 50-55    -16-

 

S.Claramunt. “Martín el Humano. El último eslabón”. La Aventura de la Historia, 140 (juny de 2010) 50-55.

 

M.Coll. “Genguis Khan. El terror d’Àsia. Les tàctiques guerreres del gran mite de les estepes”, Sapiens, 74 (des. 08) 48-52.

 

Conejo Da pena, Antoni. “Assistència hospitalària i defensa del territori al Baix Ebre: la fortalesa-hospital de Sant Jordi d’Alfama i l’hospital del Perelló”. Recerca, Tortosa, 8 (2005) 251-273.     -1-

 

Contamine, Philippe. Pages d’histoire médiévale (XIVè-XVè siècles). París: Mémoires de l’Académie des Inscriptions et Belles Lletres, XXXII. Diffusion de Boccard, 2005, 342 p.

 

Corral Lafuente, José Luis. “Templarios en Tierra Santa. Los monjes de la guerra”. Historia. National Geographic, 42 [Juny de 2007] 78-91.

 

J.L.Corral. “Gengis Khan. El conquistador de las estepas”, Historia. National Geographic, 68 (agost de 2009) 64-73.

 

Coulon, Damien. Barcelone et le grand commerce d'Orient au Moyen Âge. Un siècle de relations avec l'Égypte et la Syrie–Palestine (ca. 1330–ca. 1430). Madrid: Casa de Velázquez, 2004, p. 933.

 

Delgado, Ángel y José Damián Dieste. El rey conquistador. La crónica oculta del Jaime I. Barcelona: Edhasa, 2008, 830 p.

 

Demorger, Alain. Caballeros de Cristo: Templarios, Hospitalarios, Teutónicos y demás órdenes militares en la Edad media (siglos XI a XVI). València: Publicacions de la Universitat / Granada: Universitat, 2006, 422 p.

 

Erra, Miquel. “La conquesta de València”. Sapiens, 50 (des. 06) 32-39.

 

Esculies, Josep. “Quan els hongaresos van atacar Catalunya”. Sapiens, 86 (desembre de 2009) 48-49.  -14-

 

Esparza, José Javier. La gran aventura del reino de Asturias. Así comenzó la Reconquista. Madrid: La Esfera de los libros, 2009, 504 p.

 

A.Esteban-I.Calderón. “Juana de Arco. La donzella de Orleans”, Historia. National Geographic, 54 (juny de 2008) 64-75.

 

J.Fernández. “Saxons contra normands”, Sapiens, 83 (setembre de 2009) 38-45.

 

Fernández Llamazares, José. Historia de las órdenes militares. Sevilla: Espuela de Plata, 2005, 422 p.

 

Fierro, Maribel. El cuerpo derrotado. Como trataban musulmanes y cristianos a los enemigos vencidos (península ibérica, ss.VIII-XIII). Madrid: CSIC, 2008, 640 p.

 

Franco Silva, Alfonso. “Las intrigas políticas de Juan Pacheco, del combate de Olmedo a la muerte de Juan II (1445-1454)”. Anuario de Estudios Medievales, 37-II (juliol-desembre 2007) 597-652.

 

A.de Frutos. “Los españoles del Cid”. Historia de Iberia Vieja, 60 [juny de 2010] 30-37.

 

M.J.Fuente. “Juana de Arco. El triunfo de la donzella”, La Aventura de la Historia, 127 (maig de 2009) 46-50.

 

J.Fuguet-C.Plaza. “Templarios. Los soldados de Dios”, Historia. National Geographic, 52 (abril 2008) 76-87.

 

Fuguet Sans, Joan. “Els dominis de la Casa Templera de Prat i el territori de l’Aldea al Baix Ebre”. En: Cardona Eixarch, Víctor-Manuel (Coord.). Miscel·lània en el 850è aniversari de la Parròquia de l’Aldea (1160-2010). Tortosa: Parròquia de l’Aldea, 2010, 67-80. -15-

 

Furió, Antonio. El rey conquistador. Jaime I: entre la historia y la leyenda. Alzira: Bromera, 2007, 127 p.

 

Gaier, Claude. “Bibliographie. Dire et faire la guerre au Moyen Age”. Le Moyen Age, 3-4, CXII (2006) 643-655.

 

B.Gazapo. “El imperio carolingio. Los sucesores de Carlomagno”, Historia. National Geographic, 57 (setembre de 2008) 76-86.

 

Giménez Chueca, Iván. “Templarios en la reconquista”. Clío, 53 [marzo 2006] 18-29.

 

Giménez, Ivan. “Saladí, heroi de l’Islam”. Sapiens, 53 (març 07) 36-43.

 

Giménez Chueca, Iván. “Los monjes de la guerra”. Clío, 71 (setembre 2007) 20-29.

 

González Arévalo, Raul. El cautiverio en Málaga a fines de la Edad Media. Màlaga: CEDMA, 2006, 246 p.

 

González Jiménez, Manuel. Fernando III el Santo. El rey que marcó el destino de España. Sevilla: Fundación José Manuel Lara, 2006, 407 p.

 

Guerra y diplomacia en la Europa occidental, 1280-1480. XXXI Semana de Estudios Medievales, Estella, 19-23 de julio de 2004. [Pamplona]: Institución Principe de Viana, [2005], 467 p.

 

Heather, Peter. Emperadores y bárbaros. El primer milenio de la historia de Europa. Barcelona: Crítica, 2010, 744 p.

 

Heras Febrero, Jesus de las. La Orden de Calatrava. Religión, guerra y negocio. Madrid: Edaf, 2008, 360 p.

 

Història de Lleida. II. Lleida: Pagès Editors, 2003-2004.

 

Keen, Maurice (coord.). Historia de la Guerra en la Edad Media. Madrid: Antonio Machado Libros, 2005, 439 p.         -3-

 

Keen, Maurice. La Caballería. Barcelona: Ariel, 2008, 400 p.

 

Jaspert, Nikolas. “Pequeñas órdenes de caballería de Palestina y la orden de canónigos del Santo Sepulcro”. en: Las Órdenes Militares en la Europa Medieval. Barcelona: Lumwerg, 2005, 77-90.

 

Kamen, Henry. “Queenship and Political Power in Medieval and Early Modern Spain”. English Historical Review, v. 121, núm. 493 (2006) 1.174-1.175.

 

Kersazu, Alain. Défendre la Bresse et le Bugey. Les châteaux savoyard dans la guerre contre le Dauphiné (1282-1355). Lyon: Presses Universitaires Lyon, 2005, 434 p.

 

Ladero Quesada, Miguel Ángel. Edad Media. En: O’Donnell, Hugo (dir.). Historia Militar de España. ii. [Madrid]: Ediciones del Laberinto / Ministerio de Defensa, 2010, 494 p.

 

Lago Marín, José Ignacio y Manuel González Pérez. Jaime I y la conquista de Valencia, 1238. Madrid: Almena, 2009 (Guerreros y Batallas), 88 p.

 

Linhean, Peter. España 1157-1300. Una sociedad desorganizada por la guerra. Barcelona: Crítica,2009,440 p.

 

Llobet i Portella, Josep M. “Una petició dels paers de Cervera dirigida al governador de Mallorca i a altres persones de les Illes Balears (1434)”. Randa, 64 (2010 = Miscel·lània Gabriel Llopart, IV) 37-39           -16-

 

Losada, Juan Carlos. “Dossier: El Cid Campeador”. Historia y Vida, 466 (gener 2007) 31-55.

 

Losada, Juan Carlos. “Muret, batalla perdida”. Historia y Vida, núm. 487 (octubre 2008) 50-57.       -12-

 

J.C.Losada. “¿El reino de la violencia? ”, Historia y vida, 506 (maig de 2010) 34-41.

 

J.C.Losada. “Diez rasgos de la guerra medieval”, Historia y vida, 506 (maig de 2010) 42-53.

 

McGlynn, Sean. A hierro y fuego. Las atrocidades de la guerra en la edad media. Barcelona: Crítica, 2009, 480 p.        -12-

 

Manzanera, Laura. “La conquista de Inglaterra. Según el tapiz de Bayeux”. Clío, 71 (setembre 2007) 48-57.

 

Manzano Moreno, Eduardo. Conquistadores, Emires y Califas. Los Omeyas y la formación de al-Andalus. Barcelona: Crítica, 2006, 620 p.

 

Marcos, Ernest. “Jaime I el incansable conquistador”. Clío, 75 (Gener de 2008) 76-84.    -8-

 

Martín, Jean Marie. Guerre, accords et frontières en Italie méridionale pendant le haut Moyen Age. Pacte de Liburia. Divisio principatus Beneventani et autres actes. Roma: École française, 2005 (Sources et documents d’histoire du Moyen Age, 7), 257 p.

 

S.Martín. “De Tolosa al reino de Toledo. En busca de un trono [visigods] ”. La Aventura de la Historia, 146 (desembre de 2010) 55-59.

 

Martínez Shaw, Carlos. “Napoleón, César y Alejandro juntos”. La Aventura de la Historia, 100 (febrer 2007) 54-58.

 

Marvin, Lawrence W. The Occitan War. A military and political history of the Albigensian Crusade, 1209-1218. Cambridge: Cambridge University Press, 2008, 328 p.     -IINE-

 

Meseguer, Enrique. “Carlomagno. El señor de la guerra». Historia. National Geographic, 36 (desembre 2006) 86-97.

 

Meseguer, Enrique. “El Príncipe Negro. El gran héroe de la Guerra de los Cien Años”. Historia. National Geographic, 38 (Febrer 2007) 78-89.

 

Mingo, Juan Bautista. “Crisis económica y conflictos sociales en Cataluña (1336-1472)”. Historia 16, 377 (Setembre 2007) 96-108.       -7-

 

Mitre Fernández, Emilio. La guerra de los cien años. Madrid: Alba, 2006.

 

Mora-Figueroa, Luis de. Glosario de arquitectura defensiva medieval. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 340 p.

 

Morales Romero, Eduardo. “Año 885: el asedio de París por los vikingos”. Historia. National Geographic, 45 (Setembre 2007) 18-22.

 

E.Morales. “Vikingos. Granjeros, guerreros y piratas”, Historia. National Geographic, 78 (juny de 2010) 66-77.

 

F.Murgadas. “Joana d’Arc, l’heroïna traïda. Vida i mort de la dona que va salvar França”, Sapiens, 76 (febrer 09) 38-43.

 

Novoa Portela, Feliciano y Ayala Martínez, Carlos (ed.). Las órdenes militares en la Europa medieval. Madrid: Lunwerg, 2005, 300 p.

 

O’Connell, Monique. Men of Empire. Power and Negotiation in Venice’s Maritime State. Baltimore: The John’s Hopkins University Press, 2009 (John Hopkins University Studies in Historical and Political Science; 127), 253 p.

 

C.Padró. “Vikingos en Francia”, Historia y Vida, 495 (juny de 2009) 58-65.

 

Palumbo, Giovanni. “David Aubert historien? Le rêcit de la bataille de Roncevaux dans les croniques et conquestes de Charlemaine”. Le Moyen Age, 3-4, CXII (2006) 585-601.     

 

Péquignot, Stéphane. Áu nom du roi. Pratique diplomatique et pouvoir durant le regne de Jacques ii d’Aragon (1291-1327). Madrid: Casa de Vel´zaquez, 2009 (Bibliothèque de la Casa de Valázquez; 42), 640 p.

 

F.J.Peña. “El Cid, héroe de frontera”, Historia. National Geographic, 65 (maig de 2009) 58-69.

 

Pépin, Guilhem. “Les crits de guerre ‘Guyenne’ et ‘Saint Georges’. L’expression d’une identité polítique du duché d’Aquitaine anglogascón ». Le Moyen Age, Lieja, CXII-2 (2006) 263-281.

 

F.Quesada. “La Alabarda”. La Aventura de la Historia, núm. 113 (març 2008) 106-107.

 

J.Ramila. “La batalla de Covadonga”. Historia de Iberia Vieja, 54 (desembre de 2009) 12-22.

 

J.Ramila. “¡Vikingos! Los ‘drakkars’ desembarcan en España”. Clio, núm. 100 (març de 2010) 20-31.

 

A.Rotger. “El Cid contra el Món”, Sapiens, 92 (juny de 2010) 42-48.

 

Sabaté i Curull, Flocel. El sometent a la Catalunya medieval. Barcelona: Rafael Dalmau, editor, 2007 (Bofarull, 12), 172 p.            -7-

 

Sáez Abad, Rubén. Artillería y poliorcética en la Edad Media. Madrid: Almena, 2007, 234 p.-8-

 

Sáez Abad, Rubén. La batalla de Toro. 1476. La guerra de Sucesión castellana. Madrid: Almena, 2009 (Guerreros y batallas; 57), 104 p.

 

Sagredo, Iñaki. Los castillos de Sancho III el mayor en Alto Aragón, Sobrarbe y Ribagorza. Pamplona: Pamiela, 2007, 194 p.

 

Saíz Serrano, Jorge. Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. València: Universitat, 2008, 409 p.      -8-

 

G.Segura. “La llegada de la pólvora al occidente medieval”, Historia. National Geographic, 69 (setembre de 2009) 22-25.

 

Serrano Coll, Marta. Jaime I el Conquistador. Imágenes medievales de un reinado. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2008, 312 p.

 

M.Serrano. “Jaime I. El monarca conquistador”, Historia. National Geographic, 59 (novembre de 2008) 76-85.

 

Sire, Henry. “El gran maestre Juan de Homedes (1536-1553)”. en: Actas del primer Simposio Histórico de la Orden de San Juan en España, Toledo, 2003, 527-530.

 

Soler i Amigó, Joan. Llegendes de la història de Catalunya. II. El rei Jaume I el Conqueridor. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2007, 136 p.

 

Valdaliso, Covadonga. “La conquista de Mallorca”. Historia. National Geographic, 42 [Juny de 2007] 23-26.

 

C.Valdaliso. “Otón I. La fundación del Sacro Imperio”, Historia. National Geographic, 84 (desembre de 2010) 74-81.

 

Valdeón Baruque, Julio. La Reconquista. El concepto de España, unidad y diversidad. Madrid: Espasa Calpe, 2006, 213 p.

 

Valdeón, Julio. Reconquista. Madrid: Espasa, 2006, 256 p.

 

Vara Thorbeck, Carlos y María Luisa García Aránguez. “¡Cercados! Las normas de asedio”. La Aventura de la Historia, 118 (agost 2008) 54-60.                 -10-

 

I.Velázquez. “Don Pelayo. El comienzo de la reconquista”,  Historia. National Geographic, 55 (juliol de 2008) 78-88.

 

Villena, Leonardo. “Glosario de términos castellológicos medievales, en lenguas europeas”. Castillos de España, 145 (Març 2007) 3-10.

 

Viñas, Agnès; Viñas, Robert. La conquesta de Mallorca. Textos i Documents. Palma: Moll, 2007, 310 p.

 

Vinyoles Vidal, Teresa. «Les dones i la pau en el context de les guerres del segle XV», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [36/2/19  ++]-12-

 

Vondra, Sylvain. “Aproximació a la indumentària militar aristocràtica a partir de l’escultura funerària dels segles XIII i XIV a les comarques gironines” (tr. d’Assumpció Toledo i Mur i Josep M. Llorens i Rams). Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, l (2009) 53-67 [4/-/9, ++].       -15-

 

Croades

 

J M.Alvira. “La cruzada contra los albiguenses”. Historia. National Geographic, 76 (abril de 2010) 68-77.

 

A.Besga. “La llamada a los almorávides”, Historia 16, 388 (agost de 2008) 38-49.

 

Carraz, Danien. “Les Lengres à Marseille au XIVè siècle. Les activités militaires d’une famille d’armateurs dans un port de croisade”. Revue Historique, 652 (octubre de 2009) 755-777.

 

J.L.Corral. “Ricardo. Corazón de león”, Historia. National Geographic, 82 (octubre de 2010) 76-83.

 

Demurger, Alain. Cruzadas. Una historia de la guerra medieval. Barcelona: Paidós, 2009, 350 p.

 

J.Elliot. “Caballeros de Malta”, Historia y vida, 511 (octubre de 2010) 43-55.

 

M.García Fernández. “Las Navas de Tolosa. La mayor batalla de la reconquista”, Historia. National Geographic, 81 (setembre de 2010) 64-75.

 

J.M.M.García Osuna. “La Tercera Cruzada del rey Ricardo”, Historia 16, 388 (agost de 2008) 8-37.

 

Dalmau, Antoni (text). “La batalla de Muret. El triunfo de las cruzadas”. Historia National Geographic, 33 [2006]. -3-

 

Flori, Jean. Bohemundo de Antioquía. Barcelona: Edhasa, 2009, 512 p.

 

Forcano, Manuel. A fil d’espasa. Les croades vistes pels jueus. Barcelona : La Magrana, 2007, 267 p.

 

García Fitz, Francisco. Las Navas de Tolosa. Barcelona: Ariel, 205, 588 p.

 

Lago, José Ignacio. Navas de Tolosa. 1212. La verdadera cruzada. Madrid: Almena Ediciones SL., 2006.

 

E.Latorre. “La guerra de Chipre”, Historia y vida, 507 (juny de 2010) 31-51 [Dossier: El fracaso de las fuerzas cristianas].

 

J.C.Losada. “Muret, batalla perdida”, Historia y Vida, 487 (octubre de 2008) 50-57.

 

J.C.Losada. “Una batalla decisiva [Las Navas de Tolosa] ”, Historia y vida, 503 (febrer de 2010) 48-55.

 

J.C.Losada. “Adiós a Tierra Santa”, Historia y vida, 512 (novembre de 2010) 31-47 [Dossier: Los últimos bastiones cruzados].

 

Marcos Hierro, Ernest. La croada catalana (l’exèrcit de Jaume I a Terra Santa). Barcelona: L’Esfera dels Llibres, 2006, 253 p.            -6-

 

Marcos, Ernest. “El sueño de Jaime I. Conquistar Tierra Santa”. Clío, 70 (agost 2007) 72-79.

 

Paviot, Jacques. Projets de croisade (v. 1290-v.1330). París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 2009 (Documents relatifs a l’histoire des croisades; xx), 413 p.

 

Quesada, Fernando. “Ocaso en Hattin. Saladino aplasta a los cruzados”. La Aventura de la Historia, 92 (juny 2006) 84-91.

 

Sancho, Enrique. “¿Hubo españoles en las cruzadas?”. Clío, 90 (abril de 2009) 16-25.-13-

 

C.Segura. “Saladino. El guerrero del Islam”, Historia. National Geographic, 60 (desembre de 2008) 68-77.

 

Tyerman, Christopher. Las guerras de Dios. Una nueva historia de las cruzadas. Barcelona: Crítica, 2007 (2010), 1.344 p.

 

Expansió mediterrània

 

Ayensa, Eusebi. “Retorn a Vatopedi, els catalans a l’Athos”. Revista de Girona, 238 (setembre-octubre 2006) 98-106.           -4-

 

Bassegoda Pineda, Enric. “Els senyors del castell de Sant Mori al segle XV”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 38 (2005) 139-157.                       -1-

 

S.Claramunt. “Jaime I el Conquistador, creador de reinos. Arquitecto de la Corona de Aragón”. La Aventura de la Historia, núm. 112 (febrer 2008) 76-85.

 

Claramunt, Salvador. “Alfons V el magnánimo. Sueño mediterráneo”. La Aventura de la Historia, 122 (desembre 2008) 36-40.                    -10-

 

S.Claramunt. “Alfonso V el magnánimo. Sueño mediterráneo”, La Aventura de la Historia, 122 (desembre de 2008) 36-40.

 

S.Claramunt. “Al mejor postor. La expedición de los Almogávares”. La Aventura de la Historia, 143 (setembre de 2010) 26-31.

 

Cònsul, Arnau. “Pere III. El forjador de l’Estat català”. Sapiens, 65 (Març 08) 18-25.       -IINE-

 

Ferrer i Mallol, Maria Teresa (coord.). Els catalans a la Mediterrània Oriental: Jornades científiques de l’Institut d’Estudis Catalans, secció Històrico-Arqueològica. Barcelona Institut d’Estudis Catalans, 2003, 387 p.

 

M.T.Ferrer. “Mallorca, Valencia y Murcia. Expansión a costa de los moros”. La Aventura de la Historia, núm. 112 (febrer 2008) 86-91.

 

García Sánchez, Jorge. “La conquista de Cerdeña. Catalanes y aragoneses en busca del botín medierráneo (1323-1326)”. Historia de Iberia Vieja, 50 (Agost de 2009) 88-93.   -13-

 

Garrido i Valls, Josep-David. Vida i regnat de Martí I. L’últim rei del Casal de Barcelona. Barcelona: Rafael Dalmau, 2010 (Bofarull; 14), 368 p.         -16-

 

Hinojosa, J. Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón. San Sebastián: Nerea, 2006, 372 p.

 

J.Mata. “Roger de Flor: ‘Els almogàvers són els millors guerrers d’aquests temps’”. Sapiens, núm. 66 (abril 08) 14.

 

Morales, Joan. “Perquè l’Alguer parla català?”. Sapiens, 28 (Febrer 05) 30-33.

 

Papell Tardiu, Joan. “La participació de la noblesa catalana vinculada i enterrada a Santes Creus en la conquesta de Mallorca”. en: Fàbregas i Roig, Josep; Josep M.T.Grau i Pujol; Manel Güell i Junkert (Coord.). Miscel·lània en homenatge al Dr. Lluís Navarro Miralles. Magister dilectus. Reconeixement al mestratge d’un acadèmic honest i compromès. Tarragona: Arola, 2009, 145-155. [45/1/17  ++]                           -12-

 

Sáez Abad, Rubén. Los almogávares y la amenaza turca. 1303-1312. Madrid: Almena, 2008, 98 p.

 

Sánchez Martínez, Manuel. “El realengo catalán en la financiación de la campaña a Cerdeña de 1356”. Acta Historica et Achaeologica Mediaevalia, 26 (2005 = Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 493-513. p. -2-

 

Sucarrats, Josep. “La renúncia al somni d’Occitània. Jaume I enceta l’expansió catalana per la Mediterrània”. Sapiens, 50 (des. 06) 26-29

 

Vila, Enric. “Les dones dels almogàvers van salvar l’estratègica Gal·lípoli d’un atac genovès”. Sapiens, 53 (març 07) 11.  -6-

 

Yañez, Agustín. «Furia almogávar». La Aventura de la Historia, 99 (gener de 2007) 40-45.

 

Guerra dels dos Peres

 

Buchanan, Tom. “Wales and the Spanish Civil War. The Dragon’s Dearest Cause?”. English Historical Review, v. 121, núm. 493 (2006) 1.146-1.147.

 

Ferrer i Mallol, Maria Teresa. “Les Corts de Catalunya i la creació de la Diputació del General o Generalitat en el marc de la guerra contra Castella (1359-1369)”. Anuario de Estudios Medievales, CSIC, 34 /2 (2004) 875-938.          -0-

 

Ferrer i Mallol, Maria Teresa. “La guerra amb Castella, de 1296-1304”. El Temps, València, 21 (2004) 21-24.

 

Ferrer Mallol, Maria Teresa. Entre la por y la guerra. La Corona Catalano-aragonesa y castilla en la baja edad media. Barcelona: CSIC, institució Milà i Fontanals, 2005, 662 p.

 

Kagay, Donald J. “The Defense of the Crown of Aragon during the War of que Two Pedros (1356-1366)”. The Journal of Military History, 71/1 (2007) 11-34. -9-

 

Lafuente Gómez, Mario. “Aproximación a las condiciones de vida en Daroca y su entorno durante la guerra de los Dos Pedros (1356-1366)”. Studium, Universidad de Zaragoza, 15 (2009) 53-87 [98/1/56, +++].    -16-

 

Sáez Abad, Ruben. La guerra de los Dos Pedros. 1356-1369. Madrid: Almena, 2008, 95 p.

 

MODERNA:

 

AA.DD. Guerra marítima, corso y piratería. San Sebas-tián: Museu, 2007, 782 p.

 

DD.AA. Técnicas bélicas del munco moderno. 1500-1763. Equipamiento, técnicas y tácticas de combate. Alcobendas: Libsa, 2007, 256 p. [/36 ++]     -8-

 

Adamson, John (Ed.). Rebellion and Revolution in the Kingdoms of Charles I. Hampshire: Pal-grave Macmillan, 2006, 256 p.

 

Aguirre Durán, Marcelo E. “Devoción en la independencia americana”. Historia 16, 378 (Octubre 2007) 28-44.

 

Al-Sun Aidi, Mohamed. Le génie militaire de Khaled Ibn al-Walid. [En línia] Paris: Institut de Stratégie comparée / Commission Française d’Histoire Militaire / Institut d’Histoire des Conflits Contemporains. Disponible a: <www.stratisc.org/his-mil.index.htm>.

 

D.Alonso. «El saco de Roma de 1527: Carlos V contra el Papa», Historia. National Geographic, 50 (febrer 2008) 22-26.

 

D.Alonso. “La difícil conquista de Túnez por Carlos V”, Historia. National Geographic, 71 (novembre de 2009) 22-25.

 

C.Álvarez. “La ruina de Castilla. Impuestos, inflación, deuda”. La Aventura de la Historia, 144 (octubre de 2010) 61-65.

 

Arisa, Mireia. “Castella en peu de guerra”. Sapiens, 42 (abril 2006) 33-37.

 

Arnall i Joan, M. Josepa; Gironella i Delgà, Anna (a c.d.). Lletres reials a la ciutat de Girona (1517-1713). III i IV. Barcelona: Fundació Noguera, 2005, 2.092 p.       -1-

 

Ausidio, Gabriel (dir.) Prendre une ville au XVIè siècle. Aix-En-Provence: Publications de l’Université de Provence, 2004, 260 p.

 

Baeza Martín, Ascensión. «Las argucias de la guerra. El gobernador Cagigal y el asedio inglés desde Guantánamo en 1741». Temas America-nistas, 19 (2006) 37-51.

 

H.Battacharjee. “From ‘Tradecraft’ to ‘Statecraft’. The rise of isi as an ‘State within a state’”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>].

 

Bennassar, Bartolomé. “El caso Hernán Cortés. Un misterio por resolver”. Clío, 53 (marzo 2006) 76-87.

 

Biolzi, Roberto. ’Avec le fer et la flemme’. La guerre entre la Savoie et Fribourg (1447-1448). Lausanne: Université, 2009 (Cahiers Lausannois d’Histoire Médiévale; 49), 311 p.

 

C.Blanco. “La guerra de los campesinos: revolución en Alemania”, Historia. National Geographic, 82 (octubre de 2010) 19-24.

 

G.Brandariz. “Morgan. El pirata del Caribe”, Clío, 80 (juny 2008) 68-75.

 

J.Brandoli. “Los héroes españoles del gran asedio turco de Malta”. Historia de Iberia Vieja, 58 [abril de 2010] 42-47.

 

Bravo, Concha. El desafío holandés al dominio ibérico en Brasil en el siglo XVII. Salamanca: Universidad, 2005, 290 p.

 

Brnardic, Vladimir. Imperial armies of the Thirty Year’s War. I. Infantry and artillery. Oxford: Osprey, 2009, 48 p.

 

I.Bueno. “La captura y muerte de Atahualpa. El último Inca”, Historia. National Geographic, 57 (setembre de 2008) 22-25.

 

I.Bueno. “Las Guerras Floridas”, Revista de Historia Militar, 106 (2010) 11-34.

 

Cabañas Agrela, Miguel. “El duque de Alba y los Países Bajos”. Historia 16, 378 (Octubre 2007) 102-119.

 

J.Callejo. “Alvar Núñez Cabeza de Vaca. La aventura en persona”, Historia de Iberia Vieja, 42 [2009] 30-36.

 

Canal, Adrià. “Ressenya biogràfica de Don Carles de Sucre y d’Yve. Capdavanter en la defensa de Puigcerdà els mesos d’abril-maig de 1678 contra les tropes franceses del Duc de Noailles”. Ceretania. Quaderns d’Estudis Ceretans, 4 (2005) 251-252.

 

Candela Marco, Maria Vicenta. De labradores a soldados. Un estudio social de las quintas del siglo XVIII en Castellón de la Plana. Castelló: Universitat Jaume I, 2006, 237 p.

 

C.Caranci. “Una puerta hacia el gran sur. Rusia invade a sangre y fuego”, La Aventura de la Historia, 122 (desembre de 2008) 50-56.

 

J.C.Carlos. “Al borde del precipicio. Felipe II frente a los banqueros”. La Aventura de la Historia, 144 (octubre de 2010) 56-60.

 

Carrasco, Raphaël. L’Espagne au temps des validos (1598-1645). Tolosa: Presses Universitaires du Miraill, 2009 (Amphi 7 – Langues), 212 p.

 

Carrió Arumí, Joan “Ascens social i carrera militar a la Catalunya de l’Edat Moderna”. Pedralbes, 23-I (2003 = 5è. Congrés d’Història Moderna de Catalunya. La societat Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats, Conflictes, Representacions. Actes) 167-186.       -2-

 

C.Carvajal. “Alí Pachá. El Napoleón de los Balcanes”. Clio, núm. 100 (març de 2010) 62-71.

 

Casals, Àngel. “Frontera, guerra, jurisdicció i plet: la Capitania General durant la primera meitat del segle XVI”. Manuscrits, UAB, 24 (2006) 153-165.  -5-

 

Casals, Àngel (Coord.). Les fronteres catalanes i el Tractat dels Pirineus. Cabrera de Mar: Galerada, 2009, 256 p. -13-

 

Catálogo de expediciones a Índias, años 1710 a 1783. Secretaría de Marina. Archivo General de Simancas. Madrid: Ministerio de Cultura / Fundación Mapfre Tavera, 2005.

 

Cavalier, Jean. Mémoires sur la guerre des Camisards. Tr. i not. Franck Puaux. Hendaye: Association Édipro, 2007, 253 p.

 

Ceballos López, Leopoldo. Historia de Tánger. Memoria de la ciudad internacional. Córdova: Almuzaras, 2009, 384 p.

 

L.Ceballos. “Tánger. La ocupación española”. Historia de Iberia Vieja, 56 [febrer de 2010] 88-95.

 

Chanet, Jean-François et Christian Windler (dir.). Les resources des faibles. Neutralités, sauvegardes, accomodements en temps de guerre (XVIè – XVIIIè siècles). Rennes: PUR, 2009 (Histoire), 457 p.

 

Coarasa, Ricardo. Hernán Cortés. Los pasos borrados. Madrid: Espejo de Tinta, 2007, 221 p.

 

Crespo Solana, Ana. “El comercio holandés y la integración de espacios económicos entre Cádiz y el Báltico en tiempos de guerra (1699-1723)”, Investigaciones de Historia Económica, 8 (2007) 45-76.

 

Chávez, Thomas, E. España y la independencia de los Estados Unidos. Madrid: Taurus, 2006, 432 p.

 

Crespo Solana, Ana. “El comercio holandés y la integración de espacios económicos entre Cádiz y el Báltico en tiempos de guerra (1699-1723)”, Investigaciones de Historia Económica, 8 (2007) 45-76.

 

Del Pozo Ferrer, Montserrat. “Girona en el segle XVII”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, l (2009) 53-67 [/3/13, ++].           -15-

 

Díaz Gavier, Mario. Rocroi 1643. El ocaso de los tercios. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.

 

Díaz Gavier, Mario. Bicoca, 1522. La primera victoria de Carlos V en Italia. Madrid: Almena, 2009 (Gue-rreros y Batallas; 55), 71 p.

 

Díaz Medina, Ana. “Los Comuneros. Héroes de Castilla”. Historia. National Geografic, 27 [2006] 92-103.

 

Díaz Padrón, Matías. “Van Dyck: un nuevo retrato de Ambrosio Spínola identificado en España”. Archivo Español de Arte, LXXXI, 322 (abril-juny 2008) 165-196.

 

M.A.Echevarría. “Isabel Clara Eugenia, el archiduque Alberto y el gobierno de Flandes (1599-1621) ”, Torre de los Lujanes, Sociedad Matritiense, núm. 66 (juny de 2010) 111-124.

 

Edoward, Sylvéne. L’Empire imaginaire de Philippe II:  Pouvoir des images et discours du pourvoir sous les Habsbourg d’Espagne au XVIè siècle. París : Honoré Champion, 2005 (Bibliothèque d’histoire moderne et contemporaine, 17) 416 p.

 

Elliott, John H. Imperios del Mundo Atlántico. España y Gran Bretaña en América (1492-1830). Madrid: Taurus, 2006, 864 p.

 

Esarte Muniain, Pedro. Asedio a Fuenterrabía y avasallamiento de Guipuzcoa (1635-1644). Pamplona: Pamiela. Universidad del País Vasco, 2005, 347 p.

 

J.Esculies. “Catalans contra mohicans”, Sapiens, 98 (desembre de 2010) 38-43.

 

Espino López, Antonio. “La historiografía hispana sobre la guerra en la época de los Austrias. Un balance, 1991-2000”. Manuscrits, UAB, 21  (2003) 161-191.           -0-

 

Espino López, Antonio. “La renovación de la historia de las batallas”. Revista de Historia Militar, 91 (2004), 159-174.         -0-

 

Espino López, Antonio. Guerra, fisco y fueros. La defensa de la Corona de Aragón en tiempos de Carlos II. 1665-1700. València: Publicacions de la Universitat, 2007, 328 p.        -5-

 

Espino López, Antonio. Don Juan Bayarte y Ávalos (1622-1689). Un governador de la Ribagorça a la Mediterrània de Carles II. Benavarri: Centre d’Estudis Ribagorçans, 2009, 230 p.          -13-

 

Espinosa, Aurelio. “The Grand Estrategy of Charles V (1500-1558): Castile, War and Dynastic Priority in the Mediterranean”. Journal of Early Modern History, 9/3-4 (2005) 239-283.

 

Esteban Ribas, Alberto Raul. Gravelinas, 1558. Los tercios de Felipe II conquistan la supremacía mundial. Ma-drid: Almena, 2010 (Gue-rreros y Batallas; 64), 119 p.

 

Favarò, Valentina. La modernizzacione militare nella Sicilia di Filippo ii. Palermo: Mediterranea, 2009 (Quaderni-Mediterranea. Richerche storiche; 10), 283 p.

 

Fernández Álvarez, Manuel. El Duque de Hierro Fernando Álvarez de Toledo. III Duque de Alba. Madrid: Espasa-Calpe, 2007, 320 p.

 

Fernández Luzón, Antonio. “Mohâcs: Hungría cae ante Solimán”. Historia. National Geographic, 39 (Març 2007) 23-26.

 

Fernández de Luzón, Antonio. «El Gran Capitán», Historia. National Geographic, 40 [Abril 2007] 19-22.

 

A.de Frutos. “El Gran Capitán. El caballero de los Reyes Católicos”. Historia de Iberia Vieja, 52 (octubre de 2009) 62-71.

 

A.de Frutos. “Jinetes de piedra”. Historia de Iberia Vieja, 56 [febrer de 2010] 62-83.

 

A.de Frutos. “Vida del césar Carlos”. Historia de Iberia Vieja, 57 [març de 2010] 28-32.

 

M.J.Fuente. “El marqués de Santillana, capitán y poeta”. La Aventura de la Historia, núm. 113 (març 2008) 54-60.

 

Galende Díaz, Juan Carlos. “Juan van Halen. El español errante”. Clío, 67 (maig 2007) 68-75.

 

Garcés, Fernando. “Una pica en Flandes. 200 años de presencia española en los Países Bajos”. Clío, 59 (setembre 2006) 30-39.

 

L.García. “Don Fernando. El Cardenal infante”, Historia 16, 392 (desembre de 2008) 8-31.

 

J.García Blanco. “La guerra en Granada”. Historia de Iberia Vieja, 66 [desembre de 2010] 16-21.

 

García Hernán, David. “Tercios de Flandes. El ejército de élite del siglo XVII”. Historia. National Geographic, 39 (Març 2007) 92-103.

 

García Hernán, Enrique; Óscar Recio Morales. Extranjeros en el ejército. Militares irlandeses en la sociedad española (1580-1818). Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 440 p.

 

D.García Hernán. “La Guerra de los Treinta Años”, Historia. National Geographic, 66 (juny de 2009) 74-85.

 

D.García Hernán. “Don Juan de Austria. El héroe de Lepanto”. Historia. National Geographic, 76 (abril de 2010) 78-89.

 

J.García Sánchez. “El capitán Alonso de Contreras. Caballero de la Orden de San Juan y Corsario de Malta”. Historia de Iberia Vieja, 54 (desembre de 2009) 50-55.

 

García Sánchez, Laura. “La Guerra de la Vendée”. Historia. National Geographic, 36 (desembre 2006) 25-30.

 

Garrido, David. “El Oranesado. La herencia africana de Cisneros”. Clío, 58 (agost 2006) 58-64.

 

J.Gil-J.J.Toledo. “Artillería de los Reyes Católicos en la Guerra de Granada. La conquista de la provincia de Málaga”, Revista Española de Historia Militar, 110 (2009) 2-13.

 

Giménez Chueca, Iván. “1779. Cuando España luchó per la independencia norteamericana”. Clío, 64 (febrer 2007) 36-43.

 
Girona i França, entre la guerra i la pau. 1650-1939 [Catàleg de l’exposició]. Girona: Ajuntament, 2009, 143 p.            -13-
 

Gironés, José Manuel. “La espada del Gran Maestre”. La Aventura de la Historia, 100 (febrer 2007) 198-203.

 

Gómez Molinet, Diego. El ejército de la monarquía hispánica a través de la tratadística militar. 1648-1700. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 248 p.

 

González Cruz, David (coord.). Propaganda y mentalidad bélica en España y América durante el siglo XVIII. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 296 p.

 

C.González Echegaray. “Un reflejo de los bandos medievales en la comedia del Siglo de Oro”, Torre de los Lujanes, Sociedad Matritiense, núm. 66 (juny de 2010) 149-171.

 

Grau Pujol, Josep M. i Roser Puig i Tàrrech, “Immigració estrangera a Catalunya des d’una perspectiva local: Reus, segles XVI-XX”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Barcelona), XVIII (2007) 93-108 [23/2/26 +++]                       -12-

 

Grau i Pujol, Josep M. “Els pous de gel de la Pasquala de Montblanc (segle XVIII)”, El Foradot, Montblanc, 61 (juliol-agost 2010) 9-10.   -15-

 

Güell, Manel. “’Capellans trabucaires’ o militars eclesiàstics? La dinàmica bèl·lica d’alguns eclesiàstics al segle XVII”. en: Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC, Vic, 20-21 de febrer de 2004, Barcelona: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, 2004, 473-490.  -0-

 

Guill Ortega, Miguel Ángel. Carlos Coloma. 1566-1637. Espada y pluma de los tercios. San Vicente (Alacant): Editorial Club Universidad, 2008, 346 p.

 

El Hage, Fadi. “Les maréchaux de la Ligue”. Revue Historique, 654 (abril de 2010) 337-359.

 

Harai, Dénes. “Les villes lutheriènnes de Kassa et de Sopron face au soulèvement anti-habsbourgeois d’Itsván Bocskai en Hongrie (1604-1605) ”. Revue Historique, 650 (abril de 2009) 321-343.

 

Hernández, Bernat. «La auténtica historia de d’Artagnan». Clío, 57 (juliol 2006) 20-31.

 

B.Hernández. “Pizarro. La conquista del Perú”, Historia. National Geographic, 82 (octubre de 2010) 84-91.

 

Hernàndez Cardona, Francesc Xavier; Xavier Rubio Campillo. Breve Historia de la guerra moderna. Madrid: Nowtilus, 2010, 253 p. [/41 - ++]           -13-

 

Hernández Franco, Juan y Raimundo A. Rodríguez Pérez. “Bastardía, aristocracia y órdenes militares en la Castilla moderna: el linaje Fajardo”. Hispania, 232 (maig-agost de 2009) 331-362.

 

J.L.Hernández Garvi. “Los Fúcares. Los banqueros de Carlos V”. Historia de Iberia Vieja, 57 [març de 2010] 42-49.

 

P.Hernández Ríos. “El Gran Capitán» y los problemas del comando supremo en sus primeras campañas de Nápoles (1495-1497)”, Revista de Historia Militar, 105 (2009) 127-154.

 

Ó.Herradon. “Felipe II. El rey cruzado”, Historia de Iberia Vieja, 50 (agost de 2009) 10-21.

 

Ó.Herradón. “Carlos V contra el Papa”. Historia de Iberia Vieja, 57 [març de 2010] 35-41.

 

Herrera, Anabel. “Barbarroja. El azote de la Cristiandad”. Historia y Vida, 466 (Gener 2007) 64-70.

 

G.Hoffmann. “España y Tirol, aliados sin saberlo”, Historia 16, 383 (març 2008) 118-121.

 

A.Janer. «Quan Menorca era britànica”. Sapiens, núm. 65 (març 08) 44-47.

 

Jiménez Estrella, Antonio. Poder, ejército y gobierno en el siglo XVI. La Capitanía General del Reino de Granada y sus agentes. Granada: Universidad, 2004, 514 p.

 

D.Jiménez Sánchez y F.Escribano. “Los tercios de Aldana en Hungría”. Historia de Iberia Vieja, 61 [juliol de 2010] 32-37.

 

Junqueras, Oriol. Guerra, economia i política a la Catalunya de l’alta Edat Moderna. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2005, 173 p.      -4-

 

Kamen, Henry. Del imperio a la decadencia. Los mitos que forjaron la España moderna. Madrid: Temas de Hoy S.A., 2006, 336 p.

 

Kamen, Henry. Poder y gloria. Los héroes de la España Imperial. Tr. d’Amado Diéguez. Madrid: Espasa-Calpe, 2010, 298 p.

 

Ladero Galán, Aurora. “Artilleros y artillería de los reyes Católicos (1495-1510)”. en:  García Hernán, Enrique – Davide Maffi (eds.). Guerra y Sociedad en la Monarquía Hispánica. Política, Estrategia y Cultura en la Europa Moderna (1500-1700). II. Madrid: Ediciones del Laberinto, S.L. / Fundación MAPFRE / CSIC, 2006, I, 805-830.         -7-

 

Lagadec, Yann et Stephane Perréon; Daniel Hopkin (col.). La bataille de Saint-Cast (Bretagne, 11 septembre 1758). Entre histoire et mémoire. Rennes: PUR / Société d’Histoire et d’Archéologie de Bretagne, 2009, 451 p.

 

Lago, José Antonio. Hernán Cortés. La conquista de México. 1519-1521. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.

 

León-Portillo, Miguel. Hernán Cortés y la mar del Sur. Madrid: Algaba Ediciones, 2005, 228 p.

 

J.Leralta. “La conquista castellana de las islas Canarias”, Historia. National Geographic, 78 (juny de 2010) 26-30.

 

Levy, Buddy. Conquistador. Moctezuma y la última batalla de los aztecas. Barcelona: Debate, 2010, 472 p.

 

Livi Bacci, M. Los estragos de la conquista. Barcelona: Crítica, 2006, 320 p.

 

S.López Moreda. “La toma de Antequera por Fernando I de Aragón: relevancia histórica y militar”, Revista de Historia Militar, 105 (2009) 155-182.

 

Losada, Juan Carlos. San Quintín. Madrid: Santillana Ediciones Generales, 2005, 319 p.

 

Losada, Juan Carlos. “La invasión fallida [Dossier: “La Gran Armada”]“. Historia y Vida, 459 [juny 2006] 46-53.

 

Losada, Juan Carlos. “Julián Romero. Una leyenda”. La Aventura de la Historia, 90 (abril 2006) 82-87.

 

Losada, Juan Carlos. “Se armó la de San Quintín. Trascendencia de una gran batalla entre España y Francia”. Clío, 51 (enero 2006) 16-17.

 

Losada, Juan Carlos. “La rendición de Breda. Una victoria en una guerra perdida”. Historia y Vida, 461 [2006] 56-63.

 

Losada, Juan Carlos. “Amberes se rinde a los pies de Farnesio”. La Aventura de la Historia, 103 (maig de 2007) 50-57.

 

Losada, Juan Carlos. “Ambrosio de Spínola. Un general genovés al socorro de España”. Clío, 67 (maig 2007) 76-88.

 

Losada, Juan Carlos. “La batalla de San Quintín. Una contundente victoria para Felipe II”. Historia y Vida, 469 (abril 2007) 72-80.

 

Losada, Juan Carlos. Los generales de Flandes. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 391 p.

 

J.C.Losada. “El Duque de Alba. El terror de Flandes”, Historia. National Geographic, 49 (gener 2008) 90-101.

 

J.C.Losada. “Breda: la última victoria española del siglo XVII”, Historia. National Geographic, 51 (març 2008)  18-22.

 

J.C.Losada. “Comuneros”, Historia y Vida, 481 (abril de 2008) 60-67,

 

J.C.Losada. “Iván el terrible”, Historia y Vida, 489 (desembre de 2008) 58-67.

 

J.C.Losada. “La guerra de Flandes”, Historia y Vida, 488 (novembre de 2008) 29-55.

 

J.C.Losada. “Los mosqueteros”, Historia y Vida, 501 (desembre de 2009) 50-57.

 

J.C.Losada. “La batalla de San Quintín. La gran victoria de Felipe II”, Historia. National Geographic, 84 (desembre de 2010) 82-89.

 

Lynch, John. Simón Bolívar. Barcelona: Crítica, 2006, 474 p.

 

Lynch, John. San Martín. Barcelona: Crítica, 2009, 382 p.

 

McCullouch, David. 1776. Narración épica y riguroso testimonio de un acontecimiento que cambiaría la historia. td. Cecilia Belza. Barcelona: Belacqua de Ediciones y Publicaciones, 2006, 503 p.

 

Madariaga, Salvador de. Hernán Cortés. Madrid: Espasa, 2008, 560 p.

 

Maltby, William. El Gran Duque de Alba. Vilaür: Edito-rial Atalanta, 2007, 492 p.

 

J.Martín García. “El origen español de Estados Unidos”, Historia de Iberia Vieja, 48 (juny de 2009) 12-23.

 

Martín Gómez, Pablo. El ejército español en la guerra de los 30 años. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.

 

F.Martínez. “El Camino español. Una proeza logística”.  La Aventura de la Historia, núm. 111 (gener 2008) 62-68.

 

F.Martínez. “Batalla de Nördlinghen. La tumba sueca”, La Aventura de la Historia, 131 (setembre de 2009) 32-36.

 

Martínez Arce, Mª Dolores. Vida y muerte de Don Juan de Austria. Siete cartas apócrifas entre la historia y la leyenda. Pamplona: Ediciones Fecit, 2007, 155 p.

 

Martínez García, Óscar. «La captura de la Flota de la Plata», Historia. National Geographic, 40 [Abril 2007] 25-28.

 

Martínez Laínez, Fernando; Sánchez de Toca, José María. Tercios de España. La infantería legendaria. Madrid: Editorial EDAF, 2006, 278 p. 
 

F.Martínez Laínez y C.Canales. “Banderas lejanas”, Historia de Iberia Vieja, 48 (juny de 2009) 30-35.

 

Martínez Ruíz, Enrique. “La vida de un soldado en tiempos de Cervantes”. Torre de los Lujanes, Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, 56 (Juliol de 2005) 31-43. -1-

 

Martínez Ruíz, Enrique. Los soldados del rey. Los ejércitos de la monarquía hispánica (1480-1700). Madrid: Actas, 2008, 1.070 p.

 

Martínez-Ruíz, José-Ignacio. “De Tanger a Gibraltar: el estrecho en la praxis comercial e imperial británica (1661-1776)”. Hispania, 221, LXV/3 (sept.-dic. 2005) 1.043-1.062.

 

Menchón Bes, Joan. ’Ab exercitu navali navigantium sarracenorum’: la defensa de la costa a l’edat mitjana i època moderna”, Citerior. Arqueologia i ciències de l’antiguitat, Tarragona, 4 (2008) 15-54 [/69 ++].       -9-

 

Merry del Val y Medina, Diego. “José de Ribas. Un genio militar al servicio de la zarina”. Clío, 78 (Abril de 2008) 74-79.          -8-

 

Mesa Gallego, Eduardo de. La Pacificación de Flandes. Spínola y las campañas de Frisia (1604-1609). Madrid: Ministeri de Defensa, 2009. [ +++ ]                       -11-

 

Mingo Serrano, Juan Bautista. “La secesión portuguesa de la monarquía hispánica, 1640-1668”. Historia 16, 34 (agost 2006) 56-65.

 

J.B.Mingo. “Auge y ocaso de los tercios españoles (1534-1700)”, Historia 16, 382 (febrer 2008) 92-99.

 

Molero Colina, Carlos. Lanceros de Farnesio. Historia del regimiento de caballería más antiguo de España. Valladolid: Diputación, 2009, 239 p.

 

Monteano, Peio G. La guerra de Navarra (1512-1529). Pamplona: Pamiela, 2010, 408 p.

 

Mora Pardo, Álvaro. “La caída de los Habsburgo y la Guerra de Sucesión de la Corona Española (1701-1713)”, en: Foro Militar General [En línia] <www.militar.org.ue/militar..>.

 

Muto, Giovanni. “La ‘disciplina dell’arme’. Testi cinquecenteschi napoletani sull’educazione militare e sull’arte della guerra”. en: Anatra, Bruno e Francesco Manconi (a c.d.). Sardegna, Spagna e Stati italiani nell’età di Carlo V. Roma : Carocci editore, 2005, 117-130.           -1-

 

Naulet, Frédéric. La ferme des poudres et sulpêtres. Création et approvisionne-ment en poudre en France (1664-1765). [En línia] Paris: Institut de Stratégie comparée / Commission Française d’Histoire Militaire / Institut d’Histoire des Conflits Contemporains. Disponible a: <www.stratisc.org/his-mil.index.htm>.

 

Navarro Loidi, Juan Mi-guel. Las ciencias matemáticas y las enseñanzas militares durante el reinado de Carlos II. II. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 1.254 p.

 

Navarro Bonilla, Diego. Cartas entre espías e inteligencias secretas en el siglo de los validos. Juan de Torres – Gaspar Bonifaz. 1632-1638. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 268 p.

 

M.Ocaña. “Corsarios españoles. Salteadores con patente real”, La Aventura de la Historia, 138 (abril de 2010) 34-39.

 

O’Hannrachain, Radhg. “Guerres de religion ou guerres ethniques?. Les conflits religieux en Irlande. 1500-1650”. Revue Historique, 649 (gener de 2009) 64-97.

 

P.Ordina. “Nobles navarros en el oficio de la milicia durante la modernidad”, Torre de los Lujanes, Sociedad Matritiense, núm. 65 (desembre de 2009) 223-240.

 

O’Siuchrú, Micheál. “Atrocity, Codes of Conduct and the Irish in the British Civil Wars. 1641-1653”. Past and Present, 195 (maig 2007) 55-86.

 

Otero Lana, Enrique. La Guerra de la Oreja de Jenkins y el corso español. 1739-1748. Madrid: Instituto de Historia y Cultura naval, 2004, 171 p.

 

Palau Orta, Josep. “Leonardo da Vinci. El itinerario de un genio”. Historia. National Geographic, 71 (novembre de 2009) 74-87.              -14-

 

Pardo Molero, Juan Francisco. “El reino de Valencia y la defensa de la Monarquía en el siglo XVI”. en:  García Hernán, Enrique – Davide Maffi (eds.). Guerra y Sociedad en la Monarquía Hispánica. Política, Estrategia y Cultura en la Europa Moderna (1500-1700). II. Madrid: Ediciones del Laberinto, S.L. / Fundación MAPFRE / CSIC, 2006, I, 611-650.      -7-

 

Pardo Molero, Juan Francisco. “vi. Huestes, ejércitos y lealtades en la Corona de Aragón (siglos XVI y XVII)”. en: Ruíz Ibáñez, José Javier (Coord.). Las milicias del rey de España. Sociedad, política e identidad en las Monarquías ibéricas. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2009, 192-222. [91/4/86, +++]      -15-

 

Parker, Geoffrey. Felipe II. La biografía definitiva. Barcelona: Planeta, 2010, 1.383 p.

 

Pereyra, Daniel. Mercenarios. Guerreros del Imperio. Madrid: El Viejo Topo, 2008, 296 p.

 

Perurena, Ignacio y Juan Antonio Beguería. El conde de Fuentes. Saragossa: Instituto Fernando el Católico, CSIC, 2009, 392 p.

 

S.Picaud. «La ‘guerre des partis’ au XVIIè siècle en Europe», Stratégique, núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et stratégie».

 

Prescott, William H. Historia de la conquista de Perú. Madrid: Antonio Machado Libros, 2006, 428 p.

 

Puente, Pedro de la. Los soldados en la guardia. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 250 p.

 

O.Puges. “La verdadera història de D’Artagnan y los tres Mosqueteros”, Clío, 106 (agost de 2010) 30-35.

 

M.P.Queralt. “Alejandro VI, un estratega en el trono de San Pedro”, Historia y Vida, 485 (agost de 2008) 54-61.

 

Quesada, Fernando. “Fulgor y ocaso de los tercios. Los mitos de Rocroi”. La Aventura de la Historia, 97 (novembre 2006) 60-70.

 

F.Quesada. “El sable del húsar”, La Aventura de la Historia, 117 (juliol de 2008) 104-105.

 

F.Quesada. “La espada del coracero”, La Aventura de la Historia, 118 (agost de 2008) 92-94.

 

F.Quesada. “Piel de acero. De la cota de malla a la coraza”, La Aventura de la Historia, 137 (març de 2010) 44-49.

 

I.Rámila. “La batalla de Toro. El nacimiento de una nación”, Historia de Iberia Vieja, 46 (abril de 2009)

30-35.

 

J.Ramila. “Simón Bolívar y su guerra contra España”. Historia de Iberia Vieja, 53 (novembre de 2009) 30-37.

 

J.Rámila. “Pizarro en Cajamarca. La conquista del imperio Inca”. Historia de Iberia Vieja, 58 [abril de 2010] 48-55.

 

J.Rámila. “Cortés y la conquista de México”. Historia de Iberia Vieja, 61 [juliol de 2010] 1-26.

 

J.Rámila. “El duque de Alba. El mejor general de Felipe II”. Historia de Iberia Vieja, 64 [octubre de 2010] 52-59.

 

Recio Morales, Óscar. La presencia irlandesa en los ejércitos de la monarquía hispánica. 1580-1818. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, en cd.

 

D.Revelles. “Ulster 1607. La odisea de unos irlandess fieles a España”,  Clío, 77 (març 2008) 72-79.

 

Reyes, Luis. “Entrada triunfal. El Cardenal Infante, vencedor en Nordlingen”. La Aventura de la Historia, 100 (febrer 2007) 150-158.

 

Reyes Blanc, Luis. El camino español. Sevilla: RD Editores, 2007, 182 p.

 

A.Reyes y O.Takizawa. “Rodrigo de Vivero, embajador en Japón. Un español entre samuráis”, La Aventura de la Historia, 133 (novembre de 2009) 48-52.

 

O.Ribière. «Le duc de Rohan: officier et penseur militaire du XVIIè siècle», Stratégique, núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et stratégie».

 

Ribot, Luis. El arte de gobernar. Madrid: Alianza, 2006, 312 p.

 

Rivelles, David. “Culloden, 1746. La última carga de los ‘Highlanders’”. Clío, 62 (desembre 2006) 48-57.

 

D.Rivelles. “¿Qué fue de ellos? Los náufragos de la Armada Invencible?”, Clío, 88 (febrer de 2009) 18-31, i (II), Clío, 89 (març de 2009) 40-49.

 

Rodríguez Hernández, Antonio José. España, Flandes y la Guerra de Devolución (1667-1668). Guerra, reclutamiento y movilización para el mante-nimiento de los Paises Bajos españoles. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 340 p.

 

Rogers D., Philippe. L’escadrille Lafayette. Unité de combat volontaire oubliée de l’Amérique. [En línia] Paris: Institut de Stratégie comparée / Commission Française d’Histoire Militaire / Institut d’Histoire des Conflits Contemporains. Disponible a: <www.stratisc.org/his-mil.index.htm>.

 

M.C.Romero. “España en las Malvinas. El ‘tercer dueño’ de las islas de la discordia”. Historia de Iberia Vieja, 59 [maig de 2010] 92-97.

 

Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles de Tortosa (segle XIX). Valls: Cossetània Edicions, 2008 (Col·lecció Fundació Privada Duran-Martí, 5), 206 p . [848/11/47 +++]            -8-

 

Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (segle XIX). Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 2008 (Rosa de Reus; 126), 268 p. [1.175/9/69 ++]            -10-

 

Rovira i Gómez, Salvador-J. Noblesa catalana de l’edat moderna. El cas de les comarques meridionals. Benicarló: Onada, 2009 (Biblioteca la Nau; 8), 173 p. [/179 +++]     -12-

 

P.Rueda. “La conquista de Kazán por Iván el Terrible”, Historia. National Geographic, 56 (agost de 2008) 18-21.

 

Ruíz-Doménec, José Enrique. «El Gran Capitan. El brazo armado de los Reyes Católicos”. Clío, 51 (enero 2006) 78-89.

 

Ruíz Ibáñez, José Javier. “Repúblicas en armas: huestes urbanas y ritual político en los siglos XVI y XVII”. Studia Historica. Historia Moderna. v. 31 (2009) 95-125.

 

J-P.Salzmann. «Une méthode de raisonnement tactique à l’aube du XVIIè siècle», Stratégique, núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et stratégie».

 

F.S.Sánchez. “Juan José de Austria: el príncipe revolucionario”, Historia. National Geographic, 84 (desembre de 2010) 18-22.

 

J.J.Sánchez Arreseigor. “La batalla de Kinsale: los ingleses conquistan Irlanda”, Historia. National Geographic, 84 (desembre de 2010) 25-28.

 

F.Sanz Quesada. “Cañones gigantes; potencia real”, La Aventura de la Historia, 127 (maig de 2009) 90-91.

 

Satrapa1. “España y la Valtelina”, De la Guerra. Revista Digital de Historia Militar Moderna y Contemporánea, [En línia] núm. 3 <www.delaguerra.es/ ejemplares/DeLaGuerra...>.

 

Signorotto, Gianvittorio. Milán español. Madrid: La Esfera de los libros, 2006, 440 p.

 

Simon Ruíz, Inmaculada; Emilio Calle. «Inés Suárez. La conquistadora del reino de Chile». Clío, 71 (setembre 2007) 76-81.

 

Sobrequés, Jaume. “Catalans a la conquesta de Califòrnia”. Sapiens, 44 (juny 06) 36-43.

 

Soria Mesa, Enrique. “Fernando el Católico. La forja de un imperio”. Historia. National Geographic, 72 (gener de 2010) 60-73.                      -14-

 

E.Soria. “Fernando el Católico. La forja de un imperio”. Historia. National Geographic, 73 (gener de 2010) 60-73.

 

Tercio Idiáquez. “Los tercios españoles. La batalla de Pavía”, en: Foro Militar General [En línia] <www.militar.org.ue/militar...>

 

Terol Miller, Luis. “Insbruck, 1552: Jaque al Emperador”. Castillos de España. 144 (desembre 2007) 53-61.

 

Tomas Cabot, Josep. “Una rivalidad ascendente [Dossier: “La Gran Armada”]“. Historia y Vida, 459 [juny 2006] 36-45.

 

Tore, Gianfranco. “’Entre ‘el rigor i la blanesa’. El regne de Sardenya, Olivares i la Unió d’Armes”. Afers. Fulls de recerca i pensament, Cata-roja, 59 (2008 = El regne de Sardenya a l’època moderna) 53-65 [/3/11  +++].            -9-

 

Vara Thorbeck, Carlos y Luisa García Aránguez. La batalla del Estrecho. Ceuta: Ciudad Autónoma, 2008, 150 p.

 

Vela Santiago, Francisco; Luis Grávalos González. Los regimientos provinciales (1734-1876). Madrid: Acción Press, S.A., 2007, 256 p.

 

Vicente Maroto, Maria Isabel; Esteban Piñeiro, M. Aspectos de la ciencia aplicada en la España del Siglo de Oro. Valladolid: Junta de Castilla y León, 2006, 505 p.

 

A.Villacorta. “María Pacheco: la última comunera”, Historia. National Geographic, 81 (setembre de 2010) 17-20.

 

Wilson, Peter H. “New Perspectives on the Thirty Years War”. German History, v.23/2 (2005) 237-261.

 

L’època de transició: la Revolució Militar

 

Bassegoda Pineda, Enric. “Pere de Rocabertí, més enllà del capità de la Força de Girona”. Revista de Girona, 244 (Setembre-Octubre 2007) 38-42.          -6-

 

Boffa, Sergio. “Art de la guerre et stratégie dans le duché de Brabant pendant la seconde moitié du XIVè siècle». Revue Belge de Philologie et d’Histoire, 82 (2004) 855-888.

 

Boffa, Sergio. Warfare in Medieval Brabant, 1356-1406. Woodbridge: Boydell, 2004, 290 p.

 

Fernández, Jaume. “L’art de la guerra durant el segle XV. De l’host medieval a l’exèrcit modern”. en: Muntanyes en rebel·lia. Hug Roger III i la fi de la Catalunya comtal. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 2005, 64-75.

 

Fernández, Jaume. “La guerra del Pallars (1484-1487): l’art de la guerra en l’ocàs del món medieval”. en: Muntanyes en rebel·lia. Hug Roger III i la fi de la Catalunya comtal. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 2005, 76-97.

 

García Pulido, Luis José y Orihuela Uzal, Antonio. “Nuevas aportaciones sobre las murallas y el sistema defensivo de Santa Fé (Granada)”. Archivo Español de Arte, Madrid, t. LXXVIII, núm. 309 (gener-març 2005) 23-43. -2-

 

Güell, Manel. «Consideracions al voltant de la Revolució Militar a Catalunya», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:

<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [58/4/91   +++]       -11-

 

Harari, Yuval Noha. Renaissance military memoirs. War, history and identity, 1430-1600. Woodbridge: Boydell, 2004, 228 p.

 

Smith, Robert Douglas et De Vries, Kelly. The Artillery of the Dukes of Burgundy, 1363-1477. Woodbridge: Boydell, 2005, 377 p.

 

Guerra civil de Joan II

 

Bolos, Jordi. “Hug Roger, comte de Pallars: un guerrer a la Catalunya del segle XV”. Papers del Museu d’Història de Catalunya, 13 (maig del 2005) [l’Avenç, 302 (Maig 2005)] 12-18.    -1-

 

Indiano, Jordi. “Introducció a la presència portuguesa en terres gironines durant la Guerra Civil Catalana del segle XV (1462-1472)”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVI (2005) 83-97.-1-

 

Sobrequés i Callicó, Jaume. “Entre França i Catalunya. Els comtats del Rosselló i la Cerdanya a la tardor de l’Edat Mitjana». L’Avenç, 361 (Octubre de 2010) 40-49.          -15-

 

Guerra contra els infidels i Corsarisme

 

Acta de Constantinoble. Ciutadella. Societat Històrica Arqueològica Martí i Bella, 2008.

 

Aguilera, Gemma. “Moros a la costa! Incursions pirates a l’Empordà del s. XVI ». Sapiens, 43 (maig 2006) 32-35. -INE-

 

Alonso Acero,Beatriz. Cisneros y la conquista española del norte de África. Cruzada, política y arte de la Guerra. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 301 p.

 

Balleto, Laura. “I genovesi e la conquista turca di Constantinopoli (1453). Note su Tomaso Spinola e la sua famiglia”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005 = Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 795-833.

 

Bicheno, H. La batalla de Lepanto. Barcelona: Ariel, 2005, 354 p.

 

C.Blanco. “La rebelión de las Alpujarras”, Historia. National Geographic, 55 (juliol de 2008) 19-24.

 

Blondo, Antonino; Rita Loredano Foti. “Guerra di corsa e trattative diplomatiche per il riscatto del Principe de Paternò». Quaderni Storici, 123/3 (2007) 841-875.

 

Bouza, Fernando. “Técnica y furor. Diario del gran asedio de Malta”. La Aventura de la Historia, 108 (octubre 2007) 48-53.

 

Carrasco, Rafael. Deportados en nombre de Dios. Barcelona: Destino, 2009, 389 p.

 

P.I.de Dalmases. “Vélez de la Gomera. El otro peñón”, Clío, 84 (octubre de 2008)  66-71.

 

Fernández Luzón, Antonio. “Mohâcs: Hungría cae ante Solimán”. Historia. National Geographic, 39 (Març 2007) 23-26.

 

Forbes, Archibald. Gran Bretaña en Afganistán. La primera guerra anglo-afgana. Madrid: Belvedere, 2010, 142 p.

 

Forbes, Archibald. Gran Bretaña en Afganistán. La segunda guerra anglo-afgana. Madrid: Belvedere, 2010, 142 p.

 

Gutiérrez Carretero, Javier. “Oruch Barbarroja, mucho más que un corsario berberisco”. Historia 16, 364 (agost 2006) 118-122.

 

Herrera, Anabel. “Barbarroja. El azote de la Cristiandad”. Historia y Vida, 466 (gener 2007) 64-70.

 

Hervás Jávega, Isabel. “Solimán el magnífico. El rival de Carlos V en Oriente”. Historia y Vida, 457 (abril 2006) 68-77.

 

Hsu, Carmen Y. “Writing on Behalf of a Christian Empire: Gifts, Dissimulation, and Politics in the Letters of Philips ii of Spain to Wanli of Chine”. Hispanic Review, v. 78/3 (estiu de 2010) 213-344.

 

Losada, Juan Carlos. “La caída de Constantinopla. Fin del dominio cristiano en Bizancio”. Historia y Vida, 467 (febrer 2007) 60-67.

 

Marí i Colomar, J.A. «La defensa de les costes catalanes i Pitiüses en època moderna», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [99/0/23   +]-12-

 

F.Martínez Hoyos. “La amenaza turca”, Historia y Vida, 494 (maig de 2009) 70-77.

 

Martínez Laínez, Fernando. La guerra del turco. España contra el imperio otomano. El choque de dos gigantes. Madrid / Mèxic / Buenos Aires / San Juan / Santiago / Mia-mi: Edaf, 2010, 254 p.

 

Merlin, Pier Paolo. Manuel Filiberto, duque de Saboya, general de España. Madrid: Actas, 2009, 231 p.

 

Muxella i Prat, Imma. «Mar i institucions. Un episodi corsari en temps de crisis (1459-1461)», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [55/1/11   +++]            -11-

 

Önalp, Ertugrul. “Cervantes, Berbería y sus corsarios”. Historia 16, 375 (Juliol 2007) 80-95.

 

Ponce del Rio, Ramiro. Lepanto. La batalla incacabada. Barcelona: Egaterra, 2006, 317 p.

 

Rodríguez González, Agustín Ramón. Lepanto. La batalla que salvó a Europa. 2ª. ed. Madrid: Sekotia, 2010, 237 p.

 
Rossella, Cancila (a c.d.). Mediterraneo in armi (secc. XV-XVIII). Palermo: Mediterranea, 2007 (Quaderni Mediterranea. Ricerche storiche, 4.2), 332 p.
 

J.Sánchez Adalid. “La conquista de Chipre: turcos contra venecianos”, Historia. National Geographic, 63 (març de 2009) 20-23.

 

J.Sánchez Adalid. «El asedio de Malta. La gran derrota de los otomanos”, Historia. National Geographic, 77 (maig de 2010) 28-32.

 

Sanet i Jové, Josep Maria. “Pirates, corsaris i captius a la segona meitat del segle XVIII”. Tag, Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona, 35 (setembre 2004) 16-19 ; i « Noves aportacions sobre captius a terres africanes al segle XVIII », Tag., 36 (Desembre 2004) 12-15.          -0-

 

Turtas, Raimondo. “10-14 giugno 1535: Carlo V visita Cagliari al comando del ‘mayor exérçito que nunca se vido por la mar’”. en: Anatra, Bruno e Francesco Manconi (a c.d.). Sardegna, Spagna e Stati italiani nell’età di Carlo V. Roma : Carocci editore, 2005, 335-352.           -1-

 

Veiga, Francisco. El turco. Diez siglos a las puertas de Europa. Barcelona: Debate, 2006, 672 p.

 

Villanueva López, Jesús. “El sitio de Viena. La última invasión otomana”. Historia. Natio-nal Georafic, 30 [2006] 94-105.

 

Bandolerisme

 

Camprubí, Xevi. “Rocaguinarda, enemic públic número u”. Sapiens, 48 (oct. 06) 34-37.    -4-

 

X.Camprubí. “Terra de bandolers”, Sapiens, 91 (maig de 2010) 24-31.

 

Galera i Pedrosa, Andreu. “La Unió d’Armes del ducat de Cardona contra lladres, malfactors i bandolers (any 1566). Oppidum. Revista Cultural del Solsonès, Solsona, 4  (2005) 59-79.           -2-

 

Gual Vilà, Valentí. “El bandolerisme a l’época moderna”. en: Valls i la seva història. IV. Segles XVI-XVIII. Conflictes, canvis i desenvolupament. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 2005, 51-55. -2-

 

Gual Vilà, Valentí. “bandolerisme en terres de Poblet al primer terç del segle XVII”. en: Fàbregas i Roig, Josep; Josep M.T.Grau i Pujol; Manel Güell i Junkert (Coord.). Miscel·lània en homenatge al Dr. Lluís Navarro Miralles. Magister dilectus. Reconeixement al mestratge d’un acadèmic honest i compromès. Tarragona: Arola, 2009, 157-163. [/1/16  ++] -12-

 

Roviró i Alemany, Xavier. Perot Rocaguinarda, cap de bandolers. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2006, 144, p.

 

Sotorra Figuerola, Ariadna. «Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga. De la història a la llegenda», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [29/1/13  ++]   -12-

 

Torres i Sans, Xavier. Cavallers i bandolers. Nyerros i cadells a la ciutat i vegueria de Vic (1580-1615). Sant Vicenç dels Horts: Farell, 2007 (Nostra Història, 9), 166 p. [255/13/54 +++]             -8-

 

Guerra dels Segadors

 

Bluche, François. Richelieu: el guardián del poder real. Buenos Aires: El Ateneo, 2005, 367 p.

 

Calvo Rodríguez, Manuel. “Las atarazanas de Barcelona. Proyecto para una ciudadela militar”. Historia 16, 308 (Agost 2008) 50-59 [17/2/24 +].            -9-

 

Camarero Pascual, Raquel. “La Guerra de Recuperación de Cataluña y la necesidad de establecer prioridades en la Monarquía Hispánica (1640-1643)”. en:  García Hernán, Enrique – Davide Maffi (eds.). Guerra y Sociedad en la Monarquía Hispánica. Política, Estrategia y Cultura en la Europa Moderna (1500-1700). II. Madrid: Ediciones del Laberinto, S.L. / Fundación MAPFRE / CSIC, 2006, I, 323-357.      -7-

 

Camprubí, Xevi. “Tot un exèrcit contra Catalunya. Els abusos dels terços de Felip IV sobre la població civil”. Sapiens, 72 (octubre 2008 = Dossier La Guerra dels Segadors) 22-45         .           -10-

 

Cònsul, Arnau. “’Mori el mal govern.’ De les sublevacions locals al conflicte nacional”. Sapiens, 72 (octubre 2008 = Dossier La Guerra dels Segadors) 22-45.                  -10-

 

Elliott, John H. La revolta catalana, 1598-1640. Un estudi sobre la decadència d’Espanya. 3ª. ed. València: Universitat, 2006, 636 p.

 

Espino López, Antonio. “El coste de la guerra para la población civil. La experiencia catalana 1653-1714”. Millars. Espai i Història, Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, XXVI (2003) 155-184.

 

Espino López, Antonio. “Ejército y sociedad en un enclave del Mediterráneo: la guarnición de Ibiza y sus relaciones con la sociedad civil pitiusa durante el reinado de Felipe IV (1621-1665)”. Studia Historica. Historia Moderna. Universidad de Salamanca, 28 (2006) 301-336.            -5-

 

Florensa i Soler, Núria; Güell, Manel. “Pro deo, pro regi, et pro patria”. La revolució catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana/ Òmnium, 2005, 329 p.        -0-

 

Florensa i Soler, Núria. “La república catalana de 1641: un foc d’encenalls”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, IEC, XV (2004) 75-88.            -0-

 

Florensa i Soler, Núria. “La República Catalana de 1641: un proyecto colectivo revolucionario”, en: La declinación de la Monarquía Hispánica en el siglo XVII. Actas de la VIIª Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2004, 99-113.           -0-

 

Florensa i Soler, Núria. «Insaculats a diputats i oïdors de la Diputació del General per les bosses de Barcelona a l’albada de la Guerra dels Segadors», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [27/2/24  +++]        -11-

 

Fraga, Joana. «La Guerra dels Segadors desde Portugal. La percepción del conflicto en las ‘Gazetas da Restauraçao’», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:

<www.historiamoderna.net/vicongres...>][25/0/12+1  ++]        -11-

 

García Cárcel, Ricardo. “1640. ‘Annus horribilis’”. La Aventura de la Historia, 121 (novembre 2008) 110-114.                 -10-

 

R.García Cárcel. “1640. ‘Annus horribilis’”,  La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 110-114.

 

García i Quera, Oriol. Corpus 1640: La revolta dels segadors. Barcelona: Casals, 2004, 59 p. [còmic]

 

González Calleja, Eduardo. “’Bon cop de falç!’ Mitos e imaginarios bélicos en la cultura del catalanismo”. Historia y Política. Ideas, procesos y movimientos sociales, 14 (2005/2 = El Nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria) 119-163.           -2-

 

González Cruz, David. “La mentalidad religiosa hispana ante los conflictos bélicos de Portugal y Cataluña (1640-1668)”, en: La declinación de la Monarquía Hispánica en el siglo XVII. Actas de la VIIª Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2004, 85-98.           -0-

 

Gort Juanpere, Ezequiel; Iglésies Solé, Mercè. El Pla de Santa Maria a mitjan segle XVII i la guerra de Separació. Valls: Ajuntament del Pla de Santa Maria, 2005 (Villalba, 4), 63 p.    -1-

 

Güell, Manel. “Els Judice de Rapallo, armadors, oficials reials, militars i castlans de Tamarit”. Estudis Altafullencs, 29 (2005) 31-48.            -1-

 

Güell i Junkert, Manel. “Valls [i el seu hinterland] durant la Guerra dels Segadors”. en: Valls i la seva història. IV. Segles XVI-XVIII. Conflictes, canvis i desenvolupament. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 2005, 56-66.                         -2-

 

Güell, Manel. “Pantoja, el governador de Tarragona a inicis de la segona meitat del segle XVII”. en: Güell, Manel; Salvador-J. Rovira i Gómez (Ed.). L’Home i l’historiador. Homenatge a Josep M. Recasens i Comes. Estudis Històrics. Tarragona: Port, 2007, 187-199. -7-

 

Güell, Manel. Camí a la revolta (1625-1640). Lleida: Universitat, 2008 (Josep Lladonosa, 9), 209 p.[588/17/200 +++]          -8-

 

Güell Junkert, Manuel. “La ‘falta de cabezas’ o ‘esterilidad de sujetos’, como causa del declive militar hispánico en el siglo XVII”. Revista de Historia Militar, 103 (2008) 41-66. [54/2/64 +++].   -9-

 

Jané Checa, Óscar. Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700). Catarroja: Afers, 2006, 459 p.           -4-

 

Julià, Benet. “Notes sobre la Guerra de Separació a Sant Feliu de Guíxols”. Estudis del Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols, 24 (2005) 69-84.    -1-

 

Knecht, Robert J. Richelieu. Tr. Gabriella Díaz Pérez. Madrid: Biblioteca Nueva, 2009, 281 p.

            -13-

 

Lucas Val, Núria de. “Literatura i història. Identitats col·lectives i visions de l’”altre” al segle XVII”. Manuscrits, UAB, 26 (2006) 167-192.          -5-

 

Manconi, Francesco. «’Para los reales exércitos de Su Magestad’ La aportación de la nobleza sarda a las guerras de la Monarquía hispánica (1626-1652)», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [58/2/20  ++]           -12-

 

Marimón, Sílvia. “Catalunya, esquarterada”. Sapiens, 72 (octubre 2008 = Dossier La Guerra dels Segadors) 22-45.  -10-

 

Mata, Jordi. “La primera guerra moderna”. Sapiens, 72 (octubre 2008 = Dossier La Guerra dels Segadors) 22-45.       -10-

 

Morales, Jordi. “Imatges amb història. ‘Ara és l’hora, segadors !’”. Sapiens, 28 (Febrer 05) 17.

 

Muñoz i Sebastià, Joan-Hilari. Les parròquies de la Terra Alta a mitjans segle XVII. La visita pastoral de l’any 1638 i l’impacte de la Guerra dels Segadors. Batea: Secció d’Arqueologia del Patronat Pro Batea i Centre d’Estudis de la Terra Alta, 2004 (Dossiers d’Història Terraltenca, 8), 59 p.-1-

 

J.Ll.Palos. “Olivares. El todopoderoso valido de Felipe IV”, Historia. National Geographic, 54 (juny de 2008) 90-103.

 

Peña, Manuel. ”1640, el año fatídico”. La Aventura de la Historia, 78 (abril 2005) 52-57.

 

Peytaví Deixona, Joan. “Francisco Vilar, un notari de Ceret al cor de la Guerra dels Segadors”. Afers, Catarroja, 58 (2007 = Notaris, homes i papers. El Nord català als segles XIII-XVIII) 611-654 [168/1/37 ++].      -8-

 

Pujol, Clàudia. “D’Artagnan a la Catalunya del Nord. El mític mosqueter, aliat dels catalans a la guerra dels Segadors”. Sapiens, 54 (abril 07) 35-39.           -6-

 

Querol Coll, Enric; Muñoz i Sebastià, Joan-Hilari. La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651). Valls: Cossetània Edicions, 2004 (Fundació privada Duran-Martí, 2),340 p.-0-

 

Querol Col, Enric. Xerta (1607-1651). Els Sentís, la segregació i la Guerra dels Segadors. Tortosa: Ajuntament, 2006, 98 p.      -4-

 

Rovira i Gómez, Salvador-J. “El comportamiento de los nobles de Tarragona y Tortosa durante la Guerra de Separación de Cataluña”, en: La declinación de la Monarquía Hispánica en el siglo XVII. Actas de la VIIª Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2004, 617-630.       -0-

 

Sánchez Marcos, F[ernando]. «Temps de guerra i temps de pau en la escriptura històrica de F. Pons de Castellví», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:

<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [38/3/18   +++]       -11-

 

Sanz Camañes, Porfirio. “El peso de la milicia. ‘Alojamiento foral’ y conflicto de jurisdicciones en la frontera catalano-aragonesa durante la guerra de Cataluña (1640-1652)”. Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, Alacant: Universitat, núm. 22 (2004) 173-208.

 

Sanz Camañes, Porfirio. “Aragón y la defensa del Principado Catalán durante el reinado de Carlos II”. en: García Hernán, Enrique – Davide Maffi (eds.). Guerra y Sociedad en la Monarquía Hispánica. Política, Estrategia y Cultura en la Europa Moderna (1500-1700). II. Madrid: Ediciones del Laberinto, S.L. / Fundación MAPFRE / CSIC, 2006, II, 331-374.    -7-

 

Séré, Daniel. La paix des Pyrénées. Vingt-quatre ans de négociations entre la France et l’Espagne (1635-1659). Paris: Éditions Nota bene, 2007, 607 p.

 

Simon i Tarrés, Antoni. Pau Claris. Líder d’una classe revolucionària. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008 (Biblioteca Abat Oliba, 285), 477 p.   [228/11/220 ++++ -10-

 

Solà Colomer, Xavier. “Guerres, destrucció i saqueig del patrimoni eclesiàstic a l’època moderna: el Bisbat de Girona (segles XVI-XVII)”. comunicació presentada a les Jornades d’Història de l’Art a Catalunya. L’Època del Barroc i els Bonifàs, Valls, 1-3 de juny de 2006.       -INE-

 

Torres, Xavier. “Un patriotisme sense nació. Què va ser l’anomenada Guerra dels Segadors (1640-1652/1659)?”, en: Fradera, Josep M. i Enric Ucelay (eds.). Notícia nova de Catalunya. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2005, 61-96.

 

Torres Sans, Xavier. La Guerra dels Segadors. Lleida: Eumo Editorial i Pagès Editors, 2007, 304 p.            -5-

 

Torroella i Prats, Josep. “Josep Sanabra i la Guerra dels Segadors”. Serra d’Or, 569 (maig 2007) 26-28.            -6-

 

Valladares, Rafael. “1640. El año en que Portugal se separó de España”. Clío, 72 (octubre 2007) 56-64.

 

Valsalobre, Pep. “Mosques, sants i política a la Catalunya moderna. L’episodi del setge de 1653”. Revista de Girona, 226 (Setembre-Octubre 2004) 63-70.          -0-

 

Valsalobre, Pep i Sansano, Gabriel. Francesc Fontanella. Una obra, una vida, un temps. Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2006, 353 p.            -5-

 

Guerra dels Nou Anys

 

Dietaris de la Generalitat de Catalunya, IX (1689-1701). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria General, 2006.        -3-

 

Espino López, Antonio. “El esfuerzo de guerra de la Corona de Aragón durante el reinado de Carlos II. 1665-1700. Los servicios de tropas”. Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 22 (2004) 209-250.         -0-

               

Espino López, Antonio. “La situación militar en el Reino de Valencia durante la Segunda Germanía (1693)”. Pedralbes, 24 (2004) 233-284.

 

Grau Pujol, Josep M. i Roser Puig i Tàrrech. “Repercusions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de Tarragona (1689-1697)”. en: Güell, Manel; Salvador-J. Rovira i Gómez (Ed.). L’Home i l’historiador. Homenatge a Josep M. Recasens i Comes. Estudis Històrics. Tarragona: Port, 2007, 225-251.       -7-

 

Guerra de Successió

 

DD.AA. Almansa, 25 de abril, 1707. Un dia en la historia de Europa.Donòstia: Erein, 2007.

 

AA.DD., Mossos d’esquadra. Història i present. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005, 278 p.

 

Alabrús, Rosa María. “Guerra civil e internacional”. La Aventura de la Historia, 83 (setembre 2005) 44-51.

 

Alabrús, Rosa M. Escrits polítics del segle XVIII. Cròniques de la Guerra de Successió. IV. Vic: Eumo, 2006, 199 p.

 

Alabrús Iglésies, Rosa Maria. “Viena 1714. El primer gran exilio español”. Clío, 59 (setembre 2006) 48-55.       -INE-

 

Alabrús, Rosa María. “Almansa. Tercer aniversario. Adiós a los fueros”. La Aventura de la Historia, 102 (abril de 2007) 22-31.

 

Alabrús, Rosa Maria. “El baile de los austriacistas. Vencidos por los Borbones”. La Aventura de la Historia, 116 (Juny 2008) 64-69.          -9-

 

Alabrús, Rosa Mª. “El pensamiento político, social y económico del austriacismo”. Historia Social, 59 (2007) 3-20.

 

R.M.Alabrús. “El baile de los austriacistas. Vencidos por los Borbones”. La Aventura de la Historia, 116 (juny 2008) 64-69.

 

R.M.Alabrús. “Austrias contra Borbones”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 116-120.

 

Albareda Salvadó, Joaquim. El “Cas dels Catalans”. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742). Barcelona: Fundació Noguera, 2005 (Estudis, 32), 437 p.  -2-

               

Albareda i Salvadó, Joaquim; García Espuche, Albert. 11 de setembre de 1714. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència, 2005, 171 p.

 

Albareda, Joaquim. “La Guerra de Sucesión ¿la primera guerra civil española?”. Clío, 103 (maig de 2010) 12-16-14-

 

J.Albareda. “La Guerra de Sucesión ¿la primera guerra civil española?”, Clío, 103 (maig de 2010) 12-16.

 

Alcoberro, Agustí (dir.). Catalunya durant la Guerra de Successió. III. Barcelona: Ara Llibres, 2006.

 

Alcoberro i Pericay, Agustí. “Plet dinàstic i actituds polítiques a la Guerra de Successió». Font. Publicació d’investigació i estudis vila-realencs, 8 (2006) 17-23.            -2-

 

[Alcoberro, Agustí; Josep M.T. Grau i Pujol]. La Guerra de Successió a la Conca de Barberà. Conferències que van tenir lloc a Montblanc els dies 24 i 27 d’octubre de 2006 amb motiu dels 300 anys de l’inici de la Guerra de Successió. Montblanc: Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 2007, 38 p.-7-

 

Alcoberro, Agustí. “Presència i ecos de l’exili austriacista hispànic a la Tercera Guerra Turca. La epopeia panegírica de Vicente Díaz de Sarralde (Nàpols, 1718)”. Revista d’Història Moderna i Contemporània, UAB, V (2007) 5-24.    -7-

 

A.Alcoberro. “La Nova Barcelona. La ciutat dels exiliats del 1714”. Sapiens, núm. 67 (maig 08) 44-49.

 

Álvarez Fernández, Andrés. “Guerra de Sucesión y la batalla de Barcelona”. Herencia Española (Blogspot) [Disponible a: http://herenciaespañola.blogspot.com/2007/09/guerra-de-sucesin-y-la-batalla-de.html.          -6-

 

Álvarez-Ossorio, Antonio (ed.). La pérdida de Europa. La Guerra de Sucesión por la monarquía de España. Madrid: Fundación Carlos de Amberes, 2007, 910 p.

 

Ballbé i Sans, Neus. «L’Epítome de Llorenç Tomàs, canceller del Principat de Catalunya (1705-1714). Un document fins ara desconegut sobre els precedents de la Guerra de Successió». Manuscrits, UAB, 24 (2006) 193-212.     -INE-

 

Balbé Sans, Neus. «Els eclesiàstics austriacistes durant la guerra de Successió d’Espanya: el cas de Llorenç Tomàs i Costa, canceller del Principat de Catalunya (1705-1714)», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [42/7/24  +++]        -12-

 

Barniol Boixador, Florenci; Jordi Vilamala Salvans. Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713). Les Masies de Roda: Ajuntament, 2007, 235 p.   -IINE-

 

Bonet Correa, Antonio; Maria Carme Montaner García; Émilie d’Orgeix. La Guerra de Successió. El setge de Cardona. 1711. Sant Vicenç de Castellet: Ajuntament de Cardona / Generalitat de Catalunya / Farell Editors, 2007, 132 p. [40/7/23  +++]    -IINE i 8-

 

 

J.Calvo. “España 1710”, Historia y vida, 513 (desembre de 2010) 66-73.

 

J.Calvo. “Carlos de Austria. Fracaso en Madrid”. La Aventura de la Historia, 143 (setembre de 2010) 32-36.

 

Campabadal i Bertran, Mireia. «Entre el blat i la pólvora. La memòria del setge barceloní de 1713-1714 a través de dos dietaris personals en català». Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [42/3/21  ++]           -11-

 

Catalunya i la Guerra de Successió. [Catàleg exposició del Museu d’Història de Catalunya. Del 17 d’octubre de 2007 al 20 de gener de 2008]. Text d’Agustí Alcoberro, doc. Conchita Mollfulleda. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2007, 242 p.[/307 ++]                        -8-

 

Cerro Nargáez, Rafael. “Pedro de Saura i Valcárcel: el rostre de la repressió borbònica a Catalunya (1709-1720)”, Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:

<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [67/4/56  +++]        -12-

 

Cervera Torrejón, J.L. “Dénia assetjada durant la Guerra de Successió”. Aguaits. Revista d’Investigació i Assaig, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, Pedreguer, 22 (2005) 33-47.   -INE-

 

Colomer Bartrolí, Mercè. “Francesc Sans de Miquel, un militar austriacista exiliat a Viena (1667-1757)”, Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [63/8/19  +++]                -12-

 

Cònsol, Arnau. “Els papers perduts de Carles d’Austria”. Sapiens, 76 (febrer 09) 20-27.-12-

 

Cònsul, Arnau. “Què se’n va fer dels Herois de la Guerra de Successió ?». Sapiens, 89 (març de 2010) 22-31.            -14-

 

Edelmayer, Friedrick y Virginia León Sanz. Hispania-Austria III. Der Spanische Erbfolgekrieg. La Guerra de Sucesión. Alcalá de Henares: Universitat, 2008, 416 p.

 

Espino López, Antonio. “La mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió”. Manuscrits, UAB, 24 (2006) 125-150.      -5-

 

Espino López, Antonio. Miquelets i sometents al front de l’Ebre durant la Guerra de Successió (1705-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 2009 (Episodis de la Història; 352), 109 p. [97/2/32 ++]   -11-

 

García Espuche, Albert. Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quotidiana (1652-1714). Vic: Eumo, 2006.

 

Garrido i Valls, Josep-David. La batalla d’Almansa. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2008 (Episodis de la Història, 350), 109 p.       -7-

 

Gea Bullich, Miquel. “El portal de Sant Daniel. La redescoberta d’un tram de muralla de Barcelona”. L’Avenç, 322 (març 2007) 48-51.      -5-

 

Gil Vicent, Vicent. “Confiscació de documents i crema d’arxius a la guerra de Successió: el cas de Vila-real (1706)”. Font. Publicació d’investigació i estudis vila-realencs, 8 (2006) 25-35.       -INE-

 

Giménez López, Enrique. “Marte y Astrea en la Corona de Aragón. La preeminencia de los capitanes generales sobre los togados en los primeros años de la nueva planta”. Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, Alacant: Universitat, núm. 22 (2004) 251-270.

 

Giménez López, Enrique. “Conflicto armado con Francia y guerrilla austriacista en Cataluña (1719-1720)”. Hispania, 220, LXV/2 (Mayo-Agosto 2005) 543-600.       -1-

 

González Cruz, David. Propaganda e información en tiempos de guerra. España y América (1700-1714). Madrid: Sílex, 2009, 304 p.

 

Guillamón Álvarez, Francisco Javier – Muñoz Rodríguez, Julio D. “La lealtad castellana en la Guerra de Sucesión. Movilización social y representación del poder en una sociedad en guerra”. Revista de Historia Moderna, 24 (2006) 513-536.    -INE-

 

Hernàndez, F. Xavier; Riart, Francesc. Els exèrcits de Catalunya (1713-1714). Uniformes, equipaments, organització. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2007, 349 p.    -6-

 

Interioridades de los ejércitos de la Guerra de Sucesión”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

Jiménez López, Enrique. “Difícil posguerra”, La Aventura de la Historia, 83 (setembre 2005) 66-71.

 

Laorden Ramos, Carlos. “Campañas y fortificaciones en Cataluña (Tortosa). S. XVIII”. Revista de Historia Militar, 103 (2008) 67-125 [16/3/0 ++].          -9-

 

Martí, Eduard. “La Guerra de Successió. La Conferència dels Tres Comuns sota el govern de l’arxiduc Carles III (1705-1713) ». Papers del Museu d’Història de Catalunya, 14 (setembre de 2005) [l’Avenç, 305], 3-12.            -1-

 

E.C.Martínez-Radío. “Levas y reclutas en la Asturias de la Guerra de Sucesión: el caso del Tercio del Principado”. Revista de Historia Militar, núm. 103 (2008) 127-166.

 

Martínez Radio, E.C. La Guerra de Sucesión y Asturias. Oviedo: Govern d’Astúries, 2008, 287 p.

 

Mata, Jordi. “’Quan el mal ve d’Almansa...’”. Serra d’Or, 568 (abril 2007) 20-21.   -6-

 

Mira, Joan F. Almansa 1707. Después de la batalla. València: Bromera, 2007, 132 p.

 

Molas Ribalta, Pere. «Família, amics i canvis en la Guerra de Successió», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [43/1/18   ++]      -12-

 

Morales, Francesc Xavier. «Girona i la guerra de Successió». Revista de Girona, 254 (maig-juny de 2009) 46-50 [++].       -14-

 

Morales, Joan. “Imatges amb història. La batalla d’Almansa”. Sapiens, 33 (juliol 05) 17.

 

Morella. Guerra de Sucesión a la Corona de España (1706-1711) ”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

Muñoz González, Antoni i Josep Catà i Tur. “Lluita d’imperis i dissort del poble català (1709-1710)”. Revista d’Història Moderna i Contemporània, UAB, V (2007) 25-66.        -7-

 

Papell Tardiu, Joan. “La guerra de Successió: origen dels Mossos d’Esquadra”. en: Valls i la seva història. IV. Segles XVI-XVIII. Conflictes, canvis i desenvolupament. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 2005, 72-82.      -2-

 

Pérez Aparicio, Carme. La fí del regne de València. II. Barcelona: Eliseu Climent, 2008, 1.056 p.

 

Pérez Álvarez, Mª Berta. Aragón durante la guerra de Sucesión. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2010, 454 p.

 

Pérez Aparicio, Carme. Canvi dinàstic i guerra de Successió. La fi del regne de València. València: Edicions 3 i 4, 2009, 1.056 p.

 

Pérez Latre, Miquel. « Els ‘Papeles de Don Joseph y Don Miguel Mas y de Regàs, padre e hijo, coroneles ambos de infantería española por su magestad’ (1684-1711), testimoni valuós de la Guerra de Successió”. ANC. Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, 18 (Novembre 2007) 12-13.                  -7-

 

Pladevall i Font, Antoni. El general Josep Moragues, heroi i màrtir de Catalunya. Girona: Diputació / Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, 2007, 104 p.   -7-

 

Roig Vidal, Joan. “La guerra de Successió a la nostra vila”. Raïls. Revista del Centre d’Estudis Ulldeconencs, 20 (2004) 65-69.         -0-

 

Rubio Campillo, Xavier. «Noves tècniques d’investigació d’una batalla de l’edat moderna. El cas de Talamanca. 1714», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:

<www.historiamoderna.net/vicongres...>]  [15/1/10  +++]       -11-

 

Santonja, Josep Lluis. El memorial de greuges d’Alcoi a Felip V. Alcoi: Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, 2007, 21 p.

 

Segura García, Germán. “Almansa (1707): La nueva infantería española en acción”. Revista de Història Militar, 102 (2007) 245-285. -9-

 

Tarés i Lagunas, Manel. “Cambrils i la Guerra de Successió: 300 anys de l’esclat del conflicte”. L’Arxiu t’informa.Butlletí de l’Arxiu Municipal de Cambrils, 7 (desembre 2005) 2-4.          -1-

 

Tarter, Ramon. “Rafael Casanova, heroi i mite”. Papers del Museu d’Història de Catalunya, 16 (maig de 2006) 11-15 [L’Avenç, 313 (maig de 2006)].          -2-

 

Tey i Freixa, Roser. Danys humans a la Guerra de Successió. El testimoni dels expedients matrimonials de Barcelona. 1714-1715. Barcelona: Institut de Cultura, Arxiu Històric de la Ciutat, 2005 (Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona, 17), 77 p. -2-

 

Torras i Ribé, Josep M. “1706: la primera ofensiva borbónica contra Catalunya”. en: Fontana, Josep. Historia i projecte social. Barcelona: Crítica, 2004, 502-515.

 

Torras i Ribé, Josep M. “Cataluña, 1713. Asediados por Felipe V, abanderados por el Archiduque”, en: Felipe V y su tiempo. Congreso Internacional. Zaragoza: Institución “Fernando el Católico”, CSIC, 2004, 211-233.

 

Torres i Ribé, Josep M. Felip V contra Catalunya. Testimonis d’una repressió sistemàtica, 1713-1715. Barcelona: Rafael Dalmau, 2005 (Bofarull, 8), 406 p.               -2-

 

Uceda, Òscar. Lleida 1707. La ciutat massacrada. Lleida : Edicions de la Clamor (Institut d’Estudis Ilerdencs / Diari Segre S.L.), 2007, 115 p.           -7-

 

Vila, Enric. “Manuel Desvalls, l’últim cap resistent del 1714, va arribar als cent anys”. Sapiens, 54 (abril 07) 13.         -6-

 

Antic Règim

 

A la frontera de l’imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833. Roses: Ajuntament, 2009, 235 p.                        [+++]    -11-

 

DD.AA. Relatos después de una batalla (1820-1823). Madrid: Espasa, 2008, 500 p.

 

Alfaro Gil, Juan Manuel; Pablo de la Fuente. La Reial plaça de guerra de Sant Ferran de Figueres. Trad. del castellà de Ferran Campistol. [Figueres]: Les Fortaleses Catalanes, 2004, 135 p.

 

Coll, Ana Maria. “El Tresorer de l’Exèrcit i Regne de Mallorca, D. Antoni Escofet Aloy: de Figueres a Mallorca. Extensió familiar i de poder en el segle XVIII”. Pedralbes, 23-I (2003 = 5è. Congrés d’Història Moderna de Catalunya. La societat Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats, Conflictes, Representacions. Actes) 591-604.          -2-

 

Cuando la Pampa argentina era española. La fundación del Cuerpo de Blandengues”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

El reclutamiento de efectivos para el ejército durante el siglo XVIII”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

J.García Blanco. “Juan de Miralles, el amigo de George Washington. Un espía español en la Guerra de Independencia de E.UU.”, Historia de Iberia Vieja, 48 (juny de 2009) 24-29.

 

D.Gomà. “El incendio de Washington”, Historia y Vida, 488 (novembre de 2008) 72-79.

 

Hurtado, Andrés. “Menorca. Una isla muy británica”. Clío, 72 (octubre 2007) 66-73.    -6-

 

La ordenanza del reemplazo anual de 1770”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

M.Lara. “Piratas. La edad de oro de los filibusteros”,  Historia. National Geographic, 62 (febrer de 2009) 72-83.

 

Martínez Hoyos, Francisco. “Trece colonias. La independencia de Norteamérica”. Historia y Vida, 470 (maig 2007) 68-77.

 

L.Molina. “Carlos Martínez de Campos. Un militar ilustrado”, Ares, 7 (març-abril de 2009) 21-27.

 

J.Oltra. “George Washington. El héroe de la Independencia”,  Historia. National Geographic, 55 (juliol de 2008) 90-103.

 

J.Oltra. “América, 1776 ¿Porqué se rebelaron las colonias?”, Clío, 87 (gener de 2009) 28-37.

 

Roca Rossell, Antoni. “Una veu d’avantguarda. Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885)”. L’Avenç, 354 (febrer de 2010) 38-45.

 

Roura i Aulinas, Lluís. Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta. Vic: Eumo Editorial, 2006, 291 p. -4-           

 

Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (segle XVIII). Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 2006, 203 p.        -INE-

 

Schama, Simon. Auge y caída del Imperio Británico (1776-2000). Barcelona: Crítica, 2004, 550 p.

 

J.Vázquez. “Defensas costeras de Galicia durante la Ilustración”, Historia de Iberia Vieja, 37 [2008] 94-99.

 

J.Villanueva. “La toma de la Bastilla. Estalla la revolución”,  Historia. National Geographic, 63 (març de 2009) 74-85.

 

Voltes, Pedro. Federico “el Grande” de Prusia. Madrid: Palabra, 2006, 218 p.

 

Woodard, Colin. La república de los piratas. tr. Gonzalo García i Cecília Belza. Barcelona: Crítica, 2008, 435 p.

 

Guerra Gran

 

Fàbregas Roig, Josep. “En el context de la Guerra Gran”. en: Valls i la seva història. IV. Segles XVI-XVIII. Conflictes, canvis i desenvolupament. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 2005, 347-361. -2-

 

Fàbregas Roig, Josep. “Els animals de càrrega a la Guerra Gran”. en: Fàbregas i Roig, Josep; Josep M.T.Grau i Pujol; Manel Güell i Junkert (Coord.). Miscel·lània en homenatge al Dr. Lluís Navarro Miralles. Magister dilectus. Reconeixement al mestratge d’un acadèmic honest i compromès. Tarragona: Arola, 2009, 199-207. [21/6/1  +++]      -12-

 

Jiménez Sureda, Montserrat. Girona, 1793-1795. Guerra Gran i organització política a la monarquia dels Borbons. Girona: Ajuntament, 2006, 638 p.          -6-

 

Puig Tàrrech, Roser. “Antroponímia del Milà segons la lleva dels Miquelets (1795)”. Butlletí. Centre d’Estudis Alcoverencs, 106 (abril-juny 2004 [novembre 2006]) 4-6.          -3-

 

Puig Tàrrech, Roser. “Vilafortuny en la lleva militar dels miquelets (1795)”. Anjub, Cambrils, 7 (2006) 18.             -2-

 

Roura i Aulinas, Lluís. “Guerra, frontera i absolutisme (Guerra Gran, guerra del Francès i –de reüll- guerra de Successió)”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleóniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 89-108 [45/7/24-1, +++].         -15-

 

Vázquez Hernández, Vicente. “Refugiados franceses en Sax. La Guerra de Convención Franco-española (1793-1795)”. Historia 16, 377 (Setembre 2007) 50-71.

 

Guerra del Francès

 

AA.DD. Poder terrestre y poder naval en la época de la batalla de Trafalgar (Actas del XXXI Congreso Internacional de Historia Militar). Madrid: Ministerio de defensa, 2006, 703 p.

 

AA.DD. La Guerra de la Independencia (1808-1814). Madrid: Ministerio de Defensa, 2008, 466 p.

 

DD.AA. Noves lectures de la Guerra Napoleònica des del Maresme. Conferència inaugural, ponències i comunicacions presentades a la Jornada del Segon Centenari 1808-2008 celebrada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 18 d’octubre del 2008. Vilassar de Dalt: Museu Arxiu, 2010.[+++]            -15-

 

R.Aguado. “Internet y la Guerra de la Independencia”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

Aguilar Merlo, Miguel de. La Guerra de Independencia en doce rectificaciones. Mitos y nuevos aspectos de la contienda. Málaga: Grupo Editorial 33, 2008, 172 p.

 

Alavedra Bosch, Josep. “La Catalunya napoleònica (1808-1814)”. Papers del Museu d’Història de Catalunya, 14 (setembre 2005) [l’Avenç, 305], 13-17.         -1-

 

Alcaide Yebra, José Antonio. Bailén. La batalla que cambió el rumbo a Napoleón. Leganés: La Espada y la Pluma, [2005], 63 p.

 

Alpert, Michael. “Las invasiones inglesas de Buenos Aires, 1806 y 1807”. Historia 16, 363 (juliol 2006) 44-53.

 

M.Aparici. “Reflejos de la guerra del francés en las escrituras notariales”,  Castillos de España, 149 (març 2008)

 

R.Arnabat. “Les conseqüències de la Guerra del Francès al Penedès”, La Fura. Informatiu de l’Alt i Baix Penedès, 1.343 (23 / 29 maig 2008). Dossier: “Els fets heroics de l’Arboç, 200 anys després”, 9-15.

 

Arnabat Mata, Ramon. La família Vidal-Verdaguer, de proveïdors de l’exèrcit a hisendats. Vilafranca del Penedès: Propostes Culturals Andana / Consell Comarcal de l’Alt Penedès, 2008, 206 p.        -13-

 

Artola, Miguel. La Guerra de la Independencia. Madrid: Espasa-Calpe, 2007, 246 p.

 

Atienza Peñarrocha, Antonio. “1806, ingleses en Buenos Aires. Derrotados”. La Aventura de la Historia, 92 (juny 2006) 44-50.

 

A.Atienza. “Los franceses se rinden”. La Aventura de la Historia, núm. 116 (juny 2008) 82-87.

 

J.de Ávila. “Las intervenciones sobre fortificaciones rebeldes a la monarquía de José I durante la Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 133-138.

 

Aymes, Jean-René. La Guerra de la Independencia. Héroes, villanos y víctimas (1808-1814). Lleida: Milenio, 2008 (Hispania; 20), 432 p.

 

BAMG, “Selecció bibliogràfica sobre la guerra del Francès” [En línia] disponible a: <www.girona.cat/sgdap/docs/guerra_frances_bibliografia.pdf>.        -16-

 

Bandolerismo y orden público en el Reino de Valencia en tiempos de Carlos IV (1787-1808) ”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

M.A.Baquer: “”Guerra de sitios en la Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 51-53.

 

Barbarà, Joan; Oisin Breatnach. “Els irlandesos, els oblidats dels setges”. Revista de Girona, 254 (maig-juny de 2009) 52-55 [+++].       -14-

 

Barnosell, Genís. “La Guerra del Francès, des de les comarques. Una commemoració allunyada de les visions tradicionals del conflicte”. L’Avenç, 347 (juny de 2009) 56-58.    -13-

 

Barnosell, Genís. “¡Por San Narciso y la Virgen del Pilar! Sitios y guerra de religión en Girona y Zaragoza (1808-09)”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleóniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 15-29 [14/0/13, ++].        -15-

 

X.R.Barreiro. “La Guerra de la Independencia en Galicia”. Revista de Historia Militar,  número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 115-140.

 

R.Basurto. “El País Vasco durante la ocupación napoleónica”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleóniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 151-171.

 

A.Blanch. “Desarrollo ideológico en la Guerra de la Independencia: una visión a través de la prensa de la época”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

C.Blanco. “Dos de Mayo. Madrid contra Napoleón”, Historia. National Geographic, 50 (febrer 2008) 88-103.

 

C.Blanco. “Los sitios de Zaragoza: una guerra sin cuartel”, Historia. National Geographic, 62 (febrer de 2009) 18-21.

 

Blanco García, Julio. Memoria de los sitios de Zaragoza. Saragossa: Saragusta Ediciones, 2008, 345 p.

 

J.Blanco. “Palafox. El nacimiento de un mito. Los sitios de Zaragoza”. Historia de Iberia Vieja, 52 (octubre de 2009) 46-53.

 

Bohigas i Maynegre; Jordi; Morales; Francesc Xavier Garcia Morales. La Guerra del Francès a la Selva: L’impacte de l’ocupació napoleònica al món rural. Santa Coloma de Farners: Centre d’Estudis Selvatans, 2008 (Estudis i Textos; 11), 101 p. [164/10/* ++ -10-

 

Bohigas, Jordi; Enric Mirambell; Enric Prat i Pep Vila, i Núria Surià (col.). “La crònica de l’argenter Miquel Feu sobre la guerra del Francès a Girona ciutat i comarques”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, l (2009) 357-470.[20/2/17+1, +++]      -15-

 

Bohigas, Jordi. “Guerra i societat al nord-est de Catalunya (1808-1814). Algunes consideracions”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 77-88 [20/3/10 - +++].            -13-

 

Bohigas Maynegre, Jordi. “’Vingan les armes per anar contra els francesos!’ Poble, gremis i oligarquia en l’’aixecament’ de Girona de juny de 1808”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 173-188 [45/2/19, +++] -16-

 

Bosch Portell, Mònica. “Viure i pagar la guerra. Els efectes de la Guerra del Francès en la família i el patrimoni Carles”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 57-76 [16/4/8 - +++].            -13-

 

Branda, Pierre. Le prix de la gloire. Napoleón et l’argent. Paris: Fayard, 2007, 634 p.

 

M.Brunet. “Napoleó i l’Europa de les nacionalitats”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009). Dossier: “La Guerra del Francès”, 15-22.

 

J.Canal. “El Dos de Mayo en primera persona”. La Aventura de la Historia, núm. 115 (maig 2008) 26-35.

 

J.Canal. “Los sitios de Gerona. Un mito nacional”, La Aventura de la Historia, 131 (setembre de 2009) 48-52.

 

Canales Torres, Carlos. Breve historia de la Guerra de la Independencia. Madrid: Nowtilus, 2006, 303 p.

 

Canales, Esteban. La Europa napoleónica, 1792-1815. Madrid: Cátedra, 2008, 596 p.

 

Cannadine, David (ed.). Admiral Lord Nelson. His Context and Legacy. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 216 p.

 

Capmany, Antonio. Centinela contra franceses. La arenga patriótica más importante de 1808. Madrid: Encuentro, 2008, 186 p.

 

Casamayor, Faustino. Zaragoza 1808-1809. III. Ed. Pedro Rújula. Saragossa: Comuniter / Institución Fernando el Católico, 2008, 212, 260 i 354 p.

 

R.Caso. “La correspondencia entre el general Francisco Ballesteros y el teniente coronel Pedro de Velasco. 1811-1819”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

A.Cassinello. “Los ingleses en nuestra Guerra de Independencia”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 257-287.

 

J.Castillo. “Crisis en el gobierno municipal de Zafra en los prolegómenos de la batalla de La Albuera”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

Cavallé Busquets, Joan. «L’espasa i la ploma: el setge de Tarragona de 1811 i la literatura». Conferència pronunciada el 24 de maig de 2011 a la seu del Consell Comarcal del Tarragonès [En línia]. Disponible a: www.tarragones.cat > Cultura > Conferències, i a: www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal-tarragona/ bicentenari-guerra-del-frances/fitxers/altres/lespasa-i-la-ploma, 46 p.[7/-/108, ++++]-16-

 

G.Cayuela. “Leones heridos. Los soldados en el conflicto”. La Aventura de la Historia, núm. 112 (febrer 2008) 62-69.

 

J.G.Cayuela. “Bailén. Increíble victoria”, La Aventura de la Historia, 117 (juliol de 2008) 80-87.

 

Chandler, David G. Las campañas de Napoleón. Un emperador en el campo de batalla. De Tolón a Waterloo (1796-1815). tr. de Carlos Fernández-Vitorio i Francisco Fernández-Vitorio. Madrid: La Esfera de los Libros, 2005, 1.246 p.

 

Chust, Manuel. “Alianza envenenada. 1807, tratado de Fontainebleau”. La Aventura de la Historia, 108 (octubre 2007) 43-47.

 

A.Colón. “Castillos flotantes”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 27-30.

 

Colson, Bruno; Coutau-Bégarie, Hervé (a c.d.). Armeés et marines au temps d’Austerlitz et de Trafalgar. La Roche-Sur-Yon : ICES. Paris : Institut de stratégie comparée, 2007 (Hautes études Militaires, 31), 269 p.

 

T.Corchado. “Testimonios de militares ingleses en la Guerra de la Independencia en Extremadura”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

Corrales Burjalés, Laura. “Les exèquies a Álvarez de Castro: túmuls, estampes i epitafis en honor del governador militar”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 189-210 [39/2/22, +++].          -16-

 

S.Cubero. “El 2 de mayo de 1808 en el Parque de Monteleón: inexactitudes y falsedades de la «Manifestación» de Arango”, Revista de Historia Militar, 105 (2009) 43-76.

 

Cuenca Toribio, José Manuel. La Guerra de la Independencia. Un conflicto decisivo (1808-1814). Madrid: Encuentro, 2008, 416 p.

 

Diego, Emilio de. España. El infierno de Napoleón. 1808-1814. Una historia de la Guerra de la Independencia. Madrid: La Esfera de los libros, 2008, 591 p.

 

E.Diego. “Panorámica general”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 15-25.

 

Diego García, Emilio de. La guerra de la Independencia ¿un conflicto sorprendente?. Madrid:  Arco Libros, 2010, 88 p.

 

Diego García, Emilio de. Para entender la derrota de Napoleón en España. Ma-drid: Arco Libros,2010,88 p.

 

Dinyer, Philip. Napoleón. El camino hacia el poder. 1769-1799. Madrid: La Esfera de los libros, 2008, 720 p.

 

Dios Hernández, Juan Francisco de. “Cantos de Independencia”. Historia 16, 373 (maig 2007) 110-117.

 

À.Duarte. “El carlista y el republicano: rivales y enemigos”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 239-258.

 

Dufour, Gérard. “Mamelucos. Los sicarios de Napoleón”, La Aventura de la Historia, 88 (febrer 2006) 36-40.

 

G.Dufour. “La visión de España en Francia”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 239-255.

 

E.Duran. “Henry Crabb. Crónicas de España”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 150-154.

 

Duran de Porras, Elias. Galicia, The Times y la Guerra de la Independencia. Henry Crabb Robinson y la corresponsalía de The Times en A Coruña (1808-1809). A Corunya: Fundación Pedro Barrié de la Maza, conde de Fenosa, 2008, 514 p.

 

Esdaile, Charles J. Fighting Napoleón: Guerrillas, bandits and adventurers in Spain, 1808-1814. New Haven: Yale University Press, 2004.

 

Esdaile, Charles J. España contra Napoleón. Guerrillas, bandoleros y el mito del pueblo en armas (1808-1814). Madrid: Edhasa, 2006, 448 p.

 

España, 1808-1814. La nación en armas. Madrid: Sociedad Estatal de Conmemoración Cultural, 2008, 452 p. [Catàleg exposició].

 

A.R.Esteban. “La derrota de la fuerza de maniobra de Cataluña. La Batalla de Valls”, Revista de Historia Militar, 106 (2010) 63-99.

 

Esteban Sastre, Marina. “L’Empordà en la guerra del Francès: Castelló d’Empúries, l’Escala i Torroella de Montgrí”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 211-239 [10/(6?)/8, ++] -16-

 

Fabregat, Emeteri. “El motí antesenyorial de Tortosa del 1808 i les terres de l’Aldea”. En: Cardona Eixarch, Víctor-Manuel (Coord.). Miscel·lània en el 850è aniversari de la Parròquia de l’Aldea (1160-2010). Tortosa: Parròquia de l’Aldea, 2010, 183-186.       -15-

 

Fée, Antoine Laurent Apollinaire. Recuerdos de la Guerra de españa, llamada de la Independencia. 1809-1813. Tr. Jesús Navarro Villalba. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 278 p.

 

Finestres, Jordi. “Timbals de guerra al Bruc”, Sapiens, 68 (Juny 08) 32-39. -9-

 

J.Finestres. “Timbals de guerra al Bruc”. Sapiens, núm. 68 (juny 08) 32-39.

 

Fletcher, Ian. En el infierno antes del amanecer. Asedio y asalto a la fortaleza de Badajoz, 16 de marzo a 6 de abril de 1812. tr. Carlos Sán-chez Rubio. Badajoz: 4 Gatos Badajoz, SL, 2007, 138 p.

 

Florentin, Manuel. “Napoleón en Egipto. La campaña que le catapultó al poder”. Historia y Vida, 456 [març 2006] 76-85.

 

Florentín, Manuel. “Alejandro I. El zar que derro-tó a Napoleón”. Historia y Vida, 470 (maig 2007) 78-85.

 

Font, Marga. “Cabrera, la presó dels francesos. L’infern dels soldats de Napoleó”. Sapiens, 61 (Nov. 07) 46-49.       -IINE-

 

Fontbona, Francesc. “Iconografia de la Guerra del Francès”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleóniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 31-50 [12/1/9, ++].      -15-

 

Fradera, Josep M. “La guerra, els imperis i la nació”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 89-104.            -13-

 

Fraser, Ronald. “La maldita guerra de la Independencia”. Clío, 64 (febrero 2007) 12-13.

 

Fremont-Barnes, Gregory. Trafalgar, 1805. Nelson crowning victory. Oxford: Ospray Publishing, 2005 (Campaign, 157), 96 p.

 

Fugier, André. La guerra de las naranjas (Luciano Bonaparte en Badajoz). Bada-joç: Diputació, 2008, 626 p.

 

A.García Candelas. “La fortificación abaluartada de Badajoz y otras plazas de la Raya”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 155.

 

García Cárcel, Ricardo. El sueño de la nación indomable. Los mitos de la guerra de la Independencia. Madrid: Temas de Hoy, 2007, 415 p.

 

C.García Ferrer. “Los sitios de Gerona”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 53-59.

 

García Fuentes, Arsenio. Dos de mayo de 1808. El grito de una nación. Barcelona: Inédita Ediciones, 2007,695 p.

 

A.García-Sanz. “Los exilios de los militares carlistas navarros de 1838-1839”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 55-98.

 

A.Gil. “Las fortificaciones del litoral andaluz y la Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 67-90.

 

C.Gil. “La campaña de Napoleón [Egipte]”, Historia y Vida, 481 (abril de 2008) 38-45.

 

Giménez Chueca, Juan. “Wellington. El general que venció a Napoleón”, Clío, 56 (juny 06) 70-75.

 

Gimeno Puyol, María Dolores. “Entre la paz y las polémicas: ‘Fernando el deseado’ en la prensa reusense en 1813-1814”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 259-277 [37/0/19+7, ++].         -16-

 

Gómez de Arteche y Moro, José. Guerra de la Independencia. Historia militar de España de 1808 a 1814. I. València: José Luís Arcón Domínguez, 2006, 450 p.

 

C.González Caizán. “El asesinato de dos polacos de la Guardia Imperial de Napoleón I en los albores de la Gurra de la Independencia Española. Miranda de Ebro, 3 de abril de 1808”, Revista de Historia Militar, 106 (2010) 101-130.

 

M.González Fernández. “La batalla de Trafalgar. 21 de octubre de 1805”. Historia de Iberia Vieja, 52 (octubre de 2009) 12-23.

 

C.Gozalbes. “Las fortificaciones de Casares y su territorio en la Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 91-98.

 

Grau i Pujol, Josep M. T. “L’impacte de la Guerra del Francès a la Conca de Barberà”, en: Grau Pujol, Josep M.T. – Manel Güell Junkert – Francesc Murillo Galimany – Josep M. Porta Balanyà - Gabriel Serra Cendrós. La Guerra del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà / Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, 2010 (Monografies; xiv), 13-52. [45/5/23, +++]      -16-

 

Grau i Pujol, Josep M. T. “Agustina d’Aragó hauria pogut ésser montblanquina”. en: Grau Pujol, Josep M.T. – Manel Güell Junkert – Francesc Murillo Galimany – Josep M. Porta Balanyà - Gabriel Serra Cendrós. La Guerra del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà / Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, 2010 (Monografies; xiv), 145-148.            -16-

 

J.Gregorio. “La batalla de Talavera. Victoria yerma”, La Aventura de la Historia, 129 (juliol de 2009) 58-62.

 

J.Gregorio. “Batalla de Ocaña. La gran catástrofe”, La Aventura de la Historia, 133 (novembre de 2009) 54-58.

 

J.Guadalajara. “El Anticristo. Imagen de Napoleón entre los españoles”. La Aventura de la Historia, núm. 113 (març 2008) 84-91.

 

Güell, Manel. La crisi de la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona. Tarragona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver” del Camp de Tarragona, 2011, 257 p.[366/4/108, +++]          -16-

 

Güell Junkert, Manel. “Els desastres de la guerra al Camp de Tarragona i a la Conca de Barberà. Montblanc, Barberà i Solivella”. en: Grau Pujol, Josep M.T. – Manel Güell Junkert – Francesc Murillo Galimany – Josep M. Porta Balanyà - Gabriel Serra Cendrós. La Guerra del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà / Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, 2010 (Monografies; xiv), 53-72 [-/1/23, ++]                -16-

 

Güell, Manel. “Rastrejant les petjades de la guerra més cruel”. Kesse, CEHSGOCT, 44 (2n. Semestre de 2010) 26-31 [18/1/17, ++].         -16-

 

Güell Junkert, Manel. “Misèria, pesta i fam. La guerra del Francès al Camp de Tarragona (1808-1814)”. Conferència pronunciada el 24 de febrer de 2011 a la seu del Consell Comarcal del Tarragonès [En línia]. Disponible a: www.tarragones.cat > Cultura > Conferències, i a: www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal-tarragona/bicentenari-guerra-del-frances/fitxers/altres/miseria-pesta-i-fam [++].                -16-

 

P.Gueniffey. “De la terreur révolutionnaire au terrorisme”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 381-400.

 

Guerrero Acosta, José Manuel. “La Guerra de la Independencia en el Arte. La visión de un soldado:Louis-François Lejeune”. en: La Guerra de la Independencia (1808-1814). El pueblo español, su ejército y sus aliados frente a la ocupación napoleónica. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 233-253.

 

Guillón, Édouard. Les Guerres d’Espagne sous Napoleon Ier. II. Pau: Ed. PyreMonde, 2005, 300 p.

 

G.Guimaraens. “La fortificación de Cartagena en el transcurso de la Guerra de la Independencia: la fortificación provisional de San Julián”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 99-112.

 

F.J.Gutiérrez i M.C.Simonet. “Orígenes familiares de Luis Daoíz y Torres (1767-1808)”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

Hantraye, Jacques. Les cosaques aux Champs Elysées. L’occupation de la France aprés de la chute de Napoleón. París: Berlín, 2005 (Histoire et société), 304 p.

 

J.L.Hernández Garvi. “La batalla de Somosierra. Napoleón a las puertas de Madrid”. Historia de Iberia Vieja, 66 [desembre de 2010] 44-53.

 

Herrero Pérez, José Vicente. “La guerra de fortalezas en el periodo napoleónico (1796-1815)”. Revista de Historia Militar, 91 (2004).  [www.ejercito.mde.es/ihycm/revista]         -0-

 

Historia militar de la Guerra de la Independencia, 1808-1814”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

Hoffmann, Gerhard. “Napoleón en Madrid, Napoleón en Viena”. Historia 16, 374 (juny 2007) 26-37.

 

Holmes, Richard. El Duque de Hierro. Barcelona: Edhasa, 2006, 280 p.

 

Itineraris de la Guerra del Francès: una passejada per la història dels territoris de parla catalana. Coord. a c.d. Núria Sauch Cruz. Barcelona: Ajuntament del Bruc / IRMU / CCEPC / Generalitat de Catalunya, 2008, 79 p. [/9/72 ++]               -11-

 

J.M.Jané. “De l’Anton Sans al Tren de la Pipa, o de la realitat a la ficció”, La Fura. Informatiu de l’Alt i Baix Penedès, 1.343 (23 / 29 maig 2008). Dossier: “Els fets heroics de l’Arboç, 200 anys després”, 9-15.

 

Jiménez, Àngel. “L’heroïcitat’ dels guixolencs. De juny a desembre de 1808, els patrons o capitans de Sant Feliu van capturar catorze vaixells francesos». Revista de Girona, 256 (setembre-octubre de 2009) 38-41 [++]                -14-

 

S.Jiménez. “La imagen del héroe. Algunos aspectos de la iconografía de Luis Daoíz y Torres”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

Kuethe, Allan J.; José Manuel Serrano. “El astillero de la Habana y Trafalgar”. Revista de Indias, CSIC, 241 (2007) 763-776.

 

H.Lafoz. “La Junta Superior de Aragón y parte de Castilla y los asuntos militares (1809-1812)”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 141-183.

 

La Parra López, Emilio. La guerra de Napoleón en España. Reacciones, imágenes, consecuencias. Alacant: Universitat, 2010, 448 p.

 

Lamadrid, Matías de. Diario de un oficial de la gue-rra de la Independencia. Pa-lència: Región, 2009, 121 p.

 

Laspra Rodríguez, Alicia (ed.).Guerra de la Independencia en los archivos británicos del War Office. Vol. 1 (1808-1809). Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 840 p.

 

Lejeune, Louis-François. Los sitios de Zaragoza (1840). Ed. Pedro Rújula. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2009, 180 + 79 p.

 

Limpo Piriz, Luis Alfonso. Olivenza en la Guerra de la Independencia. Badajoz: Caja Extremadura, 2010, 303 p.

 

López Fernández, José A. Chiclana 1811. La defensa de Cadiz. Madrid: Almena, 2010 (Guerreros y Batallas; 63), 95 p.

 

Lorblanchés, Jean-Claude. Les soldats de Napoleon en Espagne et au Portugal. 1807-1814. Paris: L’Harmatton, 2007, 534 p.

 

Losada, Juan Carlos. “Waterloo. El final de un sueño”. Historia y Vida, 474 (Setembre 2007 = Dossier: “Waterloo. Del destierro de Elba al exilio definitivo”) 48-55.

 

J.C.Losada. “Un país dividido. Los españoles frente a la guerra (Dossier: ‘1808’)”, Historia y Vida, 478 (gener de 2008) 50-57.

 

J.C.Losada. “Nelson y su larga pugna por la gloria”, Historia y Vida, 482 (maig de 2008) 78-85.

 

J.C.Losada. “El fin de Moore”, Historia y Vida, 491 (febrer de 2009) 52-60.

 

J.C.Losada. “Napoleón en Rusia [Dossier: Choque de colosos. Los 10 errores del gran corso]”, Historia y vida, 502 (gener de 2010) 27-35.

 

J.MacClancy. “An anthropological aproach to carlist ritual: Montejurra during francoism”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 299-322.

 

J.Maldonado. “El cortijo de Torrefresno, propiedad del capitán general interino de Extremadura durante la guerra de la independencia”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

M.Maldonado. “El partido de Llerena durante la Guerra de la Independencia”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

Malye, François. Napoleón y la locura española. Madrid: Edaf, 2008, 256 p.

 

F.J.B.Manzano. “La Cabrera (Islas Baleares). La Guantánamo de la Guerra de la Independencia”, Historia de Iberia Vieja, 46 (abril de 2009) 96-99.

 

J.I.Marcuello. “Las reformas constitucionales en la Monarquía de Isabel II y la integración del carlismo”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 259-298.

 

Martín Mas, M.A. La Grande Armée. Introducción al ejército de Napoleón. Alpedrete (Madrid): Andrea Press, [2005], 123 p.

 

Martín Mas, Miguel Ángel. Cazadores a caballo de la guardia de Napoleón. Alpedrete: Andrea Press, 2007, 72 p.

 

Martín, Miguel Ángel. La Grande Armée. Madrid: Andrea Press, 2007, 128 p.

 

E.Martín-Valdepeñas. “Los afrancesados y la Real Sociedad Económica matritiense de Amigos del pais”, Torre de los Lujanes, Sociedad Matritiense, núm. 65 (desembre de 2009) 241-259.

 

Martínez Laínez, Fernando. Como lobos hambrientos. Los guerrilleros en la Guerra de la Independencia (1808-1814). Madrid: Algaba Ediciones, 2007, 590 p.

 

Martínez Ruíz, Enrique. La Guerra de la Independencia (1808-1814). Claves españolas en una crisis europea. Madrid: Sílex Ediciones, 2007, 293 p.

 

E.Martínez Ruíz. “La España interior”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 185-208.

 

Martínez Ruíz, Enrique y Margarita Gil. La Iglesia española contra Napoleón. Madrid: Actas, 2010, 313 p.

 

F.Martínez. “Los guerrilleros. Un puñal en la espalda de Napoleón”. La Aventura de la Historia, núm. 114 (abril 2008) 84-93.

 

Martínez Salazar, Andrés. De la Guerra de la Independencia en Galicia. Sevilla: Espuela de Plata, 2010, 200 p.

 

Á.Meléndez. “La Guerra de la Independencia en la prensa de la época: julio-septiembre de 1808”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

Melero Domènech, David. Vila-seca a la Guerra del Francès (1808-1814). Vila-seca: Agrupació Cultural, 2011 (Recerca; 7), 93 p. [95/4/21+1, ++]      -16-

 

P.A.Mestre. “Las fábricas de fusiles en Andalucía durante la Guerra de Independencia”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

A.Mestre. “El Real Colegio de Cadetes de Artillería y la producción de fusiles durante la Guerra de la Independencia en la Sevilla de la Junta Central”, Revista de Historia Militar, 106 (2010) 131-158.

 

Michonneau, Stéphane. “Gerona, baluarte de España. La conmemoración de los sitios de Gerona en los siglos XIX y XX”. Historia y Política. Ideas, procesos y movimientos sociales, 14 (2005/2 = El Nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria) 191-218.         -3-

 

J.B.Mingo. “Inglaterra en la opinión pública durante la Guerra de la Independencia”, Historia 16, 390 (octubre de 2008) 44-53.

 

Miquel, Pierre. Austerlitz: la batalla de los tres emperadores. Barcelona: Ariel, 2008, 400 p.

 

F.Miranda. “Cornisa Cantábrica y Navarra durante la Guerra de la Independencia”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 208-238.

 

Moliner Prada, Antonio. “Popular resistence in Catalonia. Sometenes y migueletes in the french war”. Revista d’Història Moderna i Contemporània, UAB [En línia], 2003, p. 35-55 [Consulta agost 2006]. Disponible a: http://seneca.uab.es/hmic/2003/...          -2-

 

Moliner Prada, Antonio. “La imagen de los soldados italianos en Cataluña en la guerra del francés”. Revista d’Història Moderna i Contemporània, UAB [En línia], 2005, p. 225-248 [Consulta agost 2006]. Disponible a: http://seneca.uab.es/hmic/2005/...          -2-

 

Moliner Prada, Antonio. Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès. 1808-1814. 2ª. ed. Lleida: Pagès editors, 2008 (2007), 248 p.  [/8/180 +]             -9-

 

Moliner Prada, Antonio (ed.). La guerra de la Independencia en España (1808-1814). Alella (Barcelona): Nabla, 2007, 639 p. [590/2/325 +++]       -9-

 

A.Moliner. “La España Josefina: los afrancesados”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 27-64.

 

A.Moliner. “Partidas, guerrillas y bandolerismo”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 15-54.

 

Moliner Prada, Antoni. “Problemes historiogràfics entorn de la guerra peninsular de 1807-1814”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleóniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 51-78 [82/0/79, +++].       -15-

 

J.C.Monterde. “Contribución del doble tratado de Badajoz de 1801 al estallido de la Guerra de Independencia española”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

I.Montero i F.J.Correa. “Jerez de los Caballeros en guerra: 1808-1814”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

Morales, Francesc Xavier. «Boquica, un bandoler al servei de França». Revista de Girona, 248 (Maig-juny 2008) 30-33  [15/2/8 ++].          -9-

 

Morales, Francisco Javier. “Guerrillas afrancesadas. La policia al servicio del invasor”.  La Aventura de la Historia, 134 (desembre de 2009) 50-54.  -13-

 

Morales, Francesc Xavier. «El sofriment dels invasors. Els cossos agressors en els setges de Girona». Revista de Girona, 252 (gener-febrer de 2009) 49-51 [++]     -14-

 

Morales García, Francesc Xavier. “La croada gironina. La fi de les milícies urbanes i el mite de la igualtat”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 279-294 [56/3/25+1, +++].

-16-

 

M.Moreno. “Andalucía en la Guerra de la Independencia”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 91-113.

 

J.M.Moreno. “José de Vinuesa: de patriota a ‘infidente’”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

M.Moreno. “La imagen francesa en España. Cruel, sucia y fanática”, La Aventura de la Historia, 127 (maig de 2009) 35-38.

 

R.Moreno; D.Benayas. “El respetable fuerte de campaña de Santa Engracia en el desfiladero de Pancorbo”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 139-146.

 

M.Moreno. “De ciudadano a Emperador. La construcción de un mito [Napoleó] ”. La Aventura de la Historia, 145 (novembre de 2010) 24-28.

 

G.Muñiz. “La batalla de Madrid”. Historia de Iberia Vieja, 66 [desembre de 2010] 54-57.

 

J.M.Muñoz. “Los planos militares franceses (shat) como fuente de estudio de las fortificaciones en la Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 51-66.

 

Murillo Galimany, Francesc. “La Batalla de Valls (Pont de Goi, 25 de febrer de 1809)”, en: Grau Pujol, Josep M.T. – Manel Güell Junkert – Francesc Murillo Galimany – Josep M. Porta Balanyà - Gabriel Serra Cendrós. La Guerra del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà / Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, 2010 (Monografies; xiv), 73-92 [11/-/10, ++]                   -16-

 

Nieto Sánchez, Carlos. “Los sucesos del Bruc: un bosquejo de su presencia en las artes”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 295-304 [13/0/10, ++].     -16-

 

A.de Nó. “Los Cazadores de la Granada de Llerena. Jinetes extremeños contra el ejército de Napoleón”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

P.Nogueira. “Els gegants de l’Arboç i la Guerra del Francès”, La Fura. Informatiu de l’Alt i Baix Penedès, 1.343 (23 / 29 maig 2008). Dossier: “Els fets heroics de l’Arboç, 200 anys després”, 9-15.

 

A.Novials. “La fí de Napoleó. Waterloo, la batalla que va canviar el destí d’Europa”, Sapiens, 80 (juny 09) 20-27.

 

F.Núñez. “Tarifa: la muralla medieval que derrotó a Napoleón”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 151-154.

 

Nuñez Roldán, Francisco. La guerra del Gabacho. Barcelona: Ediciones B, 2008, 352 p.

 

Ocaña Torres, Mario Luis. El estrecho de Gibraltar en las guerras napoleónicas. Guerra de corso, comercio, navegación, naufragios. Alge-ciras: Apunta, 2009, 356 p.

 

P.Ortiz. “Arquitectura de la memoria. La Comisión de Monumentos de Badajoz y la batalla de La Albuera”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

A.Oyola. “Ocultamiento y sustracción de tesoros en el territorio de la vicaría de Tudía durante la Guerra de la Independencia”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

R.Palacio. “Fortificaciones y defensa de las provincias de Cantabria, Vizcaya y Guipuzcoa durante la guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 31-50.

 

I.Pavón i J.Pavón. “Sobre la participación del pueblo de Alcuéscar, D. Diego Pacheco y D. Francisco Pérez Pavón Cabezudo en la acción de Arroyomolinos (28 de octubre de 1811)”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

L.V.Pelegrí. “Un motín de Aranjuez aplazado: Badajoz, 16 de diciembre de 1808”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

R.Periáñez. “El coronel Don José López Berrio. Acción en la retaguardia de un militar extremeño en la Guerra de la Independencia”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

Pons, Albert i Lluís Serrano. Afrancesats i guerrillers: revolució a la regió de Girona (1808-1814). Girona: Diputació, 2010 (Francesc Eiximenis; 12), 264 p.   -15-

 

Porta i Balanyà, Josep M. “La destrucció dels arxius durant la guerra del Francès a la Conca de Barberà”. en: Grau Pujol, Josep M.T. – Manel Güell Junkert – Francesc Murillo Galimany – Josep M. Porta Balanyà - Gabriel Serra Cendrós. La Guerra del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà / Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, 2010 (Monografies; xiv), 93-118 [43/2/51, ++]           -16-

 

Prat, Enric; Pep Vila. “’España desperta ab los bramidos del mònstruo de Europa’, un entremès català sobre la guerra del Francès”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 353-402 [108/1/10, ++].          -16-

 

Priego López, Juan. Cómo fue la Guerra de la Independencia. 1808-1814. Madrid: Editorial San Martín, 2008, 207 p.

 

Puig i Oliver, Lluís M. de. Girona, guerra i absolutisme: Resistència al francès i defensa de l’antic règim (1793-1833). Girona: Diputació / Ajuntament, 2007 (Quaderns d’Història de Girona), 104 p.          -7-

 

Puig, Lluís M.; Carles Rahola. Girona i Napoleó. Girona: Curbet Comunicació Gràfica, S.L., 2008, 460 p.            -10-

 

Puig, Lluís Maria de. “Els setges de Girona al cap de dos-cents anys”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleóniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 79-87 [i 315-330] [++].     -15-

 

J.P.Queralt. “La resistencia en Zaragoza”, Historia y Vida, 490 (gener de 2008) 64-71.

 

Queralt del Hierro, María Pilar. Agustina de Aragón. Madrid: La Esfera de los libros, 2008, 206 p.

 

F.Quesada. “La lanza napoleónica”. La Aventura de la Historia, núm. 115 (maig 2008) 100-103.

 

F.Quesada. “Napoleón en España”, La Aventura de la Historia, 122 (desembre de 2008) 74-80.

 

Quintana i Segalà, Joan Xavier. “El sometent en la memòria dels catalans de 1808: tres convocatòries i una mateixa institució”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 315-330 [45/4/21, ++].            -16-

 

Ramisa Verdaguer, Maties. «Erasme de Gonima i la Guerra del Francès”. L’Avenç, 319 (desembre 2006) 28-32. -4-

 

Ramisa Verdaguer, Matias. “Cataluña en la Guerra de la Independencia”. Revista de Historia Militar, núm. extraordinario (2008) 65-89 [10/3/9 ++].           -9-

 

M.Ramisa. “Cataluña en la Guerra de la Independencia”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 65-89.

 

Ramisa Verdaguer, Maties. Polítics i militars a la Guerra del Francès. 1808-1814. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2008,466 p.   -11-

 

Ramisa, Maties. “L’administració francesa a Catalunya i els seus homes”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 33-46 [11/2/0 - ++].          -13-

 

Reyes, Luis. “Engañados por Napoleón. 1807: soldados españoles en el Báltico. La expedición del marqués de la Romana”. La Aventura de la Historia, 106 (agost 2007) 58-68.  -6-

 

Ripoll, Ramon. “La volta als setges en 83 capítols. Andreu Oller, ‘el primer ciutadà de Girona’”. Revista de Girona, 253 (març-abril de 2009) 86-88. [++]               -14-

 

Ripoll i Masferrer, Ramon. “La participació de l’advocat Andreu Oller en els setges de la ciutat de Girona de 1808 i 1809”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, l (2009) 357-470 [23/1/-, ++].-15-

 

Ripoll Masferrer, Ramon. “Creixement urbà i servitud militar a fora de les muralles de Girona: 1810-1909”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 403-424 [40/1/1, ++].     -16-

           

Riu Roura, Josep; Joan López Carrera (eds.); Miquel Àngel Fumanal i Pagès; Albert Planas i Serra; Joan Frígola i Torrent; José Marchena Domínguez. La guerra del Francès al cantó de Besalú. Girona: Amics de Besalú i el seu comtat, Diputació, Ajuntament, Clavell, 2010, 175 p.  [+++]     -16-

 

R.Rivero. “Ocho días de Enero”, La Aventura de la Historia, 123 (gener de 2009) 40-45.

 

Roberts, Andrew. Napoleón y Wellington. Tr. de Fernando Miranda. Granada: Almed, 2008, 420 p.

 

A.R.Rodríguez González. “Un análisis sobre Trafalgar”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>].

 

A.R.Rodríguez González. “Las innovaciones artilleras y tácticas españolas en la campaña de Trafalgar”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>].

 

Rovira i Gómez, Salvador-J. “Els nobles de la ciutat de Tarragona i la guerra del Francès”. Kesse, CEHSGOCT, 44 (2n. Semestre de 2010) 17-25 [61/5/9, +++].                           -16-

 

Rubí i Casals, M. Gemma (a c.d.). De la revolta a la destrucció: Manresa i la Catalunya central a la Guerra del Francès. Col. Francesc Serra i Assumpta Muset. Manresa: Centre d’Estudis del Bages / Ajuntament, 2009 (Miscel·lània d’Estudis del Bages; 11), 261 p. [+++]         -14-

 

A.Ruibal. “Las fortalezas a "la antigua" en el transcurso de la Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 1-18.

 

P.Rújula. “Zaragoza no se rinde”, La Aventura de la Historia, 118 (agost de 2008) 72-87.

 

P.Rújula. “Zaragoza. Sitio trágico”, La Aventura de la Historia, 123 (gener de 2009) 58-63.

 

P.Rújula. “Louis-François Lejeune. Pintor de combate”, La Aventura de la Historia, 130 (agost de 2009) 78-82.

 

F.Sá e Melo. “El ‘terror miguelista’ revisitado. Represión y memoria del reinado de D. Miguel”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 213-223.

 

A.Sánchez. “Lleida al inicio de la dominación napoleónica (1810)”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

Sánchez Arreseigor, Juan José. Vascos contra Napoleón. El pueblo que decidió la salvación de la independencia nacional española. Madrid: Actas, 2010, 304 p.

 

J.A.Sánchez Blázquez. “Artillado de la fortificación preexistente del Barco de Avila y operaciones realizadas durante la guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 121-126.

 

Sánchez i Carcelén, Antoni. La Guerra del Francès a Lleida. La insurgència lleidatana contra Napoleó i les seves conseqüències (1808-1814). Lleida: Pagès, 2008, 269 p.  [585/7/149 ++-10-

 

A.Sánchez Carcelén. Las fortificaciones de Lleida ante el ataque napoleónico durante la Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 113-120.

 

Sánchez Carcelén, Antoni. “Guerra total: Lleida i els napoleònics”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 425-443 [15/2/2, ++].      -16-

 

J.M.Sánchez de Toca. “La cerca de Astorga en la Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 19-26.

 

Santacana, Carlos. (ed.). La guerra de Independencia vista por los británicos. 1808-1814. Madrid: Antonio Machado Libros, 2005, 820 p.

 

S.Sarlin. “Los carlistas en Italia en el siglo XIX”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 223-238.

 

Sauch Cruz, Núria (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 562 p.         -16-

 

Scotti Douglas, Vittorio. “’…Ed intanto i gironesi resistono con vigore’. Los italianos y los asedios de Girona”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleóniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 109-125 [39/1/11, ++].    -15-

 

R.Sempau. “Visión critica de la revolución Francesa y de la Guerra de la Independencia”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

G.Segura. “Las guerrillas contra Napoleón”, Historia. National Geographic, 68 (agost de 2009) 74-87.

 

G.Segura. “Napoleón en Rusia. El mayor fracaso del Emperador”. Historia. National Geographic, 73 (gener de 2010) 74-85.

 

Segura García, Germán. Álvarez de Castro i el setge de Girona: una necesària revisió per al bicentenari. Figueres: Les Fortaleses Catalanes, 2010, 93 p. [++].          -16-

 

Serra i Cendrós, Gabriel. “La guerra del Francès a Montblanc. Dades per al seu estudi”. en: Grau Pujol, Josep M.T. – Manel Güell Junkert – Francesc Murillo Galimany – Josep M. Porta Balanyà - Gabriel Serra Cendrós. La Guerra del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà / Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, 2010 (Monografies; xiv), 119-144 [61/3/13+2, +++]               -16-

 

Serrano Jiménez, Lluís. “Guerra del Francès: noves visions, noves recerques”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 33-46 [21/1/22 - ++].    -13-

 

Serrano Jiménez, Lluís. “[1808: Mobilització, revolució y guerra]”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 445-463 [44/8/25, +++] -16-

 

Serrat i Portavella, Isidre. De la Guerra Gran a la Guerra del Francès. La història vista des de l’Alt Lluçanès. Memòries d’Isidre Serrat i Portavella (Alpens 1751-1822). Ed. a c. d’Enric Prat, Santi Soler i Pep Vila. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 2010 (Osona a la butxaca; 27), 173 p. [++]             -14-      

 

Sigisberto Hugo, Joseph Leopold. Memorias del general Hugo. Sevilla: Editorial Renacimiento S.A., 2007, 318 p.

 

P.Simon. “La Guerra del Francès a l’Antoni Sans”, La Fura. Informatiu de l’Alt i Baix Penedès, 1.343 (23 / 29 maig 2008). Dossier: “Els fets heroics de l’Arboç, 200 anys després”, 9-15.

 

D.Solar. “Auge y fin de un genio [Napoleó]. Las campañas militares”. La Aventura de la Historia, 145 (novembre de 2010) 18-23.

 

Suchet, Louis-Gabriel. Memorias del mariscal Suchet, duque de La Albufera, sobre sus campañas en España, desde 1808, hasta 1814. Atlas. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2008. -10-

 

Stendhal. Napoleón. Barce-lona: Belacqva, 2006, 244 p.

 

Stoker, Donald J. (ed.) Conscription in napoleonic Europe, 1798-1815. A revolution in military affairs. Londres: Routledge, 2006.

 

Summerville,Christopher. La marcha de la muerte. La retirada La Coruña de Sir John Moore, 1808-1809. tr. Pedro Donoso. Barceona: Inédita Editores, 2006, 236 p.

 

L.Terol. “El incendio del Alcazar de Toledo en la Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 147-150.

 

B.Toro. “Zafra: contribución militar y consecuencias de la Guerra de la Independencia”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.

 

Torres, Rafael. 1808-1814. España contra España. Claves y horrores de la primera guerra civil. Madrid: La Esfera de los libros, 2008, 263 p.

 

J.M.Tudanca; C.López de Calle. “Análisis arqueológico del sector noroccidental del recinto fortificado de la ciudad de Logroño durante la Guerra de la Independencia. La transformación de las antiguas instalaciones del tribunal inquisitorial en paramento de fusilería”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 127-132.

 

Turet Claparols, Josep. “L’altra cara dels setges: entre l’obcecació i el fanatisme”. Revista de Girona, 247 (març-abril 2008) 28-30 [/ +]. -9-

 

J.R.Urquijo. “¿Voluntarios o quintos? Reclutamiento y deserción en la Primera Guerra Carlista”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 99-186.

 

Valenciano López, Valentí. “Sobre el nombre de refugiats a Mallorca durant la Guerra del Francès”. Randa, 63 (2009 = Miscel·lània Gabriel Llpart, iii) 41-44. -15-

 

Vidal, César. España contra el invasor francés. 1808. Barcelona: Península, 2008 (Atalaya), 250 p.

 

Vilallonga, Borja. “Carles Rahola i el mite dels setges de Girona”. L’Avenç, 327 (Setembre 2007) 36-39.            -6-

 

J.Vilches. “Pedro Velarde”, La Aventura de la Historia, 120 (octubre de 2008) 130.

 

Zamoyski, Adam. 1812. La trágica marcha de Napoleón sobre Moscú. Madrid: Debate, 2005, 688 p.

 

 

CONTEMPORÀNIA

 

DD.AA. Las guerras civiles en la España Contemporánea. Madrid: Asociación de Historia Contemporánea / Marcial Pons, 2005, 297 p.

 

Albí de la Cuesta, Julio. El último virrey. Madrid: Ollero y Ramos, 2009, 734 p.

 

A.Barnadas. “La conquista del Oeste: indios, colonos y soldados”, Historia. National Geographic, 75 (març de 2010) 30-36.

 

Bayona, Lluís; Lluís Buscata i Gemma Vieyra. “La Torre de l’Àngel: telegrafia òptica a l’Empordà”. Revista de Girona, 247 (Març-abril 2008) 46-51 [7/2/7 +++]. -9-

 

I.Bolinga. “La invasión de los Cien Mil Hijos de San Luis”. Historia de Iberia Vieja, 60 [juny de 2010] 12-18.

 

Bouzas, Pemón. El informe Manila. Madrid: Martínez Roca, 2005, 332 p.

 

Brighton, Terry. El valle de la muerte. Balaclava y la carga de la brigada ligera. Barcelona: Edhasa, 2008, 496 p.

 

Cardona, Gabriel. Los Milans del Bosch. Una familia de armas tomar. Barcelona: Edhasa, 2005, 437 p.   -1-

 

Cardona, Gabriel. A golpes de sable. Los grandes militares que han marcado la historia de España. Barcelona: Ariel, 2008, 460 p.

 

Caron, Jean Claude. Frères de sang. La guerre civile en France au XIXè siècle. Seynel: Champ Vallon, 2009 (La Chose Publique), 309 p.

 

D.Carpanetto. “Garibaldi: el héroe de la liberación de Italia”, Historia. National Geographic, 78 (juny de 2010) 20-24.

 

N.Cerdá. “Breve estudio sobre la relación entre guerra y nación en África”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>] (en anglès).

 

Chang, Iris. Le viol de Nankin, 1937: un des plus grands massacres du XXè siècle. Paris: Payot, 2007, 383 p.

 

J.C.Chirinos. “Simón Bolívar. El libertador de América”, Historia. National Geographic, 75 (març de 2010) 80-91.

 

Columna Casas Sala, Castelló en la Puebla de Valverde”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

 “Comandante García Sánchez”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

 “Condecoraciones Militares relativas a la provincia de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

A.Cònsul. “Simón Bolivar. El ‘Libertador’ il·lustrat”, Sapiens, 95 (setembre de 2010) 54-59.

 

Contijoch i Casanovas, Josep M. “El sometent de Montblanc a l’inici de la II República”. Aplec de Treballs, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 24 (2006) 197-207.       -3-

 

Coria, Javier. “Garibaldi. El héroe de dos mundos”. Clío, 71 (setembre 2007) 82-89.

 

C.Dardé. “Juan Prim. El espadón de las mil caras”. La Aventura de la Historia, 147 (gener de 2011) 18-24.

 

F.L.Del Pino Olmedo. “México 1910. Viento de revoluciones”, Clío, 108 (octubre de 2010) 32-41.

 

L.M.de Diego. “Operación Alfa-Kilo (Provide Comfort)”, Revista Española de Historia Militar, 106 (2009) 137-144.

 

Domínguez, M.Ch. Vida de Fray Servando. Mèxic: Ediciones Era, Conaculta INAM, 2004.

 

S.Domínguez. “La línea de defensa del Rio Muluya”, Ares, 7 (març-abril de 2009) 8-13.

 

Dos siglos de servicio militar”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

P.Drame. «La batalle anglo-zoulou d’Isandhlwana, 22 janvier 1879», Stratégique, núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et stratégie».

 

El Gobernador Militar Bermúdez de Castro”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

El regimiento de Voluntarios de Segorbe”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

J.Elliot. La guerra del Chaco”, Historia y vida, 507 (juny de 2010) 18-21.

 

J.Esculies. “Sacrifici de sang irlandès”, Sapiens, 91 (maig de 2010) 48-53.

 

Estivill, Josep. Els anys de la II República a Constantí (1931-1936). Tarragona: Ajuntament de Constantí, 2007.-4-

 

R.Flores. “¡Mueran los Gachupines! El pulso por la independencia”, La Aventura de la Historia, 136 (febrer de 2010) 90-97.

 

L.M.Francisco. “Los Húsares de la Princesa y Diego de León”, Ares, 6 (gener-febrer 2009) 2-9.

 

García García, Ángel. “La prensa y los conflictos bélicos: la guerra hispanonorteamericana a través de un diario de provincias”. Anales de Historia Contemporánea, 21 (2005) 427-444.

 

L.M.García Mora. “Entre dos guerras: 1878-1895. El camino hacia Baire”, La Aventura de la Historia, 120 (octubre de 2008) 56-62.

 

Gobernadores Militares en la Provincia de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

D.Gomà. “La llegenda del ‘Hunley’”, Sapiens, 90 (abril de 2010) 36-43.

 

Gómez Ruiz, Manuel. El ejército de los Borbones. T.VII: Gobierno provisional, Amadeo I, Alfonso XII, la Regencia: 1868-1902. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 642 p.

 

González Martín, Francisco Javier. “La Guerra de Crimea y la Paz de París (1852-1856)”. Historia 16, 373 (maig 2007) 78-97.

 

Halen y Sartí, Juan van. Memorias. Madrid: Ediciones Polifemo, 2008, 410 p.

 

F.Hernández. “Asantemir. Los guerreros sagrados de los guanches”. Historia de Iberia Vieja, 57 [març de 2010] 12-17.

 

J.L.Hernández Garvi.”La bomba de Palomares. A un paso del apocalipsis nuclear”. Historia de Iberia Vieja, 64 [octubre de 2010] 88-97.

 

J.Hoyos. “Ayacucho”, Historia y Vida, 485 (agost de 2008) 62-69.

 

Jiménez Guerrero, José. “La emigración clandestina durante el proceso de reclutamiento militar: el caso de Málaga en el segundo tercio del siglo XIX”. Anales de Historia Contemporánea, 21 (2005) 359-382.

 

Kalifa, Dominique. Biribi. Les bagnes coloniaux de l’armée française. París: Perrin, 2009, 342.

 

La compañía de inválidos de Peñíscola”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

La Guardia Civil y el cuerpo de carabineros en Castellón. 1844-1975”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

López Corral, Miguel. La Guardia Civil en la Restauración (1875-1905). Madrid: Actas, 2004, 646 p.

 

Los Himnos de España”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

Losada, Juan Carlos. “Crimea. Un conflicto antiguo en un mundo moderno”. Historia y Vida, 462 (setembre 2006) 60-69.

 

Márquez Quevedo, Javier. Canarias y la crisis finisecular española (1890-1907). Del desastre ultramarino a la garantía de segu-ridad interior. Madrid: Minis-terio de Defensa, 2007, 700 p.

 

Mesones Militares de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

Miñano, Santiago. “Carolinas y Palaos. El otro caso perejil”. Historia 16, 367 (novembre 2006) 8-16.

 

L.Molina. “Apuntes para la historia de los carros de combate en España”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 48-51.

 

G.Nerín. “La conquista de Muni. Carne de plantación”. La Aventura de la Historia, 147 (gener de 2011) 32-37.

 

Novials, Alex. “La gran victòria de Toro Assegut. Així va caure el seté de cavalleria davant els guerrers indis”. Sapiens, 55 (maig 07) 32-39.

 

J.J.Oña y F.Jiménez. “Tensión en capitanía: los sucesos de Valencia de 1929”. Revista de Historia Militar, núm. 103 (2008) 167-205.

 

Ortuño, Manuel. «Las aventuras de fray Servando de Mier. El Insurrecto”. La Aventura de la Historia, 89 (marzo 2006) 60-63.

 

V.Padró. “Las guerras del opio. El gigante chino contra las cuerdas”, Historia y Vida, 478 (gener de 2008) 86-93.

 

F.Pérez Calero. “El camión Schneider. 100 años del primer vehículo blindado del ejército español”. Historia de Iberia Vieja, 64 [octubre de 2010] 84-86.

 

F.L.del Pino. “Pancho Villa ¿Bandido o revolucionario?”, Clío, 87 (gener de 2009) 70-77.

 

Pino Olmedo, Francisco Luis del. “¡Volver! ¿Quiso España reconquistar México?” Clío, 97 (novembre de 2009) 60-67.          -13-

 

E.Pino. “Simón Bolíval. El libertador”, La Aventura de la Historia, 135 (gener de 2010) 101-104.

 

B.Piña. “Joanna Bourke. La guerra en el siglo XX: viaje al corazón de las tinieblas”, Clío, 87 (gener de 2009) 78-83.

 

G.Ponton. “Una batalla antigua. A los 70 años del final de la Guerra Civil”, Clío, 99 (gener de 2010) 14-19.

 

Quintana, Josep M. Els Nikolaidis. Madrid: Proa, 2006.

 

J.Rámila. “Prim, el general. La gran figura española del siglo XIX”. Historia de Iberia Vieja, 60 [juny de 2010] 68-75.

 

J.A.Ramos. “El Colegio Preparatorio Militar de Trujillo y el Cuartel de Caballería”, Revista Española de Historia Militar, 107 (2009) 146-155.

 

Sánchiz Álvarez de Toledo, Hipólito. “Aproximación a la historia de las Órdenes Militares españolas durante la edad contemporánea y su situación en la actualidad”. Aportes. Revista de Historia Contemporánea, 62 (3/2006) 143-161.

 

Solar, David. “Israel, Inglaterra y Francia, a la guerra por el Canal”. La Aventura de la Historia (novembre 2006) 38-46.

 

Terrón Ponce, José Luis. El cementerio anglo-americano en el puerto de Mahon. Menorca: Museu Militar, 2007, 112 p.

 

A.Tortajada. “Los enemigos de Israel”, Clío, 80 (juny 2008) 40-47.

 

Tubau i Garcia, Albert. “L’enginyer Francec Macià i Llussà (1859-1933)”. Gran Penedès. Publicació de l’Institut d’Estudis Penedesencs. 21 (Tardor 2009) 12-16.    -14-

 

Un siglo de presencia militar en nuestra provincia (1833-1936) ”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

Vargas González, Alejandro. “La Unión en la Guerra de Secesión (1861-1865)”. Historia 16, 359 (marzo 2006) 74-85.

 

J.Veramendi. “El brazo derecho de Lee. Las campañas de ‘Stonewall’ Jackson”, De la Guerra. Revista Digital de Historia Militar Moderna y Contemporánea, [En línia] núm. 3 <www.delaguerra.es/ ejemplares/DeLaGuerra...>.

 

C.Vidal. “’Stonewell’ Jackson. El brazo derecho del general Lee [I]”, Ares, 7 (març-abril de 2009) 2-6.

 

C.Vidal. “’Stonewell’ Jackson. El brazo derecho del general Lee [II]. De la campaña de los Siete días a Chancellorsville”, Ares, 8 (maig-juny de 2009) 10-15.

 

Whyte, George. The Dreyfus Affair. A Chronological History. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 560 p.

 

Trienni Liberal

 

Arnabat, Ramon. Visca el rei i la religió. La primera guerra civil de la Catalunya contemporània (1820-1823). Lleida: Pagès editors, 2006, 535 p.   -4-

 

Arnabat Mata, Ramon. “El paper de la frontera en el conflicte entre revolució i contrarevolució durant el Trienni Liberal (1820-1823)”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 129-149 [62/4/12, +++].          -16-

 

A.Barnadás. “El congreso de Viena: Europa tras Napoleón”, Historia. National Geographic, 58 (octubre de 2008) 24-28.

 

Blanchon, Jean-Louis. «El combat del bosc de Palau (14 de juny de 1823)». Revista de Girona, 236 (maig-juny 2006) 50-55.      -3-

 

G.Cardona. “Milans del Bosch, un guerrillero liberal”, Historia y Vida, 486 (setembre de 2008) 52-58.

 

Casals, Xavier. “Los cien mil hijos de San Luis. Los franceses invaden de nuevo España”. Clío, 65 (març 2007) 47-53.

 

Fibla, Albert. “La destrucció d’un poble rebel. El xoc entre liberals i absolutistes a l’Alta Anoia”. Sapiens, 81 (Juliol 09) 44-48.        -11-

 

Grau i Pujol, Josep M. “Immigració masculina a Reus durant el trienni liberal a través del reclutament a la milícia nacional (1820-1824)”. Paratge. SCGHSVN, 20/21 (2007-2008) 41-60 [10/2/10 ++]             -10-

 

La ciutat i les revolucions, 1808-1868. I, Les lluites del liberalisme. coord. Ramon Grau. Barcelona: Institut de Cultura, 2004 (Barcelona Quaderns d’Història, 10).

 

A.Moliner. “Espoz y Mina. El pequeño rey de Navarra”, La Aventura de la Historia, 126 (abril de 2009) 38-42.

 

Ortuño Martínez, Manuel. Vida de Mina. Guerrillero, liberal, insurgente. Madrid: Trama Editorial, 2008, 436 p.

 

Sánchez i Carcelén, Antoni. “La Milícia Nacional de Lleida al Trienni Liberal”. Revista d’Història Moderna i Contemporània, UAB, V (2007) 195-220.            -7-

 

G.Segura. “La invasión de los Cien Mil Hijos de San Luis”, Historia. National Geographic, 65 (maig de 2009) 24-28.

 

Un estado militar del ejército de Voluntarios Honrados del Reino de Valencia”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

Carlinades

 

Anguera, Pere. “Jaume Llort Argilaga, un revolucionari arrauxat”. en: Güell, Manel; Salvador-J. Rovira i Gómez (Ed.). L’Home i l’historiador. Homenatge a Josep M. Recasens i Comes. Estudis Històrics. Tarragona: Port, 2007, 293-306.      -7-

 

Arenal, Concepción. Cuadros de la guerra carlista [Segòvia]: Editorial Renacimiento, 2005, 157 p.

 

Bellver Amaré, Fernando. Tomás de Zumalacárregui. Madrid: Síntesis, 2010, 300 p.

 

Beltran Reverter, Joan B.; Meseguer Folch, Vicent. L’atac carlista a Alcanar (18 d’octubre de 1835). Sant Carles de la Ràpita: Associació d’Amics i Amigues de la Lectura, 2005, 181 p.-1-

 

A.Besga. “El convenio de Vergara”, Historia 16, 384 (abril 2008) 42-65.

 

Buscando al doctor Tallenberg en la batalla de Morella”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

J.Canal. “Carlistas y liberales. Fratricidio”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 122-126.

 

J.Canal. “La guerra civil en el siglo XIX (España, Portugal, Francia e Italia)”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 187-212.

 

F.J.Caspistegui. “Hacer la historia de las guerras carlistas desde el carlismo”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 323-380.

 

Carlos Clemente, Josep. Diccionario histórico del Carlismo. Pamplona: Pamiela, 2006, 594 p.

 

Carranza, Andreu. L’hivern del Tigre. Barcelona: Planeta, 2004.  -0-

 

Cervera Sanfelipe, Fernando. “Últimas acciones de Cabrera en Cataluña. Batallas de Las Planes y el Pasteral, 1849”. Historia 16, 364 (agost 2006) 76-83.         -INE-

 

S.Cubero. “La defensa militar de Calatayud durante las guerras carlistas”. Revista de Historia Militar, núm. 103 (2008) 11-40.

 

Esdaile, Charles J. “The British Auxiliary Legion in the First Carlist War”. English Historical Review, v. 121, núm. 492 (2006) 951-952.

 

L.M.Francisco. “La Caballería española del siglo XIX”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 2-7.

 

Grau Verge, Ferran. “Alguns aspectes sobre la Tercera Guerra Carlista a Ulldecona i les terres a banda i banda del riu de la Sènia”. Raïls. Revista del Centre d’Estudis Ulldeconencs, 20 (2004) 135-203.            -0-

 

Grau, Jaume. Carlinades. El “Far-West” a la catalana. Valls: Cossetània, 2007.          -5-

 

3ª Guerra Carlista. Alpens (1873), Somorrostro y San Pedro de Abante (1874). Madrid: Almena Ediciones, 2007, 86 p.

 

J.van Halen. “La forja de un aventurero. Van Halen”, La Aventura de la Historia, 120 (octubre de 2008) 70-76).

 

Jordà Fernández, Antoni. Orígens de la Diputació de Tarragona (1822-1840). Divisió territorial, organització institucional i relacions amb els ajuntaments. Pròleg de Josep Poblet Tous. Tarragona: Diputació, 2008, 389 p. + 9 l. [1.749/6/415+29 ++++]           -11-

 

Mancebo, Sílvia. “De Llorens Savalls a Francesc Savalls. Una aproximació a l’entorn familiar del general carlí”. Els Apunts de l’Arxiu Històric de Girona, 4 (IX – 2007) 3.    -7-

 

Montesino-Espartero Julià, Luis. “Breve reseña sobre la batalla de Berga, último reducto de la primera guerra carlista y la recuperación de sus defensas”. Castillos de España, 142-143 (juliol-setembre 2006) 118-119.             -3-

 

Muñoz Hernández, Pere. “La premsa i la Tercera Guerra Carlina a la Ribera d’Ebre”. Miscel·lània del CERE, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 16 (2003) 243-263.  -1-

 

Navascués, Enrique. «El Batallón Gandesa». Antzina [en línea], juny de 2006, núm. 1 [Consulta de 14-06-2006]. Disponible a: <www.  Antzinako.org/Revista/Antzinako_1.pdf>,21-29.  -INE-

 

Notas sobre los transportes militares por ferrocarril en Castellón en el entorno de la IIIª Guerra Carlista”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

Pardo San Gil, Juan. “Los ejércitos carlistas en 1872-76”. Aportes, 58 (2/2005) 50-101.             -2-

 

Pardo, Juan y Juantxo Egaña. Historia fotográfica de la última guerra carlista (1872-1876). Andoain: Txertoa, 2007, 162 p.

 

Pirala y Criado, Antonio. Vindicación del general Maroto y manifiesto razonado de las causas del Convenio de Vergara. Ed. de Pedro Rújula. Pamplona: Urgoiti Editores, 2005, 322 p.

 

Ragoer, Hilari. “Cruzada. El aval a los sublevados”. La Aventura de la Historia, 98 (desembre, 2006) 62-67.

 

I.Rámila. “¡Dios, Patria y Rey! Las Guerras Carlistas”, Historia de Iberia Vieja, 42 [2009] 40-47.

 

Ramón Cabrera y el inicio de la espiral de la crueldad en la 1ª Guerra Carlista en el Maestrazgo, Bajo Aragón y Tierras del Ebro”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

Rodríguez, Conxa. “La metamorfosi del Tigre del Maestrat”. L’Avenç, 319 (desembre 2006) 24-27.      -4-

 

Rodríguez, Conxa. “El Tigre. Cabrera, conde de Morella”. La Aventura de la Historia, 98 (desembre, 2006) 32-37. -4-

 

Rújula, Pedro. “El mito. Violencia, miedo y poder”. La Aventura de la Historia, 98 (desembre, 2006) 38-43. -4-

 

P.Sagarra. “El ‘pater’ Indalecio: Capellán millitar entre tres guerras”, Ares. Revista de Historia Militar, 11 (novembre-desembre de 2009) 50-56.

 

Salvadó Poy, Roc. “La Tercera Guerra Carlista i la guerra naval a l’Ebre”. Recerca, Tortosa, 10 (2006) 237-260.     -5-

 

Sauch Cruz, Núria. Guerrillers i bàndols civils entre l’Ebre i el Maestrat. La formació d’un País Carlista (1808-1844). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004 (Biblioteca Abat Oliba, 260).

 

Sauch Cruz, Núria. “La Guerra dels set anys a Ulldecona (1833-1840)”. Raïls, Ulldecona, 21 (2005) 134-158.             -2-

 

Sauch Cruz, Núria. “El control del territori en temps de guerra (1a. Meitat del s. XIX): els sistemes defensius i les fortificacions al sud de l’Ebre i el Maestrat”. Recerca, AHCTE, 11 (2007) 113-136 [52/7/5+8 +++].            -8-

 

Simó i Serres, Josep. Crònica de Porrera, 1865. Porrera: Ajuntament i Arxiu Comarcal del Priorat, 2008, 339 p. [/4/16 ++]                       -9-

 

Toledano González, Lluís Ferran. La Muntanya insurgent. La tercera guerra carlina a Catalunya, 1872-1875. Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials, 2004 (Quaderns del Cercle, 20) 545 p.-0-

 

Urcelay Alonso, Javier. Cabrera. El tigre del Maestrazgo. El Carlismo entre el Antiguo Régimen y la Restauración. Barcelona: Ariel, 2006, 542 p.

 

U.Urcelay. “Las siete vidas del ‘Tigre’”, Ares. Revista de Historia Militar, 11 (novembre-desembre de 2009) 2-10.

 

Vallverdú i Martí, Robert. “Fons del Carlisme”. en: Güell, Manel; Salvador-J. Rovira i Gómez (Ed.). L’Home i l’historiador. Homenatge a Josep M. Recasens i Comes. Estudis Històrics. Tarragona: Port, 2007, 307-315.           -7-

 

Vallverdú i Martí, Robert. El Carlisme català durant la Segona República Espanyola (1931-1936). Anàlisi d’una política estructural. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008 (Abat Oliba, 280), 367 p. [483/16/179+36  +++]        -9-

 

Vinaixa Miró, Joan R. “La navegació pel riu Ebre a la Primera Guerra Carlista (1833-1840)”. Recerca, Tortosa, 10 (2006) 201-236. -5-

 

Àfrica

 

J.E.Álvarez. “La rebelión del Rif en Marruecos. Nacionalismo y religión”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>] (en anglès).

 

Anguera, Pere. “El general Prim. Historia de un conspirador”.Clío, 52 (Hivern 2006) 84-95.

 

G.Cardona. “Annual y Monte Arruit. El matadero”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 134-138.

 

G.Cardona. “La toma del Gurugú. Espejismo en Melilla”, La Aventura de la Historia, 133 (novembre de 2009) 36-41.

 

Carrasco García, Antonio. Imágenes del desastre. Annual 1921. Madrid: Almena Ediciones SL., 2005.

 

Dalmases, Pablo de. Los últimos de África. Crónica de la presencia española en el continente africano. Córdoba: Almuzara Ediciones, 2007, 172 p.

 

Jiménez Domínguez, José Maria. Fuerzas regulares indígenas. De Melilla a Tetuán, 1911-1914. tiempos de ilusión y de gloria. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.

 

Madariaga, Maria Rosa. En el barranco del Lobo.Las guerras de Marruecos. Madrid: Alianza, 2005.

 

Manrique García, José Mª y Lucas Molina Franco. La Legión y la “Guerra Relámpago”. Yagüe y el cuerpo de ejército marroquí (I). Granada: Galland, 2010, 71 p.

 

Mañes Postigo, Joaquin. Españoles en la legión extranjera francesa. Barcelona: Inédita, 2009, 640 p.

 

Martín Gómez, Antonio Luis. Los combates de Ceuta. Guerra de África. 1859-1860. Madrid: Almena, 2009 (Guerreros y batallas; 54), 112 p.

 

Martín Gómez, Antonio Luis. La batalla de Castillejos. Guerra de África. 1859-1860. Madrid: Almena, 2009 (Guerreros y batallas; 58), 112 p.

 

Martínez de Baños Carrillo, Fernando. Aduares y Gumillas. Melilla, 1909. Saragossa: Delsan, 2009, 302 p.

 

Pérez Galdós, Benito. Aita Tettauen (Episodios Na-cionales 36/Cuarta serie). Ma- drid: Alianza, 2010, 256 p.

 

Redondo Penas, Alfredo. Guerra d’Àfrica (1859-1860). Els 466 del general Prim. Valls: Cossetània Edicions, 2008 (El Tinter, 80), 214 p.        -7-

 

J.M.Reverte. “El desastre inevitable [Annual]”, Historia y Vida, 487 (octubre de 2008) 88-95.

 

Rodríguez González, Agustín Ramón. La guerra de Melilla en 1898. Madrid: Almena, 2009, 191 p.

 

Santolaria, Francesc. El Banquet de la Victòria i els Fets de “¡Cu-Cut!”. Cent anys de l’esclat catalanista de 1905. Barcelona: Meteora, 2005 (Cronos, 4), 234 p.

 

Sequera Martínez, Luis de. Poto Poto. Las tropas de guarnición en los territorios españoles de Guinea. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 348 p.

 

J.J.Toledo. “La artillería en la campaña de Marruecos (1859-1860). Breve recorrido por las piezas existentes”, Revista Española de Historia Militar, 105 (2009) 87-96.

 

Torrecillas Velasco, Antonio. Dos civilizaciones en conflicto. España en el África musulmana. Historia de una guerra de 400 años (1497-1927). Valladolid: Quirón Ediciones, 2006, 732 p.

 

Villanova, José Luis y Luis Urteaga. “Jesús Jiménez Ortoneda, interventor militar en el Rif (1911-1936)”. Hispania, 232 (maig-agost 2009) 428-448.

 

J.Villasán. “El desastre de Anual y la caballería de Alcántara”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 14-20.

 

Cuba i Filipines

 

Alonso Álvarez, Luis. El coste del imperio asiático. La formación colonial de las islas Filipinas bajo dominio español, 1565-1800. A Corunya: Universidade, 2009, 372 p.

 

N.Cerdá. “1898: la guerra hispano-americana en la web”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>].

 

Cifuentes Perea, José Luis. “Constantí 1895-1898. Cuatro años de quintas”. Estudis de Constantí, 24 (2008) 21-65. [32/3/7+5 ++]       -9-

 

Escalona Jiménez, Manuel. Cuba, el gran cuartel: 1810-1840. Madrid: Ministerio de Defensa, 2004, 526 p.

 

Escobar Golderos, Mario. Conspiración Maine. Madrid: Nowtilus, 2006, 424 p.

 

Escobar Golderos, Mario. “La conspiración del Maine”. Historia 16, 361 (maig 2006) 76-89.

 

M.I.Godoy-A.Mortera. “1898. Los combates de Guantánamo”, Revista Española de Historia Militar, 104 (2009) 15-22.

 

Gregorio Hernández, Carlos. “Las repercusiones del 98 en Canarias”. Aportes. Revista de Historia Contemporá-nea, 62 (3/2006) 18-25.

 

Lawrence Tone, John.Guerra y genocidio en Cuba (1895-1898). Madrid: Turner, 2008, 424 p.

 

D.Macías. “Los efectos ‘morales’ de la guerra de 1898 y sus inercias en la campaña de Melilla de 1909”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>].

 

Martín Gómez, Antonio L. Filipinas 1847-1851. Las campañas del Caraballo, Balanguingui y Joló. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.

 

A.A.Nofi. “De ‘Dagoes’ a ‘españoles atrevidos’. La opinión de los soldados americanos acerca de sus adversarios, 1898”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>].

 

R.Nuñez. “El desastre del 98”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 128-132.

 

Puell de la Villa, Fernando. El desastre de Cuba, 1898. Las Guásimas. El Caney, las Lomas de San Juan. Madrid: Almena, 2005 (Guerreros y batallas, 18), 85 p.

 

Rey, Miguel del y Carlos Canales. Breve historia de la Guerra del 98. España contra los Estados Unidos. Madrid: Nowtilus, 2010, 303 p.

 

C.Sáez. “Hearst, o cómo se gestó la Guerra de Cuba”, Historia y Vida, 489 (desembre de 2008) 76-84.

 

IGM

 

Alpert, Michael. “Bombardeos sobre Inglaterra”. Historia 16, 375 (Juliol 2007) 36-47.

 

Andriessen, J.H.J.; David Boyle. I-II Guerra Mundial en imágenes. Madrid: Edimat Libros, 2009.

 

Beaupré, Nicolás. Écrire en guerre, écrire la guerre. France, Allemagne. 1914-1920. Paris: CNRS Éditions, 2006, 292 p.

 

Bengoechea, Soledad. “Organització obrera i patronal a Igualada en la Primera Guerra Mundial”. Plecs d’Història Local, 115, de l’Avenç, 229 (Febrer 2005) 3-5.    -1-      

 

Blond, George. La batalla de Verdún. Barcelona: Inédita, 2008, 480 p.

 

Broadberry, Stephen et Harrison, Mark (ed.). The economics of World War I. Cambridge: CUP, 2005, 345 p.

 

M.Caponi. “Una diozesi in guerra: Firenze (1914-1918)”. Studi Storici. Rivista trimestrale dell’istituto Gramsci. Any 50, 1 (gener-març de 2009) 231-255.

 

Caranci, Carlo. “La guerra del amo blanco. Epopeya alemana en Camerún”. La Aventura de la Historia, 99 (gener de 2007) 34-38.

 

S.Casas. “El primer genocidi del segle XX. L’extermini del poble armeni durant la primera guerra mundial”. Sapiens, núm. 66 (abril 08) 18-25.

 

Castellví, Josep M.; Guarro, Josep. La guerra secreta del Mediterrani. Submarins alemanys i vaixells aliats a la costa de Tarragona (1914-1918). Lleida: Pagès Editor, 2005, 306 p. -1-

 

Chavarria, Adrià. “’Es giebt Krieg!’ Hi ha guerra”. Serra d’Or, 557 (maig 2006) 29-32. -3-

 

Claisse, Stéphane et Lemoine, Thierry (est.) [coord.]. Comment (se) sortir de la Grande Guerre ? Regards sur quelques pays ‘vainqueurs’ : la Belgique, la France et la Grande Bretagne. Paris: L’Harmatton, 2005 (Estructures et Pouvoirs des imaginaires), 159 p.

 

Dawnbarn de Acosta, Susana Lila. La Primera Guerra Mundial. Madrid: Dastin, 2006, 174 p.

 

Díez-Zubieta, José. “1916. Sublevación irlandesa. Pascua sangrienta”. La Aventura de la Historia, 90 (abril 2006) 20-29.

 

I.Echevarría. “El tratado de Versalles ¿La Paz que preparó una guerra?”, Clío, 95 (setembre de 2009) 46-57.

 

Finestres, Jordi. “Catalans a la Gran Guerra”. Sapiens, 48 (set. 2006) 20-27.         -3-

 

Florentin, Manuel. «Sarajevo 1914. El magnicidio que precipitó la tragedia”. Historia y Vida, 460 [2006] 86-93.

 

Florentín, Manuel. “Batalla de verdún ¡Al matadero!”. La Aventura de la Historia, 88 (febrer 2006) 28-35.

 

Fusell, Paul. La Gran Guerra y la memoria moderna. Madrid: Turner, 2006, 482 p.

 

Gay, J.Víctor. “Els gironins de la Gran Guerra (1914-1918)”. Revista de Girona, 222 (Gener-Febrer 2004) 28-35.       -0-

 

Goebel, Stefan. The Grat War and medieval memory. War, remembrance and medievalism in Britain and Germany, 1914-1940. Cambridge: Cambridge University Press, 2007, 357.

 

Grogelueschen, Mark Ethan. The AEF way of war. The American army and combat in World War I. Cambridge: Cambridge University Press, 2007, 387 p.

 

Gomà, Daniel. “Lucha inútil. Las últimas horas de la Primera Guerra Mundial”. Historia y Vida, 471 (Juny de 2007) 56-61.

 

Hoffman, Gerhard. “La tragedia del Isonzo”. Historia 16, 357 (gener 2006) 58-67.

 

Howard, Michael. La Pri-mera Guerra Mundial. Barce-lona: Crítica, 2008, 208 p.

 

Hürter, Johannes; Gian Enrico Rusconi (a c.d.). L’entrata in guerra dell’Italia nel 1915. Bologna: Il Mulino, 2010 (Annali dell’Istituto storico italo-germanico in Trento. Quaderni; 78), 211 p.

 

J.C.Losada. “Imperio en guerra (Dossier: ‘Una dinastía en crisis. La trágica caída de los Habsburgo’)”, Historia y Vida, 480 (març de 2008) 48-55.

 

MacMillan, Margaret. París, 1919. Seis meses que cambiaron el mundo. Barcelona: Tusquets, 2005, 696 p.

 

Menozzi, Danielle; Giovanna Procacci e Simonetta Soldani (a c.d.) Un paese in guerra. La mobilitzacione civile in Italia (1914-1918). Milà: Unicopli, 2010 (Biblioteca di storia contemporanea; 33), 389 p.

 

Mille, Mateo. Historia naval de la Gran Guerra (1914-1918). Barcelona: Inédita, 2010, 548 p.

 

Mille, Mateo. Historia naval de la Gran Guerra, 1914-1918. Barcelona: Inédita, 2010, 578 p.

 

Mirás, J.A. “El impacto de la Primera Guerra Mundial en la industria de A Coruña”. Revista de Historia Industrial, 29 (2005) 143-161.

 

Mitchinson, K.W. Defending Albion. Britain’s Home Army 1908-1919. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 296 p.

 

Montella, Fabio; Francesco Paolella; Felicita Ratti (a c.d.). Una regione ospedale. Medicine e sanitá in Emilia-Romagna durante la prima guerra mon-diale. Bologna: Clueb, 2010 (Passato futuro), 340 p.

 

Moorehead, Alan. Gallípoli. Barcelona: Inédita,  2010, 435 p.

 

Morrow, Jr. John H. La Gran Guerra. Barcelona: Edhasa, 2008, 1.240 p.

 

Neiberg, Michael, S. La Gran Guerra. Una historia global (1914-1918). Barcelona: Paidós, 2006, 368 p.

 

Padró, Carlos. “La batalla de Verdún. Atrincherados en el infierno”. Historia y Vida, 465 (desembre 2006) 90-98.

 

Padró, Carles. “El Barón Rojo. El cazador alado”. Historia y Vida, 468 (març 2007) 66-73.

 

C.Padró. “Química en las trincheras”, Historia y vida, 507 (juny de 2010) 68-75.

 

F.L.Pino-A.Jiménez. “Por algo la llamaron la ‘Gran Guerra’”, Clío, 109 (novembre de 2010) 12-25.

 

Porte, Rémy. “Première Guerre mondiale. De l’Entente à la mésentente cordiales: cas africains et moyen-orientaux”. Revue Historique, 652 (octubre de 2009) 875-898.

 

Prost, Antonie. La Grande Guerre expliquée à mon petit-fils. París: Editions Sevil, 2005, 90 p.

 

Quero Rodiles, Felipe. Historia militar de la Primera Guerra Mundial. De la caballería al carro de combate.Madrid: Sílex,2009, 624 p.

 

F.Quesada. “El Barón Rojo”. La Aventura de la Historia, núm. 114 (abril 2008) 100-103.

 

D.Revelles / M.Herruzo. “Caporetto. La batalla que inspiró a Hemingway”, Clío, 99 (gener de 2010) 48-55.

 

Stone, Norman. Breve historia de la Primera Guerra Mundial. Barcelona: Ariel, 2008, 208 p.

 

Suttie, Andrew. Rewriting the First World War. Lloyd George, Politics and Strategy 1914-1918. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 296 p.

 

Torroella Prats, Josep. “Escritores en la Gran Guerra”. His-toria 16, 363 [juliol 2006] 54-63.

 

A.Vargas. “La Primera Guerra Mundial en la novela”, Historia 16, 387 (juliol de 2008) 98-114.

 

Vianello, Mario; Giovanni Cenacchi. Teatri de guerra sulla Dolomiti. 1915-1917. Guide ai campi di battaglia. Milà: Óscar Mondadori, 2006 (Óscar Storia, 416), 262 p.

 

Wheeler-Bennet, Sir John. The Nemesis of Power. The German Army in Politics 1918-1945. 2a. ed. Hampshire: Pal-grave Macmillan, 2005, 912 p.

 

GCE

 

AA.DD. La Guerra Civil a Catalunya. IV. Barcelona: Edicions 62, 2005.

 

AA.DD. Guerra Civil. Mito y memoria. Madrid: Marcial Pons, 2006, 406 p.

 

AA.DD. “El impacto de la Guerra Civil en Portugal. El conflicto español en las letras y el arte portugueses” . [Dossier] Historia 16, 370 (febrer 2007) 50-61.

 

AA.DD. La Guerra Civil en Castilla-La Mancha 70 años después. Conca: Universitat de Cas-tella-La Manxa, 2008, 1.760 p.

 

AA.DD. Paisajes para después de una guerra. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2008, 338 p.

 

Ainsa i Pàmpols, Ferran. República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939). Barcelona: Base / Ajuntament, 2009, 758 p.

 

Aixalà i Mateu, Emma. La Quinta del biberó: els anys perduts. Barcelona: Proa, 2004, 170 p.         

 

Albertí, Jordi. El silenci de les campanes. De l’anticlericalisme del segle XIX a la persecució religiosa durant la guerra civil a Catalunya. Barcelona: Proa, 2007, 423 p.

 

Alcalde Fernández, Ángel. Lazos de sangre. Los apoyos sociales a la sublevación militar de Zaragoza. La Junta Recaudatoria Civil (1936-1939). Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2010, 246 p.

 

Alcaraz Cánovas, Ignacio. Marruecos en la guerra civil española. Los siete primeros dias de la sublevación y sus consecuencias. Madrid: Catriel, 2006, 316 p.

 

Alcoverro i Pedrola, Adrià. “La Guerra Civil en una família de Gandesa (Terra Alta)”, en: Escola catalana, publicació de la Delegació d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural, núm. 413 (octubre 2004) 45-48.

 

Alemany, Sílvia – Jiménez, Àngel. “Taller d’història: Memòria de la postguerra (1940-1960)”. L’Arjau, Sant Feliu de Guíxols, 52 (novembre 2005) 18-23.

 

Alonso Císter, David. Verano del 36. La fosa común de la Guerra Civil de los Llanos de Caudé (Teruel). Saragossa: Mira Editores, 2008, 158 p.

 

Alpert, Michael. A New International History of the Spanish Civil War. 2ª. ed. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2004,  256 p.

 

Alpert, Michael. El ejército popular de la República. 1936-1939. Madrid: Alianza, 2007.-5-

 

Álvaro, Francesc-Marc. “la Guerra Civil i els ministeris de la memòria”. Serra d’Or, 559-560 (juliol-agost 2006) 61-63.   -3-

 

Amorós, Xavier. “Ningú no va anar amb entusiasme a la guerra”. El Punt, de 16/12/2005.-1-

 

M.Amorós. “José Pellicer, vida de un anarquista el 19 de julio de 1936”. Historia de Iberia Vieja, 55 [gener de 2010] 92-97.

 

Andrés Rojo, José. «Los otros militares de julio de 1936». Cuadernos Republicanos, 62 (2006) 197-202.

 

Angoso, Ricardo. “Los paisajes del horror. Ciudades después de la guerra”, Historia 16, 364 (agost 2006) 66-75. -3-

 

Angosto Vélez, Pedro L. Alfonso XIII: un enemigo del pueblo. Raíces de la guerra civil (una mirada a través de El Socialista, 1917-1923). Valencia de la Concepción (Sevilla): Renacimiento, 2005, 272 p.

 

Año 1938. Operaciones militares en la Provincia de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <www.aulamilitar.com>.

 

Arasa, Daniel. Entre la cruz y la República. Vida y muerte del general Escobar. Barcelona: Styria de Ediciones y Publicaciones, 2008, 527 p.

 

Armengou, Montse i Ricard Bells. Ramon Perera. L’home dels refugis. Barcelona: Rosa dels Vents, 2008, 368 p.

 

Aróstegui, Julio y Jorge Marco. El último frente. La resistencia armada antifranquista en España. Madrid: Catarata, 2008, 332 p.

 

Azcárate, Pablo de. En defensa de la República. Con Negrín en el exilio. Ed., est. prel.y not.Angel Viñas.Bar- celona: Crítica, 2010, 496 p.

Balent, Andreu. “Del Ripollès a la Cerdanya, guerres i revolució: Josep Mas i Tió (1897-1946), militant i guerriller”. Annals 2003-2004, Centre d’Estudis del Ripollès, 2005, 81-98.         -0-

 

Ballester, Oriol (text); Llabrés, Roger (fotografies). “Guerra i pau a la Terra Alta”. Sortim (setmanari de l’Avui), 69 (19-25 de gener 2007) 6-9.    -4-

 

Ballester Salas, Bartomeu. “La Guerra Civil als pobles de Mallorca”. Plecs d’Història Local, 125, l’Avenç, 323 (Abril de 2007) 5-7.

 

Barbería  Ochoa, Jesus. Anecdotario de la Guerra Civil española. Miscelánea de la Guerra Civil española revelada por el marista Jesus Barbería Ochoa, testigo presencial de la misma. Lleida: AMPA-Maristas Montserrat, 2005, 115 p.

 

Barrull, Carles i Óscar Jané (a c.d.). La guerra civil a la Ribagorça. Textos i pensaments sobre la República, la guerra i l’exili al Pirineu. Lleida: Pagès i CERIB, 2010 (Monografies Ripacurtia), 247 p.         -14-

 

Barruso Barés, Pedro. “Los procesos represivos del primer franquismo en una sociedad conservadora. El caso de Guipúzcoa (1936-1945)”. Cuadernos Republicanos, 60 (Invierno 2006) 93-119.

 

Beiso, Denis D. “El impacto de la guerra civil española en Gibraltar”. Cuadernos Republicanos, 62 (2006) 99-162.

 

Belaústegui Fernández, Alejandro. José Salvany y otros médicos militares ejemplares. Inicio de una lucha contra el olvido. Madrid: Minis-terio de Defensa, 2006, 151 p.

 

Benet, Josep Maria. El president Companys, afusellat. Barcelona: Edicions 62, 2005, 512 p.

 

Bennassar, Bartolomé. El infierno fuímos nosotros. La Guerra Civil Española (1936-1942...). Madrid: Taurus, 2005, 538 p.

 

Berlín, Fernando. Héroes de los dos bandos. Madrid: Temas de Hoy, 2006, 260 p.

 

Bertomeu i Camós, Lluís. El Perelló – l’Ampolla –1930 – 1940-. [Tortosa]: Consell Comarcal del Baix Ebre, [2006], 110 p.  -INE-

 

Les Biblioteques populars. En la pau i en la guerra. Guió i documentació, Jordi Cànovas; comissària i documentació, Núria Ventura; documentació, Beatriu Morell. [Barcelona: Diputació. Àrea de Cultura. Servei de Biblioteques], 2004, 15 p. [Catàleg d’exposició]

 

Blázquez Miguel, Juan. Historia militar de la Guerra Civil española. III. Madrid, 2005, 394 p.

 

Bové Montcusí, Montserrat. “La Segona república: El Pla de Santa Maria entre 1931 i 1936 (Aproximació per a un estudi)”. Quaderns de Vilaniu, Valls, 52 (novembre 2007) 27-62 [116/3/19+13 ++].          -IINE-

 

Brisset, Demetrio E. «La muerte del miliciano. La fotografía más famosa de la Guerra Civil”. La Aventura de la Historia, 95 (setembre 2006) 31-33.          -3-

 

Cabra Loredo, Dolores. “Projecte, Archivo Guerra y Exilio (AGE): La recuperació dels documents personals de la Guerra Civil i de l’Exili”. ANC. Butlletí de l’arxiu Nacional de Catalunya, 18 (Novembre 2007) 14-18.       -IINE-

 

Calle, Redero de la. Guerra Civil. Documentos y memoria. Salamanca: Universidad, 2007, 239 p.

 

Calonge, Noemí. «La delicada situació del patrimoni artístic i museístic a Barcelona de 1936 a 1940”. Serra d’Or, 570 (Juny 2007) 39-42.            -6-

 

J.M.Campanario; J.Cervera; C.Díez. “El general Matallana. Un enigma”, La Aventura de la Historia, 117 (juliol de 2008) 36-42.

 

J.M.Campanario. “Los proyectos fallidos del ejército popular de la república para dividir en dos la zona ocupada por el enemigo: el Plan P del general Vicente Rojo”, Revista de Historia Militar, 106 (2010) 35-62.

 

Campo, Ramon J. La estación espía. Barcelona: Ediciones Península S.A., 2006, 176 p.

 

Campsolinas, Cosme. Un hombre por un costal de trigo. Memorias de un soldado republicano. Barcelona: El Viejo Topo, 2007, 237 p.

 

Camps, Judit i Olcina, Emili. Les milícies catalanes al front d’Aragó (1936-1937). Barcelona: Laertes, 2006, 440 p.   -INE-

 

Cancio Fernández, Raul C. Guerra Civil y tribunales. De los jurados populares a la justicia franquista (1936-1939). Cáceres: Universidad de Extremadura, 2007, 275 p.

 

Cándano, Xuan. El Pacto de Santoña (1937). Madrid: La Esfera de los libros, 2006, 340 p.

 

B.Cardeñosa. “Gustavo Durán. Una biografía olvidada del siglo XX”. Historia de Iberia Vieja, 55 [gener de 2010] 70-75.

 

Cardona, Gabriel. “Militares, entre dos banderas”. La Aventura de la Historia, 90 (abril 2006) 49-51.

 

Cardona, Joan. Un fusell i un biberó. A la guerra amb 17 anys. Valls: Cossetània, 2004, 141 p.

 

Cardona, Gabriel. Crònica dels militars catalans. Barcelona: La Esfera de los Libros, S.L., 2006, 304 p.            -3-

 

Cardona, Gabriel. Historia militar de una guerra civil. Estrategias y tácticas de la guerra de España. Barcelona: Flor del Viento, 2006, 362 p.  -3-

 

G.Cardona. “La República partida en dos”. La Aventura de la Historia, núm. 114 (abril 2008) 36-42.

 

G.Cardona. “El espadón frustrado [Queipo de Llano]”, La Aventura de la Historia, 122 (desembre de 2008) 42-48.

 

Cardona, Gabriel. El poder militar en el Franquismo. Barcelona: Flor del Viento, 2009, 380 p.

 

G.Cardona. “El último mes de la República. Un drama en tres actos”, La Aventura de la Historia, 125 (març de 2009) 19-25.

 

G.Cardona. “España, 1939”, Historia y Vida, 493 (abril de 2009) 33-63.

 

Carreras, Jordi. “L’home que valia un sac de blat”. Revista de Girona, 257 (novembre-desembre de 2009) 26-34 -14-

 

Carroll, Peter N. La odisea de la Brigada Abraham Lincoln. Sevilla: Ediciones Espuela de Plata, 2006, 570 p.

 

Cartells de la col·lecció Fornàs. Producció gràfica de la Segona República i la Guerra Civil. Barcelona: Parlament de Catalunya, Departament d’Edi-cions / Lunwerg DL, 2006, 303 p.

 

Casals, Xavier. “La otra historia de los moros de la Guerra Civil”. Clío, 66 (abril 2007) 42-49.

 

X.Casals. “El fin de semana que empezó la guerra”, Clío, 95 (setembre de 2009) 28-35.

 

X.Casals. “Así fué la intervención italiana en la guerra civil”, Clío, 107 (setembre de 2010) 16-27.

 

Catalunya en guerra i en postguerra. Fotografies de Josep Maria Pérez Molinos, textos de Josep Maria Huertas Claveria, selecció fotogràfica a cura d’Ignasi R. Renom. Barcelona: Viena, 2005, 165 p.

 

Centre d’Estudis Rodencs. «Les veus del silenci: II República, Guerra Civil, Revolució i Postguerra a Roda de Berà”. Boi, Roda de Barà, 12 (primavers 2004) 7-16.     -0-

 

Cervelló Salvadó, Àlex. “El cost humà de la Guerra Civil (1936-1939) a Constantí”. Estudis de Constantí, 22 (2006) 93-112.       -6-

 

Civit Esmatges, Joan. «Linyola. Episodis de la Guerra Civil espanyola (1936-39). Vivència i testimonis personals”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, 19 (2006) 319-341.            -4-

 

Clara, Josep. Esclaus i peons de la Nueva España. Els batallons de treballadors a Catalunya (1939-1942). Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials, 2007 (Històries del Cercle, 23), 203 p.         -IINE-

 

Clara, Josep. El militar que va creure en l’Aliança Obrera. León Luengo Muñoz (1897-1944). Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials, 2009 (Quaderns del Cercle; 25), 110 p.       -14-

 

Clúa Méndez, José Manuel. Cuando Franco fortificó los Pirineos. La línea P en Aragón: Ribagorza y Sobrarbe. Saragossa: Editorial Katca, 2007, 184 p.

 

J.L.Coello. “Vehículos del ejército italiano en la guerra civil española”, Ares, 6 (gener-febrer 2009) 20-23.

 

Colomer, Margarida. La guerra civil a Mataró. 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006 (Biblioteca Abat Oliba), 360 p.   -3-

 

A.Colorado. “Franco pretendió salvar el Louvre”, La Aventura de la Historia, 128 (juny de 2009) 38-43.

 

Corral, Pedro. “Desalmado. Siqueiros en la Guerra Civil española”. La Aventura de la Historia, 88 (febrer 2006) 22-27.

 

Corral, Pedro. Desertores. La Guerra Civil que nadie quiere contar. Madrid: Debate, 2006, 624 p.

 

Corral, Pedro. Desertores. Barcelona: Debate, 2006, 624 p. -3-

 

Costal, Anna i Joaquim Rabaseda. “La tragèdia d’un wagnerià i la FAI. Una visió inèdita del juliol de 1936». L’Avenç, 359 (juliol-agost de 2010) 28-35.   -14-

 

Cronología de la Guerra Civil, 1936-1939 en la costa de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <www.aulamilitar.com>.

 

Crosas Casadesús, Jaume. Guerra i repressió al Collsacabra, Osona: 1936-1939. Pruit, Rupit, Tavertet. Santa Coloma de Gramanet: Grup d’Història José Berruezo, 2004, 256 p.        -0-

 

Crusells, Magí. Cine y Guerra civil española. Imágenes para la memoria. Madrid: Ediciones JC Clementine, 2006, 334 p.

 

Cruz, Rafael. En el nombre del pueblo. República, rebelión y guerra en la España de 1936. Madrid: Siglo XXI, 2006, 416 p.

 

Chaves Nogales, Manuel. A sangre y fuego. Madrid: Espasa-Calpe, 2009 (Austral; 631), 272 p.

 

Díaz Viana, Luis. Cancionero popular de la guerra civil española. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 302 p.

 

Díez, Julián (comp.). Franco, una historia alternativa. Barcelona: Minotauro, 2006, 358 p.

 

Díez, Luis. Bayo. El general que adiestró a la guerrilla de Castro y el Che. Barcelona: Debate, 2007, 288 p. -IINE-

 

Domingo, Carmen. Nosotras también hicimos la guerra. Defensoras y sublevadas. Barcelona: Flor del Viento Ediciones, 2006, 269 p.         -4-

 

Á.Duarte. “El vendaval del siglo XX. Guerra civil y diáspora”. La Aventura de la Historia, núm. 116 (juny 2008) 76-80.

 

Engel, Carlos. “La evacuación de los súbditos alemanes, en la Guerra de España”. Ares, 6 (gener-febrer 2009) 24-28.   -10-

 

Engel, Carlos. Estrategia y táctica de la guerra de España. Madrid: Almena, 2008, 408 p.

 

C.Engel. “La evacuación de los súbditos alemanes, en la guerra de España”, Ares, 6 (gener-febrer 2009) 24-28.

 

M.Espadas. “España se puso de moda”, La Aventura de la Historia, 119 (setembre de 2008) 90-95.

 

España durante la contienda. En imágenes. El Boalo (Ma-drid): Creaciones Vicent Gabrielle, 2009, 190 p.

 

Espinosa, Francisco. Contra el olvido.Historia y memoria de la Guerra Civil. Barcelona: Crítica, 2006, 350 p.

 

Espinosa Maestre, Francisco. Violencia roja y azul: España,1936-1939. Bar- celona: Crítica, 2010, 400 p.

 

Fàbrega Enfedaque, Albert. Mort a les cunetes, 1939. Barcelona : Angle, 2005 (El Fil d’Ariadna, 14), 173 p.

 

Fanés, Fèlix. "Art i propaganda. Espanya 1936-1937”. L’Avenç, 351 (novembre de 2009) 28-35.

            -13-

 

Fem memòria per al futur. La indústria de guerra i les col·lectivitzacions a Catalunya (1936-1939). II Jornades Memorial Democràtic de la UPC, 23 de febrer de 2005. [Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 2005], 23 p.

 

Fernández José, Xavier; Virgili i Pons, Isidre. Paraules de guerra. Tarragona als Papers de Salamanca. Tarragona: Arola Editors, 2006, 182 p.       -INE-

 

Fernández-Coppel, Jorge. Queipo de Llano. Memorias de la Guerra Civil. Madrid: La Esfera de los libros, 2008, 400 p.

 

Figueras, Josep M. Entrevista a la guerra. 100 converses. De Lluís Companys a Pau Casals (1936-1939). Barcelona: L’Esfera dels Llibres, 2007, 360 p.    -6-

 

Finestres, Jordi. “Les mentides de Franco”. Sapiens, 63 (Gener 08) 18-27.  -11-

 

M.Flores. “Memòries, imatges, papers: reconstrucció col·lectiva de la vida d’un hospital de guerra”, Camins. Revista de Patrimoni Cultural de Cambrils. Museu d’Història de Cambrils, 1 (novembre de 2008 = Al servei dels ferits. Recull de fonts de l’Hospital de Sang de Cambrils) 6-19.

 

Foguet i Boreu, Francesc. Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005 Textos i Estudis de Cultura Catalana, 103).        -INE-

 

Fontanals Torroja, Marta / Vergès Bosch, Josep M. “Serralencs a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)”. 3r. Recull de Treballs El Baluard, Sarral, octubre 2004, 53-91.        -0-

           

Fraser, Ronald. La maldita guerra de España. Barcelona: Editorial Crítica, 2006, 932 p.

 
Fraser, Ronald. “Història i memòria dels vençuts. L’impacte internacional sobre la derrota de la Guerra Civil”. L’Avenç, 342 (gener de 2009) 28-35.            -13-
 

Galitó, Pol - Gimeno, Manuel – Pita, Rodrigo – Tarragona, Josep. Les batalles del Segre i la Noguera Pallaresa. L’atac final contra Catalunya (abril-desembre del 1938). Lleida: Pagès Editors, S.L., 2006, 308 p.        -3-

 

Galofré, Jordi. “1936-1939: fer la guerra mal vestit i mal calçat”. Revista de Girona, 237 (juliol-agost 2006) 24-27. -4-

 

Gárate Córdoba, José María. Mil dias de fuego. Memorias documentadas de la Guerra del 36. Valladolid: La Unión Libros, 2007, 486 p.

 

García Candau, Julián. El deporte en la Guerra Civil. Madrid: Espasa Calpe, 2007, 500 p.

 

M.García Díaz. “El general Sanjurjo. A las puertas de la libertad”, Ares, 8 (maig-juny de 2009) 54-59.

 

M.García Díez. “Manuel González de Rueda y Gil. Figura y obra”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (gener-febrer de 2010)  8-12.

 

García Ramírez, José M. La batalla del Jarama. Madrid: Almena, 2008, 329 p.

 

Garriga, Ramon i Daban, Joaquim. “Lluís Capallera Doltra, de la lleva del biberó de Vidreres”. El Rec Clar, 28 (gener 2005) 8-11.

 

Gaitx, Jordi i Gerard Fogueras. La Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro (1936-1939). Santa Cristina d’Aro: Ajuntament, Àrea de Sistemes d'Informació, Gestió Documental i Arxiu, 2009, 100 p.

 

Gavaldà, Antoni. Joan Busquets Queralt, afusellat. La repressió franquista a Valls. Tarragona: El Mèdol, 2005, 173 p.   -INE-

 

Gay, J. Víctor. “Els gironins del terç de Requetés de Montserrat ». Revista de Girona, 240 (gener-febrer 2007) 34-41.  -6-

 

Gay, J. Víctor. “La Guerra Civil a Girona vista des de la Catalunya Nord”. Revista de Girona, 246 (gener-febrer 2008) 40-45 [11/1/7+1  +]          -IINE-

 

J.Gil. “El 17 a las 17”, Ares, 7 (març-abril de 2009) 48-54.

 

J.Gil. “Una víctima de la Guerra Civil: el teniente de navío Juan Basset y Pérez de Lema”, Revista Española de Historia Militar, 104 (2009) 35-47.

 

J.Gil. “Crónica de un protagonista del asalto al Cuartel de la Montaña”, Revista Española de Historia Militar, 108-109 (2009) 243-253.

 

J.Gil. “19 de agosto de 1932. El general Sanjurjo en Sevilla”, Revista Española de Historia Militar, 113 (2009) 173-184.

 

Gil Andrés, Carlos. Lejos del frente. La guerra civil en la Rioja Alta. Barcelona: Crítica, 2006, 560 p.

 

Godicheau, François. La guerra d’Espagne: République et révolution en Catalogne, 1936-1939. París : Odile Jacob, 2004, 459 p.

 

González, Isidro. Los judíos y la Guerra Civil española. Madrid: Hebraica, 2009, 340 p.

 

M.González. “Hundimiento del crucero Baleares”, Historia de Iberia Vieja, 37 [2008] 56-61.

 

Ó.González. “¡Mira quien baila!: un bailarín entre los paracaidistas. El reportero de guerra alemán Bruno von Kaiser (1905-1982)”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 54-57.

 

González de Miguel, Jesus. “La colina del suicidio”. Historia 16, 372 (abril 2007 = Dossier: “Memoria del 37”) 61-79.               

 

González de Miguel, Jesús. La batalla del Jarama. Madrid: La Esfera de los libros, 2009, 766 p.

 

Gort, Ezequiel “Els arxius de Reus durant la Guerra Civil”. Butlletí Informatiu de l’Arxiu Municipal de Reus, 15 [primavera 2008] 22-28 [26/2/9+1 +].         -11-

 

Graham, Helen. Breve historia de la Guerra Civil. tr. Carmen Martínez Gimeno. Madrid: Espasa Calpe, 2006, 204 p.

 

Graham, Helen. La República española en guerra (1936-1939). Barcelona: Debate, 2006, 614 p.

 

La Guerra civil a Catalunya (1936-1939). Director científic, Josep Maria Solé i Sabaté; adjunt, Joan Villarroya; director de l’obra, Eduard Voltas. IV vols. Barcelona: Edicions 62, 2004-2005.

 

Guillamet i Jou, Martí. Els Soldats besaluencs de la guerra civil. Assaig-aproximació a la història de la guerra civil espanyola tal com la varen viure els nostres pares i avis. Girona: Papers en Demand, 2004, 144 p.

 

Helberg, Morten i Mogens Pelt. Los negocios de la guerra. Armas nazis para la República española. tr. David León Gómez. Barcelona: Crítica, 2005, 258 p.

 

J.L.Hernández Garvi. “Objetivo Franco. Los atentados contra el dictador”. Historia de Iberia Vieja, 53 (novembre de 2009) 12-23.

 

F.Hernández Sánchez. “Las siete pruebas de Enrique Lester”, Historia 16, 388 (agost de 2008) 84-101.

 

Héroes sin armas. Fotógrafos españoles en la guerra civil. El frente de Madrid. Madrid: Sociedad Estatal de  Conmemoraciones, 2010, 91 p.

 

Hervás i Puyal, Carles. Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil. Política i organització sanitària; l’impacte del conflicte bèl·lic. Tesi doctoral dirigida per Josep Termes i Ardèvol. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, 2004.

 

Hoffmann, Gerhard. “Las cuentas de Berlín y Roma con Franco. El precio de la guerra española”. Historia 16, 371 (març 2007) 84-91.

 

Horta, Joaquím. “Entre el record i la memòria [i II]”, l’Avenç, 321 (febrer 2007) 14-19.   -5-

 

Inscripciones y grabados republicanos del chalet de la finca de Gil”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <www.aulamilitar.com>.

 

Jackson, Ángela. Més enllà del camp de batalla; testimoni, memòria i record d’una cova hospital en la Guerra Civil Espanyola. Valls: Cossetània, 2004 (El Tinter, 56), 95 p.

 

Lefebvre, Michael. Kessel-Moral. Dos reporteros en la Guerra Civil española. Madrid: Inédita, 2007, 191 p.

 

“Les conseqüències de la Guerra Civil a Breda”. La Veu de Breda, 5 (maig 2005) 12-13.

 

Línia L-2. Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Lleida: Pagès, 2008 (Memòria Històrica; 1), 174 p.            -11-

 

M.Llor. “Como burlamos a los nazis”. La Aventura de la Historia, 140 (juny de 2010) 20-27.

 

Lorenzo, Aïda; Esther Llorenç. Guàrdies civils i carrabiners lleials a la República. Girona: CCG Edicions, 2009, 436 p.   -14-

 

A.Luengo. “Passadors, guies de la llibertat”,  Sapiens, 73 (nov. 08) 18-25.

 

Madariaga Fernández, Francisco Javier de. Las industrias de guerra de Cataluña durante la Guerra Civil. Tesi doctoral dirigida per Josep Sánchez Cervelló. Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 2005 [En línea: www.tdx.cesca.es/TDX-0622105-131906]

 

Madariaga, Javier de. Tarradellas y la industria de guerra de Cataluña (1936-1939). Pròleg de Josep Sánchez Cervelló. Lleida: Milenio, 2008, 185 p.   [45/2/83+1 +++]            -8-

 

Madurell i Muntané, Pere. Una visió de la guerra civil des de Molins de rei (1936-1939). s.l.: l’autor, 2005, 113 p.

 

Magriñà, Ester. Supervivència de postguerra. El cas de Tarragona. Tarragona: Arola Editors, 2004 (Els llibres del Consell), 413 p.    -0-

 

Maldonado Moya, José María. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936-1939). Zaragoza: Mira Editores, 2007, 538 p.

 

Manent, Albert. La Guerra civil i la repressió de 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona. Valls: Cossetània, 2006, 255 p.   -2-

 

J.M.Manrique y M.García Díez. “La artillería de costa sobre via férrea en España. 1939-1948”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 58-62.

 

J.M.Manrique. “Trenes blindados en Sigüenza”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (gener-febrer de 2010) 58-62.

 

Marco, Ventura. Lleida, abans i després de 1936. Lleida: Pagès Editors, 2006, 161 p.

 

Marimon, Sílvia. “Els espíes catalans de Franco”. Sapiens, 61 (Nov. 07) 20-29, i II part, 62 (Des. 07) 28-31.            -8-

 

Martín Aceña, Pablo / Elena Martínez Ruíz (eds.). La economía de la guerra civil. Madrid: Marcial Pons, 2006, 519 p.

 

Martínez de Baños Carrillo, Fernando (coord.) Guerra civil en Aragón. Zaragoza.vii. Saragossa: Delsan, 2010, 517 p.

 

Martínez Reverte, Jorge. La caída de Cataluña. Barcelona: Crítica, 2006, 544 p.      -4-

 

Martorell, Encarnació. Amb ulls de nena. El dietari de la guerra a la rereguarda. Barcelona: Ara Llibres,2008, 173 p.

 

Masalles, Esteve. “Una bibliografia sobre la Segona República al Camp de Tarragona i comarques”. en: Sánchez Cervelló, Josep; Piqué Padró, Jordi (coords.). La II República al Camp de Tarragona. Tarragona: Publicacions del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2006, 261-286.         -2-

 

C.Masanes-J.M.Roig. “El cost humà de la guerra civil”, Sapiens, 92 (juny de 2010) 11.

 

Massó Carballido, Jaume. “El salvament del patrimoni artístic religiós a la Poble de Mafumet”. Estudis de Constantí, 19 (2003) 41-48.   -0-

 

Massó i Carballido, jaume. “El salvament del patrimoni artístic religiós: Vinyols i els Arcs (Baix Camp), 1936-1939”. en: Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC, Vic, 20-21 de febrer de 2004, Barcelona: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, 2004, 801-812.  -0-

 

Massot i Muntaner, Josep. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2009, 211 p.

 

J.M.Mata. “Los vehículos soviéticos del ejército de la República”, Ares, 7 (març-abril de 2009) 42-47.

 

J.Mata. “Entre la revolució i la guerra”, Sapiens, 96 (octubre de 2010) 48-53.

 

Maymí Rich, Josep; Ros Nicolau, Josep; Turró Ventura, Xavier. Els refugiats de la guerra civil a les comarques del Gironès i al Pla de l’Estany (1936-1939). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, (Biblioteca Serra d’Or), 256 p.

 

Mercadé, Albert. “Artistes catalans en el salvament del patrimoni artístic de l’Aragó durant la guerra civil”. Serra d’Or, 569 (maig 2007) 38-40.   -6-

 

Merino Sánchez, Jacint. “Manuel Goded Llopis. La fi d’un general colpista”. L’Avenç, 321 (febrer 2007) 34-38. -5-

 

Mir, Gregori. Aturar la guerra. Les gestions secretes de Lluis Companys davant el Govern Britànic. Barcelona: Proa, 2006, 432 p.     -3-

 

Miralles i Henares, Esther; Jordi Guixé i Coromines. “Víctimes de la Guerra Civil i el franquisme al Solsonès (1936-1954)”. Oppidum. Revista cultural del Solsonès, 6 (2008) 103-132 [27/2/14  ++]. -11-

 

Molina Franco, Lucas; José M. Manrique García. Antiaéreos improvisados en la guerra civil española. Valladolid: Galland Boocks, S.L.N.E., 2007, 64 p.

 

Molina Franco, Lucas; José M. Manrique García. Blindados soviéticos en el ejército de Franco. Valladolid: Galland Books, S.L.N.E., 2007, 48 p.

 

L.Molina. “Ayer y Hoy, 1936-2008. La Vecilla, frente de León”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 18-22.

 

Montero Barrado, Severiano. La batalla de Brunete. Madrid: Raíces, 2010, 333 p.

 

Moradiellos García, Enrique. “La evitable Guerra Civil española de 1936”. Cuadernos Republicanos, 62 (2006) 183-186.

 

Morales i Palé, Montse. Celrà, de la Segona República a la postguerra (1931-1939). Girona:Diputació, 2007 (Francesc Eiximenis; 8), 260 p.

 

R.Morales. “La República, abandonada”, La Aventura de la Historia, 119 (setembre de 2008) 34-39.

 

Moreno Gómez, Francisco. 1936: el genocidio franquista en Córdoba. Barcelona: Crítica, 2008, 1.004 p.

 

Mortera Pérez, Artemio. Las tres batallas de Guadalajara. Valladolid: Quirón Ediciones, 2007, 88 p.

 

A.Mortera. “Sobre el origen de las armas republicanas”, Revista Española de Historia Militar, 105 (2009) 75-86.

 

A.Mortera. “Obuses de 305/17 en España”, Revista Española de Historia Militar, 107 (2009) 180-190.

 

A.Mortera. “Moros en Asturias. 1934-1937”, Revista Española de Historia Militar, 108-109 (2009)  194-211.

 

A.Mortera. “Asturias: septiembre de 1937. Mitos de la batalla de Mazuco”, Revista Española de Historia Militar, 112 (2009) 98-110.

 

A.Mortera. “Carros T-26 en el norte”, Revista Española de Historia Militar, 113 (2009) 146-153.

 

A.Mortera. “Ametralladoras del Ejército español hasta la Guerra Civil (I)”, Revista Española de Historia Militar, 113 (2009) 185-192. 

 

Muñoz Ferreiro, Mª del Puerto; Óscar Heredia Canals. La II República i la guerra civil a Montcada i Reixach, 1931-1943. Col. Ricard Ramos Jiménez. [Montcada i Reixac]: Ajuntament, 2005, 191 p.

 

Murias, Carlos; Carlos Castañón; José Mª Manrique. Militares italianos en la Guerra Civil española. Italia, el fascismo y los voluntarios en el conflicto español. Madrid: La Esfera de los libros, 2010, 332 p.

 

Nidos de ametralladoras en la Costa de Vinaroz (I) ”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], < www.aulamilitar.com>.

 

Nosaltres, catalans, acusem a la Generalitat de Catalunya de genocidi, 1936-1939. [Barcelona]: Catalunya Màrtir, [2004], 18 p.

 

Novarino, Marco. “’¡Más hombre!’ El papel de la guerra civil española en la toma de conciencia antifascista de Elio Vitorini y de los jóvenes intelectuales italianos”. Cuadernos Republicanos, 61 (primavera-estiu 2006) 13-18.

 

Oficiales en Castellón el 18 de julio de 1936”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <www.aulamilitar.com>.

 

Ortiz Villalba, Juan. Del golpe militar a la guerra civil. Sevilla, 1936. Sevilla: RD Editors, 2006, 487 p.

 

Pagès, Pelai. Cataluña en guerra y revolución. Sevilla: Renacimiento, 2007, 405 p.

 

Palomar, José Manuel; Nel·lo Navarro. Símbols en el ferro. Corpus de municions de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Barcelona: Base, 2008.                   -10-

 

Patterson, Ian. Guernica y la guerra total. Madrid: Turner, 2008, 272 p.

 

Payne, Stanley G. El colapso de la República. Los orígenes de la Guerra Civil (1933-1936). Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 664 p.

 

Payne, Stanley G. «¿Pudo evitarse la Guerra Civil ?». Clío, 57 (juliol 2006) 14-15.

 

Payne, Stanley G. 40 preguntas fundamentales sobre la Guerra Civil. Madrid: La Esfera de los Libros, 2006, 550 p.

 

F.Penco. “Tras las huellas del héroe desconocido”. Historia de Iberia Vieja, 56 [febrer de 2010] 50-59.

 

Pérez Gómez, Javier. La brigada de los toreros. Historia de la 96 Brigada Mixta del Ejército Popular. Madrid: Almeda, 2005, 192 p.

 

Perinat, Santiago. “El deute de Robert Capa amb Federico Borrell, milicià”. L’Avenç, 303 (Juny 2005) 48-52.       -1-

 

Piqué Padró, Jordi. “Els documents de Tarragona i de la comarca del Tarragonès que encara resten a l’Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca”. en: Sánchez Cervelló, Josep; Piqué Padró, Jordi (coords.). La II República al Camp de Tarragona. Tarragona: Publicacions del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2006, 287-304.   -2-

 

Planelles, Marta. “El vaixell que es va endur els estrangers de Tossa el juliol del 36. La recerca històrica a través de les fonts orals”. Els Apunts de l’Arxiu Històric de Girona, 5 – III (2008) 6 [1/0/1 +] -8-

 

A.Polanco. “Manuel Daza… y su arma secreta…”, Historia de Iberia Vieja, 37 [2008] 44-45.

 

Pons Prades, Eduardo. Realidades de la guerra civil. Mitos no ¡hechos!. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 804 p.

 

Preston, Paul. La Guerra civil. Fotos que hicieron historia. Madrid: La Esfera de los Libros, 2005, 216 p.

 

Preston, Paul. Idealistas bajo las balas. Corresponsales extranjeros en la guerra de España. Madrid: Debate, 2007, 540 p.

 

Preston, Paul. Idealistes sota les bales. Històries de la Guerra Civil. Barcelona: Proa, 2007, 531 p.

 

Preston, Paul. La Guerra Civil española. Reacción, revolución y venganza. Barcelona: Debolsillo, 2010, 392 p.

 

Puig Rovira, Francesc Xavier. Vilanova i la Geltrú. 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005 (Abat Oliba), 496 p.       -6-

 

J.Rámila. “El ejército africano de Franco. De las cabilas a la tierra española”. Historia de Iberia Vieja, 57 [març de 2010] 54-61.

 

F.Ramos. “La Batalla de Monte Curriechos”. Revista de Historia Militar, núm. 103 (2008) 207-229.

 

Ramos, Carlos (ed.). Lleida en guerra. La col·lecció Ramon Rius. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2007, 283 p.                    -IINE-

 

Ranzato, Gabriele. L’eclissi della democrazia. La guerra civile spagnola e le sue origini, 1931-1939. Torí: Bollati Boringhieri, 2004, 692 p.

 

Recasens Llort, Josep. La repressió franquista a la Terra Alta (1938-1945). [Horta de Sant Joan]: Centre de Documentació. Ecomuseu dels Ports, 2005 (Bernat d’Alguaire, 2), 364 p.         -INE-                                      

 

La reconstrucción de Teruel. 1939-1957. Teruel: Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Cultura y Deporte, 2005, 125 p.

 

Reig Tapia, Alberto. La cruzada de 1936. Mito y memoria. Madrid: Alianza Editorial, 2006, 427 p.

 
Reverte, Jorge M. “La batalla de Madrid. Crónica de la resistencia de una ciudad”. Historia y Vida, 462 (setembre 2006) 86-93.
 

Reverte, Jorge M. “El vuelo del Dragón Rapide. Así empezó la Guerra Civil”. Historia y Vida, 454 [gener 2006] 86-93.

 

Reverté Vidal, Maria Pilar. Solidaris en defensa de la llibertat. Refugiats de guerra a Catalunya (1936-1939). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005 (Les Claus de la Història, 2).

 

Riera Prenafeta, Francesc. “Les esquadres de Catalunya a Esplugues de Llobregat i Sant Just Desven, 1922-1939”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, 12 (2004) 11-69.

 

Robinson, R.A.H. “The Splintering of Spain. Cultural History and the Spanish Civil War, 1936-1939”. English Historical Review, v. 121, núm. 492 (2006) 883-885.

 

Robledo, Ricardo (ed.). Esa salvaje pesadilla. Salamanca en la Guerra Civil española. Barcelona: Crítica, 2007, 368 p.

 

Roca Mohedano,Manuel. General Juan Hernández Saravia. El ayudante militar de Azaña. Madrid: Oberon, 2005, 396 p.

 

Rodrigo, Javier. Cautivos. Campos de concentración en la España franquista, 1936-1947. Barcelona: Crítica, 2005, 407 p.   -2-

 

Rodrigo, Javier. Hasta la raíz. Madrid: Alianza, 2008, 256 p.

 

M.Rodríguez. “Marcelo Usabiaga. Los combates de 1938”, Historia 16, 383 (març 2008) 62-71.

 

M.Rodríguez. “Ramiro Larrañaga. Un voluntario en la Batalla del Ebro”, Historia 16, 387 (juliol de 2008) 72-89.

 

M.Rodríguez. “Marcelo Usabiaga. 1939. La derrota”, Historia 16, 389 (setembre de 2008) 114-125.

 

Rodríguez Álvarez, Mikel. “Marcelo Usabiaga: la campaña del norte”, i “El hundimiento del ‘España’”. Historia 16, 372 (abril 2007 = Dossier: “Memoria del 37”) 42-57 i 58-60.

 

Roglan, Joaquim. 14 d’abril, la Catalunya republicana (1931-1939). Valls: Cossetània, 2006, 125 p.

 

Roglan, Joaquim. Oriol Solé. El Ché català. Barcelona: Edicions 62, 2006, 244 p.

 

Rojas, Carlos. Por qué perdimos la guerra. Barcelona: Planeta, 2006, 420 p.

 

Rojo, José Andrés. «Rojo. El estratega de la República”. La Aventura de la Historia, 94 (Agost 2006) 34-40.

 

Romero Salvadó, Francisco J. The Spanish Civil War. Origins, Course and Outcomes. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005,  296 p.

 

A.Ruíz y J.Pla. “Antonio Olona Sisó. Un héroe desconocido”, Ares, 7 (març-abril de 2009) 55-59.

 

Saborido, Jorge. La Guerra Civil Española. Madrid: Dastin, 2006, 174 p.

 

Salas Larrazabal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. Madrid: la Esfera de los libros, 2006, V v., 3.572 p.

 

J.M.Sales y J.C.Salgado. “En el momento y lugar equivocados [i] ”, Ares. Revista de Historia Militar, 11 (novembre-desembre de 2009) 44-46.

 

J.M.Sales y J.C.Salgado. “En el momento y lugar equivocados [ii] ”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (gener-febrer de 2010) 50-56.

 

Sánchez, Antonio; Miguel y del Ángel, Jesús de. Batallas de la guerra civil. Alcobendas, LIBSA, 2005, 192 p.

 

Sánchez Agustí, Ferran. El maquis anarquista. De Toulouse a Barcelona por los Pirineos. Lleida: Ediorial Milenio, Artes Gráficas Bobalà, 2006, 286 p.

 

Sánchez Biosca, Vicente. Cine y guerra civil española. Del mito a la memoria. Madrid: Alianza Editorial, 2006, 354 p.   -4-

 

Sánchez Cervelló, Josep (Ed.). El pacte de la no intervenció. La internacionalització de la Guerra Civil espanyola. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2009 (Recerca; 14), 347 p.    -16-

 

L.M.Sánchez Pérez. “Las academias de mandos del Frente de Juventudes”, Ares, 8 (maig-juny de 2009) 32-39.

 

Sans, Guillem. “España, en la diana de Stalin”. La Aventura de la Historia, 89 (marzo 2006) 26-33.

 

V.Serra. “La batalla de los lápices. Infancia rota”, La Aventura de la Historia, 131 (setembre de 2009) 42-47.

 

Serrallonga i Urquidi, Joan. Refugiats i desplaçats dins la Catalunya en guerra, 1936-1939. Barcelona : Base, 2004 (Base històrica, 7) 285 p.

 

Serrallonga Urquiri, Joan. “El cuento de la regularización sanitaria y asistencial en el régimen franquista. Una primera etapa convulsa. 1936-1944”. Historia Social, 59 (2007) 77-98.

 

Serres Buenaventura, Antònia. Desfeta i recuperació. Guerra i postguerra al Pinell de Brai. Pinell de Brai: Associació Cultural Pi del Broi, 2008, 154 p.          -11-

 

Solanilla de Mestre, Laura. “Digitalització del record. La memòria de la Guerra Civil Espanyola a Internet”. L’Avenç, 314 (juny 06) 36-40.

 

Solar, David. “El peso de la victoria. Franco se apodera del norte”. La Aventura de la Historia, 107 (Setembre 2007) 36-45.               

 

Soldevila, Ferran. Els dietaris retrobats (1939-1943). Ed. a c.d’Enric Pujol. València: Tres i Quatre, 2007, 624 p.

 

Solé, Felip. “Obres mestres sota les bombes. Tretze dies per salvar el patrimoni artístic de la República”. Sapiens, 76 (febrer de 2009) 44-49.   -13-

 

Solé, Queralt. Catalunya 1939. L’última derrota. Barcelona: Ara, 2006, 256 p.        -INE-

 

Solé i Sabaté, Josep M., et alii. Breu història de la Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 2005 (Península).    -INE-

 

Solé, Josep M. y Finestres, Jordi. El Barça en guerra (1936-1939). Barcelona: Angle, 2006, 205 p.

 

Solé i Sabaté, Josep M.; Villarroya, Joan (textos). Guerra i propaganda. Fotografíes del comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: ANC-Viena Edicions, 2006, 268 p. [Ferran, Jaume. “Fotografíes de la guerra”. L’Avenç, 312 (abril 2006) 49-51].

 

Soler Fuensanta, José Ramón i Francisco-Javier López-Brea Espiau. Soldados sin rostro. Barce-lona: Inédita, 2008, 310 p. 

 

Stone, Glyn A. Spain, Portugal and the Great Powers, 1931-1941. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 304 p.

 
Sureda Canals, Pere Joan. “La destrucció d’esglésies gironines, una història gràfica pendent”. Revista de Girona, 245 (Novembre – Desembre 2007) 30-35.  -7- 
 

M.Tarés. “L’Hospital de Sang de Cambrils (1936-1939)”, Camins. Revista de Patrimoni Cultural de Cambrils. Museu d’Història de Cambrils, 1 (novembre de 2008 = Al servei dels ferits. Recull de fonts de l’Hospital de Sang de Cambrils) 20-85.

 

Tarradellas, Josep. La Indústria de Guerra a Catalunya (1936-1939). L’obra de la Comissió, creada per la Generalitat, i el seu report d’actuació. Lleida: Pagès editors, 2007 (Guimet, 101), 202 p.[/ ++] -8-

 

Thomàs, Joan Maria. Roosevelt y Franco. De la Guerra Civil Española a Perl Harbor. Barcelona: Edhasa, 2007, 659 p.

 

Togores, Luis Eugenio. Muñoz Grandes. Héroe de Marruecos, general de la División Azul. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 624 p.

 

L.E.Togores. “¡Que venga Yagüe! El general que obsesionó a Franco”. La Aventura de la Historia, 139 (maig de 2010) 46-51.

 

Trapiello, Andrés. Las armas y las letras. Literatura y Guerra Civil (1936-1939). Barcelona: Destino, 2009 (Imago Mundi; 167), 631 p. 

 

Vallverdú, Josep. “la caiguda de Lleida el 1938”. Revista de Catalunya, 240 (Juny de 2008) 43-48 [/6 ++].             -9-

 

Varela i Serra, Josep. “Memòria de la caiguda de Lleida”, Revista de Catalunya, 240 (Juny de 2008) 49-54.            -9-

 

Tusell, Javier; García Queipo de Llano, Genoveva. Franco y Mussolini. La política española durante la Segunda Guerra Mundial. Barcelona: Ediciones Península, 2006, 541 p.

 
Vázquez Osuna, Federico. “L’Oficina jurídica. La justícia revolucionària durant la Guerra Civil”. L’Avenç, 343 (febrer 2009) 30-38.        -12- i -13-
 
Venza, Claudio. “Trieste: topononímia i memòria nostàlgica. L’Ajuntament de Trieste ha dedicat un carrer a un ‘heroi feixista’ mort a Espanya”. L’Avenç, 244 (març de 2009) 10-11.        
-13-
 

[Víctor Arroyo, José]. La economía de guerra y su reajuste en España, 1936-1941, desde una perpsectiva microeconómica. 1. Galicia y el corredor del Duero hasta Aragón. Bilbao: BBVA, Archivo Histórico (Inmuebles y Servicios), 2005, 151 p.

 

Vidal, César. La guerra que ganó Franco. Barcelona: Planeta, 2006, 608 p.

 

Villarroya, Joan (dir.) ; Oliveira i Codina, Susanna (rec. i coord.). Imatges, 1936-1939: la Guerra Civil al Maresme. Girona: El Punt, 2007, 191 p.      -8-

 

A.Viñas y F.Hernández Sánchez. “Los mitos sobre la derrota. Todos contra todos”, La Aventura de la Historia, 125 (març de 2009) 26-31.

 

Viñas, Angel. El Escudo de la República. El oro de España, la apuesta soviética, y los hechos de mayo de 1937. Barcelona: Crítica, 2007, 688 p.   

 

Viñas, Ángel y Fernando Hernández Sánchez. El desplome de la República.Bar-celona: Crítica, 2009, 681 p.

 

Webster, Jason. Las heridas abiertas de la Guerra Civil. Un viaje por la España desmemoriada. Barcelona: Los Libros del Lince, 2008, 270 p.

 

Yaniz Ruíz, Juan Pedro. “¿Quienes fueron las primeras víctimas de la Guerra Civil?”. Clío, 57 (juliol 2006) 32-37.

 

Zavala, José María. Los gangsters de la guerra civil. Barcelona: Plaza & Janés, 2006, 575 p.

 

Zavala, José Maria. 1939. La cara oculta de los últimos días de la Guerra Civil. Barcelona: Plaza & Janés, 2009, 352 p.

 

Zepeda Iturrieta, Juan Roberto i Jordi Pérez Molina. “L’Hospital de Sang de Valls (1937-1939)”. Quaderns de Vilaniu, Valls, 51 (Maig 2007) 3-79.           -6-

 

Batalla de l’Ebre

 

S.Berbís. “L’endemà de la batalla”, Sapiens, 97 (novembre de 2010).

 

Cardona, Gabriel. “El Ebro, paisaje después de la batalla”. La Aventura de la Historia, 81 (juliol 2005) 116-119.

 

S.Cases. “Estimada esposa…”, Sapiens, 97 (novembre de 2010).

 

A.Cervelló. “La vida continua”, Sapiens, 97 (novembre de 2010).

 

O.García. “Tots els fronts porten a l’Ebre”, Sapiens, 97 (novembre de 2010).

 

Grau i Pujol, Josep M. “Cartes des de la batalla de l’Ebre per part d’un soldat republicà de Constantí: Llorenç Gibert Recasens (juny-setembre 1938)”, Estudis de Constantí, 26 (2010) 133-149 [11/1/14, ++].              -15-

 

Henríquez Calbin, Julián. La batalla del Ebro. Guada-lajara: Silente, 2009, 528 p.

 

S.Marimon. “La darrera batalla”, Sapiens, 97 (novembre de 2010).

 

Martín García, Javier. “Ebro. La batalla que decidió la guerra”. Historia de Iberia Vieja, 49 (juliol de 2009) 56-61.  -13-

 

Reverte, Jorge M. “La ofensiva más larga”. Historia y Vida, 483 (Juny de 2008) 110-116. -11-

 

Rodríguez Álvarez, Mikel. “Ramiro Larrañaga. Un voluntario en la Batalla del Ebro”. Historia 16, 387 (Juliol de 2008) 72-89 [22/0/3 +].         -11-

 

Brigadistes

 

Benicàssim, hospital de las Brigadas Internacionales (Etapas Dumont y Rittermann) ”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

C.Caballero. “Del Ebro al Volga. La historia de un combatiente comunista ruso. Grigori von Lansdorf [I]”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 39-45.

 

Casellas, Núria i Jordi Gaitx. “Setanta anys per llegir unes cartes. Les cartes que un soldat letó es deixà a Palafrugell el 1939 permeten conèixer de primera mà les vivències dels brigadistes internacionals”. Revista de Girona, 258 (gener-febrer de 2010) 32-37.   -14-

 

Celada, Antonio R. Las Brigadas internacionales. 70 años de memoria histórica. Salamanca: Amaru ediciones, 2007, 513 p.

 

El hospital de Benicàssim en el contexto del Servicio sanitario de las Brigadas Internacionales (Guerra Civil, 1936-1939)”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], < www.aulamilitar.com >.

 

González de Miguel, Jesus. “Los brigadistas de la batalla del Jarama”. Historia 16, 358 (febrer 2006) 72-81.

 

Los brigadistas regresan a Benicàssim”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], < www.aulamilitar.com >.

 

Los desertores franceses de las Brigadas Internacionales”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], < www.aulamilitar.com >.

 

Skoutelsky, Rémi. Novedad en el frente. Las brigadas internacionales en la guerra civil. Madrid: Temas de Hoy, 2006, 496 p.   -3-

 

Vidal, César. Las brigadas internacionales. 3ª. ed. Madrid: Espasa, 2006, 670 p.

 

Exiliats i refugiats

 

Boyer, Antoni. “Refugiats. Un paper de Salamanca”. Memòria del Perelló, Associació de Recerca Històrica del Perelló, 5 (Abril de  2008) 11.     -11-

 

Campillo, Maria; Vilanova, Francesc; Capdevila, Mireia; Pigenet, Phryné; García i Raffi, Josep-Vicent. “Els camps de refugiats. França, 1939”. [Dossier], l’Avenç, 322 (març 2007) 17-41.             -4-

 

Canal, Jordi ; Charcon, Anne i Pigenet, Phryné (dir.). Les exils catalans en France. Paris: PUPS, 2005.   -2-

 

Cervera Gil, Javier. La guerra no ha terminado. El exilio español en Francia. 1944-1953. Madrid: Taurus, 2007, 700 p.

 

Díaz Esculies, Daniel. De la Guerra Civil, l’Exili i el Franquisme. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2008 (Biblioteca Serra d’Or), 352 p.

 

Domínguez Prats, Pilar. De ciudadanas a exiliadas. Un estudio sobre las republicanas españolas en México. Madrid: Cinca, 2010, 312 p.

 

Dueñas Iturbe, Oriol. “Les institucions d’ajuda republicanes a l’exili francès”. Revista de Catalunya, 250 (maig de 2009) 35-43 [/12, ++].                      -16-

 

Fernández Díaz, Victoria. El exilio de los marinos republicanos. Valèn-cia: Universitat, 2009, 335 p.

 

Gaix Moltó, Jordi. L’exili del Baix Empordà al 1939. La Bisbal d’Empordà: Ajuntament, 2007 (Fontanetum; 10).

 

Martorell Garau, Miquel. Els refugiats de les zones de Guerra al Priorat (1936-1939). Barcelona: Arxiu Comarcal del Priorat  / Centre Cultural i Recreatiu La Unió, de Torroja del Priorat, 2006, 185 p. [747/51/35+7, ++]                -8-

 

Mateos, Abdon. De la guerra civil al exilio. Los republicanos españoles y México. Indalecio Prieto y Lázaro Cárdenas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2005, 272 p.

 

Pí-Sunyer, Núria. L’exili manllevat. Barcelona: Proa, 2006 (Perfils, 68), 360p.         -INE-

 

Rubió Coromina, Jordi E. “La ‘nova’ jerarquia olotina. Els excombatents olotins del bàndol Nacional durant la postguerra, de 1939 a 1952”. Revista de Girona, 259 (març-abril de 2010) 48-52.      -14-

 

Sierra Blas, Verónica. Palabras huérfanas. Los niños exiliados en la guerra civil. Madrid: Taurus, 2009, 434 p.

 

Vilanova, Francesc. “Exiliats i repressaliats: de les depuracions franquistes als camps francesos”. Revista de Catalunya, 250 (maig de 2009) 46-60 [++].          -16-

 

Villarroya, Joan. “Camí de l’exili”. Revista de Catalunya, 250 (maig de 2009) 29-34.      -16-

 

Maquis

 

Baird, David. Historia de los maquis. Entre dos fuegos. Madrid: Almuzara, 2008, 368 p.

 

Boleda, Ramon. Soldats i maquis al Pallars i a la Vall d’Aran. Memòries d’un soldat del batalló de Muntanya Navarra núm. 1. Tremp: Garsineu Edicions, 2009, 153 p.         -14-

 

Marimon, Sílvia. “El darrer viatge de Quico Sabaté. El compte enrera del maqui més perseguit pel Franquisme”. Sapiens, 83 (setembre de 2009) 20-27.         -13-

 

Martínez de Baños Carrillo, Fernando. El maquis. Una cultura del exilio español. Saragossa: Delson Libros, 2007, 407 p.

 

Martorell, Miquel. “Els guerrillers antifranquistes a les Muntanyes de Prades i Montsant”. Informatiu d’ERC, 7 Cornudella de Montsant (novembre 2002), 4 p. [Disponible a: www.cornudellaweb.com/documents/mmartorell/maquis/maquis2002.html].   -4-

 

I.Ramila. “Maquis. La guerra que el Franquismo silenció”, Historia de Iberia Vieja, 37 [2008] 46-51.

 

Rodríguez, Esther. Els maquis. Valls: Cossetània, 2005.

 

Repressió

 

dd.aa. Els noms de la guerra. Girona: El Punt. Hermes Comunicacions, 2009, 345 p.-14-

 

Barnosell, Genís. “La repressió a la rereguarda catalana durant la Guerra Civil”. L’Avenç, 346 (maig de 2009) 58-60.   -13-

 

Carreras, Josep M.; Silvestre Palà i Lluís Solà. El meu nom, que és el vostre. Lluís Solà Padró. Cartes de la presó i procés sumaríssim. Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra, 2007 (La Garbera, 9), 239 p. [288/2/14+1, ++]-8-

 

Clarà, Josep et alii. Girona 1939-1953. Exilis, repressions i complicitats. Girona: Ajuntament, 2009 (Conferències a l’Arxiu Municipal; 4), 194 p.        -15-

 

Corretgé Blasi, Fabià. Morts de la guerra civil al cementiri d’Alpicat: Civils, militars, executats.... Lleida : Ajuntament d’Alpicat / Pagès, 2009, 125 p.      -14-

 

Cortadellas, Xavier. “Amb les espardenyes més gastades”. Revista de Girona, 252 (gener-febrer de 2009) 56-59.  -15-

 

Cuesta, Josefina (Dir.). La depuración de funcionarios bajo la dictadura franquista (1936-1975). Madrid: Fundación Francisco Largo Caballero, 2009, 342 p.

 

“Diari de presó”. Memòria del Perelló, Associació de Recerca Històrica del Perelló, 5 (Abril de 2008) 7-10.    -11-

 

Eroles, Lluís.; Salvador Llorach. La postguerra en un municipi de l’Alt Penedès. Sant Sadurní d’Anoia (1939-1952). Sant Sadurní d’Anoia: Institut d’Estudis Penedesencs, 2009, 240 p.

 

Fontana i Lázaro, Josep. “La repressió franquista”. Gran Penedès. Publicació de l’Institut d’Estudis Penedesencs. 21 (Tardor 2009) 17-27 [19/0/24, +++].    -15-

 

Manent, Albert. “Testimonis d’una desfeta i d’un exili”. Revista de Catalunya, 250 (maig de 2009) 61-80.            -16-

 

Marimón, Sílvia. “Els morts oblidats. Rastregem totes les fosses comunes localitzades a Catalunya”. Sapiens, 67 (Maig 08) 20-27.   -11-

 

Moll Marquès, Josep. ( a c. d.). Crònica d’una infàmia: El procés contra Emili Dar-der, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. Palma: Moll, 2009, 522 p.

 

Montfort i Coll, Aram. “Los campos de concentración franquistas y su funcionamiento en Cataluña”. Hispania, 231 (gener-abril de 2009) 147-178.          -15-

 

M.Navarro. “Españoles en el campo de concentración de Gours”. Historia de Iberia Vieja, 54 (desembre de 2009) 38-45.

 

Tugores, Antoni. “La repressió de 1936 a Mallorca. El cas de Manacor”. L’Avenç, 314 (juny 06) 14-20.

 

Valls, Xavier. “La immensa presó del franquisme”. Sapiens, 96 (octubre de 2010) 62-65.-16-

 

IIGM

 

R.d’Agata. “Giovanni  xxiii e la pace possibile”. Studi Storici. Rivista trimestrale dell’istituto Gramsci. Any 51, 2 (abril-juny de 2009) 495-504.

 

J.A.Alcaide. “’Schlacht um Moskaw’. Asalto a Moscú. 1ª parte: los primeros movimientos”, Revista Española de Historia Militar, 102-103 (2009) 257-263.

 

J.A.Alcaide. “’Schlacht um Moskaw’. Asalto a Moscú. 2ª parte: siguiendo el avance relámpago”, Revista Española de Historia Militar, 105 (2009) 50-57.

 

Alpert, Michael. “Espías de verbena. Españoles al servicio de Berlín”. La Aventura de la Historia, 100 (febrer 2007) 128-133.

 

D.Àlvarez. “Esclaves sexuals en temps de guerra”, Sapiens, 86 (desembre de 2009) 30-36.

 

J.E.Álvarez. «Las Aguilas Aztecas: la Fuerza Aérea mejicana durante la Segunda Guerra Mundial”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>] (en anglès).

                                                                                                                                                                        

Antier, Jean Jacques. La batalla de Leyte. Barcelona: Inédita, 2008, 378 p.

 

Armengou, Montse y Belis, Ricard. El convoy de los 927. Barcelona: Plaza & Janés, 2005, 306 p.

 

Artola, Ricardo. La Segunda Guerra Mundial. Madrid: Alianza Editorial, 2007, 304 p.

 

Atkinson, Rick. El dia de la batalla. La guerra en Sicilia y en Italia. 1943-1944. Barcelona: Crítica, 2007, 960 p.

 

Barnosell, Genis. “Més enllà de les batalles. Creix l’interès editorial per la història militar de la Segona Guerra Mundial». L’Avenç, 349 (Setembre 2009) 58-59.

 

Bassa, David. “Dos mil per dos mil”. Sapiens, 34 (agost 05) 34-39.    -1-

 

Bascompte, Ernest. “Los tesoros del Tercer reich”. Clío, 55 (mayo 06) 47-51.

 

Belis, Ricard. “Esclavos de Hitler. Españoles en Mathausen”. Clío, 52 (Febrero 2006) 14-15.

 

Belot, Robert. La Résistence sans de Gaulle. Politique et gaullisme de guerre. Paris : Fayard, 2006, 668 p.

 

Bermejo, Benito; Checa, Sandra. “Fotografías del Kommando Poschacher (1944). Un grupo de jóvenes prisioneros en el campo nazi de Mathausen”. Cuadernos Republicanos, 60 (Invierno 2006) 51-71.

 

Berthold, Will. Operación cuartel general del ‘Führer’. Barcelona: Inédita, 2008, 432 p.

 

Berthon, Simon; Potts, Joana. Amos de la Guerra. Tr. Víctor Aldea Lorente. Barcelona: Ediciones Destino, S.A., 2007, 488 p.

 

Blanchon, Jean-Louis. «1944-1947, action des Républicains sur les Pyrénées. Contre l’Etat espagol et reponses de ce dernier». Ceretania. Quaderns d’Estudis Ceretans, 4 (2005) 211-248.

 

Boot, Owen; Walton, John. Historia ilustrada de la II Guerra Mundial. Alcobendas: MIBSA / México DF: Diana [2004], 256 p.

 

Buckruker, Christian. La Segunda Guerra Mundial. Madrid: Dastin, 2006, 174 p. 

 

Bungay, Stephen. La Batalla de Inglaterra. Barcelona: Ariel, 2008, 636 p.

 

C.Caballero. “Del Ebro al Volga (Grigori van Lamsdorf) [ii] ”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre de 2009) 56-62.

 

C.Caballero. “Del Ebro al Volga (Grigori van Lamsdorf) [iii] ”, Ares. Revista de Historia Militar, 11 (novembre-desembre de 2009) 28-34.

 

Calvet i Bellera, Josep. “Des de l’Alt Empordà a la llibertat. El pas de refugiats estrangers durant els anys de la segons guerra mundial ». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 37 (2004) 151-185.       -0-

 

Caranci, Carlo A.; David Solar. La Segunda Guerra Mundial. Imágenes para la historia. Madrid: J. de J. Editores, 2009, 239 p.

 

M.Carballal. “La increíble historia de Margarita Ruíz Lihory. La Mata-Hari española”, Historia de Iberia Vieja, 49 (juliol de 2009) 88-93.

 

Carcedo, Diego. “Iwo Jima. La imagen de la Guerra”. Historia y Vida, 467 (febrer 2007) 90-97.

 

D.Carcedo. “De Gaulle, resistente. Ser líder desde el exilio”, Historia y Vida, 479 (febrer de 2008) 86-93.

 

B.Cardeñosa. “¿Hitler en España? Nueva teoría: no se suicidió”. Historia de Iberia Vieja, 61 [juliol de 2010] 92-96.

 

G.Cardona. “Franco y la ii Guerra Mundial” (Dossier), Historia y Vida, 498 (setembre de 2009)

33-53.

 

Carell, Paul. África Korps. Barcelona: Inédita, 2007, 596 p.

 

Carell, Paul. Tierra calcinada: la guerra en el frente ruso. 1943-1944. Barcelona: Inédita, 2007, 650 p.

 

M.Cartwright. “¿Quién fue el responsable del desastre de Dieppe? (I)”, Revista Española de Historia Militar, 107 (2009) 171-179.

 

M.Cartwright. “¿Quién fue el responsable del desastre de Dieppe? (II)”, Revista Española de Historia Militar, 108-109 (2009) 218-234.

 

X.Casals. “El vino X.Casals. “Hitler y Franco. Dos jugadores desconfiados”,  Clío, 77 (març 2008) 32-41.

 

X.Casals. “Wilhelm Canaris. El gran espía del Tercer Reich”, Clío, 78 (abril 2008) 80-87.

 

X.Casals. “Matar a Hitler. Una cuestión de honor”, Clío, 88 (febrer de 2009) 32-41.

 

X.Casals. “La Guerra más salvaje. La invasión japonesa de China”. Clio, núm. 100 (març de 2010) 32-41.

 

Casaregola, Vincent. Theaters of War. America’s perceptions of World War II. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2006, 304 p.

 

Castellonenses muertos en los campos nazis de exterminio”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], < www.aulamilitar.com >.

 

Citino, Robert M. La muerte de la Wehrmacht. Las campañas de 1942. Barce-lona: Crítica, 2009, 560 p.

 

Clark, Lloyd. Arnhem. Cruzando el Rio entre 1944-1945. Barcelona: Ariel, 2010, 440 p.

 

Cresti, Federico. “La prima occupazione inglese della Cirenaica e i coloni italiani in un documento dell’epoca”. Studi Storici, Anno 48, 1 (gener-març 2007) 241-266.

 

Davies, Norman. Varsovia 1944. Barcelona: Planeta, 2005, 888 p.

 

Deletant, Dennis. Hitler’s Gorgotten Ally: Ion Antonescu and His Regime, Romania, 1940-45. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2006, 256 p.  

 

N.Díaz. “El saqueo nazi. La participación española en el robo”. Historia de Iberia Vieja, 54 (desembre de 2009) 30-37.

 

A.de Diego. “Testigo del horror. Malaparte en el frente ruso”. La Aventura de la Historia, núm. 111 (gener 2008) 36-41.

 

Diego González, Álvaro. “Un español en Dunkerque”. Aportes. Revista de Historia Contemporánea, 62 (3/2006) 108-117.

 

Dönitz, Karl. Diez años y veinte dias. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 556 p.

 

J.Dowdall. “La batalla por la isla de Creta. 1941”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>] (en anglès).

 

Egido Leon, Ángeles. Españoles en la Segunda Guerra Mundial. Madrid: Pablo Iglesias, 2006, 168 p.

 

J.Elliot. “La conferencia de Postdam”, Historia y Vida, 497 (agost de 2009) 20-23.

 

Ferguson, Niall. La Guerra del Mundo. Los conflictos del XX y el declive de Occidente (1904-1953). Madrid: Editorial Debate, 2007, 890 p.

 

Ferro, Marc. Siete hombres en guerra. tr. Isabel Margelí. Barcelona: Ariel, 2008, 384 p.

 

Fest, Joachim. Hitler. Barcelona: Planeta, 2005.

 

J.Finestres. “Espiant els nazis. L’aventura dels espies catalans al servei dels Estats Units”, Sapiens, 75 (gener 09) 18-28.

 

M.Florentin. “Las fugas de Calditz”, Historia y Vida, 495 (juny de 2009) 66-73.

 

Fonzi, Paolo. “La politica petrolifera del Terzo Reich durante la Seconda Guerre Mondiale”. Studi Storici, Anno 48, 1 (gener-març 2007) 267-275.       

 

Fowler, Will. El Frente del Este. Fotografías inéditas de 1941-1945. Madrid: Libsa, 2003, 224 p.

 

C.Fresno. “Carros de combate ligeros de la Segunda Guerra Mundial (Alemania I)”, Revista Española de Historia Militar, 102-103 (2009) 238-246.

 

C.Fresno. “Carros de combate ligeros de la Segunda Guerra Mundial (Alemania II)”, Revista Española de Historia Militar, 104 (2009) 23-24.

 

C.Fresno. “Carros de combate ligeros de la Segunda Guerra Mundial (Alemania III)”, Revista Española de Historia Militar, 106 (2009) 117-124.

 

C.Fresno. “Carros de combate ligeros de la Segunda Guerra Mundial (Alemania IV)”, Revista Española de Historia Militar, 107 (2009) 165-170.

 

C.Fresno. “Carros de combate ligeros de la Segunda Guerra Mundial (Alemania V)”, Revista Española de Historia Militar, 108-109 (2009) 235-242.

 

C.Fresno. “Carros de combate ligeros de la Segunda Guerra Mundial (Alemania VI) ”, Revista Española de Historia Militar, 113 (2009) 162-172.

 

R.Gabardos. “Witmann frente a las Ratas del desierto”, De la Guerra. Revista Digital de Historia Militar Moderna y Contemporánea, [En línia] núm. 3 <www.delaguerra.es/ ejemplares/DeLaGuerra...>.

 

F.Garcés. “Dieppe ¿un ensayo para el dia D? ”. Clio, núm. 101 (abril de 2010) 50-59.

 

D.García-Mataredonda. “Erwin Rommel. Oficial y caballero”, Revista Española de Historia Militar, 110 (2009) 14-40.

 

J.García-Petit. “Els anys negres de Vichy, 1940-1944: la silenciada guerra civil francesa”, Sapiens, 82 (agost 09) 28-33.

 

Gilbert, Martín. La segunda guerra mundial (1943-1945). II. Madrid: La Esfera de los libros, 2006, 688 p.

 

Glantz, David M. Antes de Stalingrado. La invasión alemana de Rusia. 1941. Bar-celona: Inédita, 2010, 344 p.

 

D.Gomà. “La tragedia del Indianápolis”, Historia y vida, 512 (novembre de 2010) 72-79.

 

González Álvarez, Manuel. Operación “Fuego Mágico”. Valladolid: AF Editores de Historia Militae, 2005, 56 p.

 

M.González Fernández. “Alejo Gutiérrez Rubalcava. Marine y superviviente”. Historia de Iberia Vieja, 54 (desembre de 2009) 92-97.

 

Gooch, John. Mussolini and his generals. The aroned forces and fascist foreign policy, 1922-1940. Cambridge: Cambridge University Press, 2007, 651 p.

 

Gragera Díaz, Francisco; Daniel Infantes. Rumbo a Rusia. Los voluntarios extremeños de la División Azul. Madrid: Ediciones Raíces, 2007, 318 p. 

 

Güell, Carme. La última de Filipinas. Barcelona: Belac-qua de Ediciones y Publica-ciones S.L., 2005, 192 p.

 

Hastings, Max. Némesis. La derrota del Japón. 1944-1945. Barcelona:Crítica,2008, 844 p.

 

Hastings, Max. La guerra de Churchill. La historia ignorada de la Segunda Guerra Mundial.Barcelona: Crítica, 2010, 624 p.

 

Hauner, Milan. Hitler. A Chronology of his Life and Time. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005,  248 p.

 

Heiberg, Morten y Ros, Manuel. La trama oculta de la Guerra Civil. tr. Teófilo de Loroya. Barcelona: Crítica, 2006, 368 p.

 

Hernández, Jesús. Historias asombrosas de la Segunda Guerra Mundial. Madrid: Ediciones Nawtilus, S.L., 2007, 72 p.

 

J.Hernández Garvi. “Españoles en el búnquer de Hitler”, Historia de Iberia Vieja, 50 (agost de 2009) 22-29.

 

J.L.Hernández Garvi. “Españoles en la II Guerra Mundial. Los libertadores de Europa”. Historia de Iberia Vieja, 55 [gener de 2010] 12-21.

 

J.L.Hernández Garvi. “Españoles en la II Guerra Mundial. Maquinards. El maquis francés”. Historia de Iberia Vieja, 55 [gener de 2010] 22-23.

 

J.L.Hernández Garvi. “Españoles en la guerra de Vietnam”. Historia de Iberia Vieja, 61 [juliol de 2010] 70-77.

 

A.Herrera. “¿El Mago de la Guerra? Jasper Markelyne…”, Historia y Vida, 487 (octubre de 2008) 58-53.

 

Herubel, Michel. La batalla de las Ardenas. Barcelona. Inédita, 2006, 287 p.

 

Hoffmann,Gerhard. “Hijos de la guerra”. Historia 16, 278 (Octubre 2007) 120-123.

 

Janer, Antoni. “Joan March. Història d’un suborn”. Sapiens, 68 (Juny 08) 40-45. -9-

 

Jones, Michael. El sitio de Leningrado (1941-1944). Bar-celona: Crítica, 2008, 362 p.

 

Jones, Michael. La retirada. La primera derrota de Hitler. Tr. David León. Barcelona: Planeta, 2010, 384 p. 

 

Kageneck, August von. De la cruz de hierro a la horca. Barcelona. Ariel, 2008, 144 p.

 

Kallis, Aristotle A. Nazi Propaganda and the Second World War. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 304 p.

 

Keegan, John. Seis ejércitos en Normandía. Del Día D a la liberación de París. Barcelo-na: Crítica, 2009, 480 p.

 

Kersaudy, François. Goering. El segundo hombre del Tercer Reich. Tr. Isabel Ádamez. Madrid: La Esfera de los libros, 2010, 1.003 p.

 

Kershaw, Ian. Decisiones trascendentales. Tr. d’Ana Escartín. Barcelona: Península, 2008, 760 p.

 

Korda, Michael. Con alas de águila. Una historia de la batalla de Inglaterra. Tr. d’Antonio Resines Rodríguez. Madrid: Siglo XXI, 2010, 280 p.

 

Kurzman, Dan. El asedio de Madrid. Barcelona: Planeta, 2005, 592 p.

 

Lanchester, John. “Bon dia, camarada Shtrum”. L’Avenç, 331 (gener 2008) 24-30.

 

F.de Lannoy. “Las tropas británicas en Iraq en 1941”, Revista Española de Historia Militar, 104 (2009) 2-14.

 

F.de Lannoy. “Generaloberst Heinz-Wilheim Guderian”, Revista Española de Historia Militar, 106 (2009) 125-136.

 

León Aguinaga, Pablo. “El comercio cinematográfico como instrumento de la acción norteamericana en España durante la Segunda guerra mundial”. Cuadernos de Historia Contemporánea, 2006, 302-322.

 

Litell, Jonathan. Les benignes. Tr. Pau Joan Hernández. Barcelona: Quaderns Crema, 2007, 202 p.

 

López Palancar, Luis. La agonía del Bismarck. ¡Victoria o muerte!. Cartagena: Ediciones Divum & Mare, 2009, 463 p.

 

Loringhoven, Freitag von. En el bunquer con Hitler. Barcelona: Crítica, 2009, 175 p.

 

Lozano, Álvaro. Operación Barbarroja. La invasión alemana de Rusia. 1941. Barcelona: Inédita, 2006, 492 p.
 

Lozano, Álvaro. Kursk, 1943.La batalla decisiva. Bar-celona: Folio SA., 2007, 584 p.

 

Luck, Hans von. Panzer commander. Barcelona: Tempus, 2008, 480 p.

 

Lukals, John. Junio de 1941. Hitler y Stalin. Madrid: Turner, 2008, 168 p.

 

Mabire, Jean. La batalla de Narvik. Noruega: 1940. Bar-celona: RBA, 2009, 502 p.

 

Macintyre, Ben. El agente zigzag. Tr. Rosa Salleras. Bar-celona: Crítica, 2008, 413 p.

 

Macintyre, Ben. El hombre que nunca existió. Operación Carne Picada. La historia del episodio que cambió el curso de la Segunda Guerra Mundial. Barcelona: Crítica, 2010, 352 p.

 

Macksey, Kenneth. Memorias del mariscal de campo Kesselring. Barcelona: Tempus, 2008, 454 p.

 

Manstein, Erich von. Victorias frustradas. Barcelona: Inédita Editores, 2006, 784 p.

 

J.Martín. “Operación Carne Picada. Franco y Hitler mordieron el anzuelo”, La Aventura de la Historia, 136 (febrer de 2010) 30-37.

 

Martín de Pozuelo, Eduardo; Iñaki Ellakuria. La guerra ignorada. Los espías españoles que combatieron a los nazis. Bar-celona: Debate, 2008, 317 p.

 

Martínez Fiol, David. “Los africanos de De Gaulle. Los héroes olvidados de la liberación”. Clío, 62 (desembre 2006) 58-65.

 
Massanés, Cristina. “Miquel Boixó. Un heroi català a l’URSS”. Sapiens, 94 (agost de 2010) 54-59.       -15-
 

C.Masanés. “Miquel Boixó. Un heroi català a l’URSS”, Sapiens, 94 (agost de 2010) 54-59.

 

J.Mata. “La desconeguda història dels hebreus que integraven l’exèrcit nazi”, Sapiens, 91 (maig de 2010) 32-39.

 

Merridale, Catherine. La guerra de los ivanes (El Ejército Rojo. 1939-1945). Barcelona: Debate, 2007, 569 p.

 

Michele, Vicenzo de. Io, prigionero in Russia. Del diario di Alfonso Di Michele. Florència: l’autor, 2009, 139 p.

 

Moen, Peter. Diario. Madrid: Veintisiete letras, 2009, 176 p.

 

Molina Franco, Lucas. El legado de Sigfrido. La ayuda militar alemana al ejército y la marina nacional en la Guerra Civil Española (1936-1939). Valladolid: AF Editores de Historia Militae, 2005, 386 p.

 

Moncayo, Javier. “Nuremberg. El ajuste de cuentas”. Historia y Vida, 470 (maig 2007) 50-61.

 

Montgómery, Mariscal Bernard. Memorias de guerra. Tr. de Victoria Horrillo. Barcelona: Libros del Atril, 2010 (Tempus), 616 p.

 

Moorehead, Alan. Trilogía africana. Barcelona: Inédita, 2008, 800 p.

 

Moradiellos, Enrique. Franco frente a Churchill. Barcelona: Península, 2005, 482 p.

 

Moreno Cantano, Antonio César. “Primer franquismo y prensa internacional (1939-1941)”. Aportes. Revista de Historia Contemporánea, 62 (3/2006) 94-107.

 

Moreno Julià, Xavier. La División Azul. Sangre española en Rusia, 1941-1945. Barcelona: Editorial Crítica, 2005, 553 p.

 

X.Moreno. “El mito azul”, Historia y vida, 511 (octubre de 2010) 70-79.

 

A.Mortera. “Ametralladoras del ejército alemán en la 2ª G.M.”, Revista Española de Historia Militar, 106 (2009) 98-116.

 

Müller, Rolf-Dieter. La muerte caía del cielo. Barcelona: Destino, 2008, 376 p.

 

Murray, Williamson y Allan R. Millet. La guerra que había que ganar. Historia de la Segunda Guerra Mundial. Barcelona: Crítica, 2010, 736 p.

 

Neitzel, Sonke. Los generales de Hitler. Barcelo-na: Tempus, 2008, 582 p.

 

Netwark, Tim. Aliados de la Mafia. La verdadera historia de los pactos secretos con los aliados en la Segunda Guerra Mundial. Madrid: Alianza, 2009, 512 p.

 

Newcourt-Nowodworski. Stanley. La propaganda negra en la Segunda Guerra Mundial. Madrid: Algaba, 2007, 348 p.

 

Norman, Davies. Europa en guerra (1939-1945). Tr. Amado Diéguez. Barcelona: Planeta, 2008, 711 p.

 

North, Oliver. Heroismo en el Pacífico. Testimonios de guerra. Madrid: Ciudadela, 2006, 384 p.

 

Novials, Àlex. “Kamikazes. Les ales de la destrucció”. Sapiens, 52 (Febrer 2007) 30-35.

 

Ormeño Chicano, Javier. Michael Wittmann y Villers-Bocage 1944. Madrid: Almena, 2010 (Guerreros y batallas; 61), 96 p.

 

Otto Ernst Reiner. El hombre que paró ‘Valkiria’”, Ares, 8 (maig-juny de 2009) 42-52.

 

Overy, Richard. 1939. Demain, la guerre. Tr. de Pierre-Emmanuel Dauzat. París: Seuil, 2009, 153 p.

 

Owen, James. Nuremberg. Tr. Encarna Belmonte i Ferran Esteve. Barcelona: Crítica, 2007, 418 p.

 

J.P.Pallud. “Junio de 1940. Los carros del 67 B.C.C. frente a los panzer”, Revista Española de Historia Militar, 102-103 (2009) 247-256.

 

J.M.Pañeda. “Obstáculos de desembarco alemanes de la II G.M.”, Revista Española de Historia Militar, 111 (2009) 50-62.

 

C.Pedro. “Bombes sobre Londres. Crònica d’una ciutat en flames”, Sapiens, 95 (setembre de 2010) 36-41.

 

Perea Capulino, Juan. Los culpables. Recuerdos de la guerra. 1936-1939. Barcelona: Flor del Viento Ediciones, 2007, 539 p.         -5-         

 

Pérez de la Blanca Sales, Pedro. “El arquitecto de Hitler”. Historia 16, 367 (novembre 2006) 46-71.

 

F.L. del Pino. “África Korps. Girasoles en el desierto”, Clío, 84 (octubre de 2008)  16-27.

 

F-L.del Pino. “Katin 1940. Expediente criminal abierto”, Clío, 96 (octubre de 2009) 28-38.

 

L.del Pino. “¿Pactaron los aliados con la Mafia?”, Clío, 103 (maig de 2010) 32-39.

 

Poveda Longo, Alberto. Paso clandestino. Las otras listas. Madrid: CIRSA, 2004, 269 p.

 

Preston, Diana. Antes de Hiroshima. De Marie Curie a la bomba atómica. Barcelona: Tusquets, 2008, 457 p.

 

F.Princet. “Traidor a la patia [Pétain]”, Historia y Vida, 493 (abril de 2009) 82-87.

 

Pyle, Ernie. Brave men. La batalla de Normandía, 1944. Barcelona: Tempus, 2010, 235 p.

 

Rabaseda, Joaquím. “Música civilitzada. La cultura del III Reich”. L’Avenç, 324 (maig de 2007) 51-53.

 

I.Ramila. “Españoles en la Segunda Guerra Mundial”, Clío, 97 (novembre de 2009) 68-80.

 

J.Rámila. “Aquellos locos y valientes españoles de la Nueve”. Historia de Iberia Vieja, 55 [gener de 2010] 24-29.

 

J.Ramila. “La odisea del oro nazi en España”, Clío, 110 (diciembre de 2010) 28-37.

 

Recio Cardona, Ricardo. Blitz-Krieg. Guerra relámpago (1939-1941). Madrid: Acción Press, 2006, 215 p. 
 

Rees, Laurence. Una guerra de exterminio. Hitler contra Stalin. Barcelona: Crítica, 2006, 274 p.

 

Ress, Laurence. Los verdugos y las víctimas. Las páginas negras de la historia de la segunda guerra mundial. Tr. Antonio Prometeo Moya. Barcelona: Crítica, 2008, 295 p.

 

Rees, Laurence. El holocausto asiático. Los crímenes japoneses en la Segunda Guerra Mundial. Barcelona: Crítica,2009,256 p.

 

J.Reverte. “La ofensiva más larga”, Historia y Vida, 483 (juny de 2008) 110-116.

 

Reynolds, David. Cumbres. Tr. Isabel Ferrer i Carlos Milla. Barcelona: Ariel, 2008, 544 p.

 

J.A.del Rio. “Lothar von Arnauld de la Periére. Caballero de los mares”, Ares, 6 (gener-febrer 2009)

10-14.

 

Rodríguez Álvarez, Mikel. “Neutrales bajo la bandera japonesa”. Historia 16, 370 (Febrer 2007) 62-77.

 

Rodríguez Álvarez,Mikel. “Alfredo Ruíz. Un español en el Dia D”. Historia 16, 379 (Novembre 2007) 44-55.

 

Sáenz-Francés, Emilio. Entre la antorcha y la Esvástica. Franco en la encrucijada de la Segunda Guerra Mundial. Madrid: Actas, 2009, 1006 p.

 

C.Sáez. “Antes de Hiroshima”, Historia y Vida, 498 (setembre de 2009) 78-81.

 

Sáiz Martínez, Agustín. Solbuch. Un completo estudio sobre la vida diaria del soldado alemán, 1939-1945. Alpedrete:Andrea Pres,2007,480 p.

 

Serra de Argila, Pere. “L’últim vol del capità Macdonald”. Sapiens, 59 (Set. 07) 26-29.            -8-

 

Service, Robert. Stalin. Una biografía. Madrid: Siglo XXI de España Editores, 2006, 708 p.

 

Shapirov, Akram. Chernia-kovski. El general T-34. Bar-celona: Inédita, 2009, 528 p.

 

Sloan, Bill. Después de Pearl Harbor. Barcelona: Crítica, 2009, 426 p.

 

Solar, David. La caída de los dioses. Los errores estratégicos de Hitler. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 584 p.

 

Solar, David. “Barbarroja. Hitler ataca la URSS” i “Sorpresa. El enigma soviético”. La Aventura de la Historia, 94 (Agosto 2006) 18-27 i 28-32.

 

Solar, David. “Juicio de Tokio, 1946: para los vencidos, La Horca”. La Aventura de la Historia, 90 (abril 2006) 20-29.

 

Solar, David. “El general invierno. Los errores de Hitler en el ataque a la URSS”. La Aventura de la Historia, 98 (desembre, 2006) 20-30.

 

Solar, David. “Iwo Jima. Condenados al infierno”. La Aventura de la Historia, 100 (febrer 2007) 118-127.

 

Solar, David. Un mundo en ruinas. 1944-1945. De la caída de Alemania y la bomba de Hiroshima, a los juicios de Nuremberg y Tokio. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 500 p.

 

Solar, David. “Misión imposible. Julio de 1942: Rommel en el Alamein”. La Aventura de la Historia, 105 (Juliol de 2007) 26-35.

 

D.Solar. “Hitler: Austria en un puño”. La Aventura de la Historia, núm. 114 (abril 2008) 26-34.

 

D.Solar. “Roma, città aperta”, La Aventura de la Historia, 118 (agost de 2008) 26-35.

 

D.Solar. “Operación Félix. Hitler quiso invadir España”. La Aventura de la Historia, 142 (agost de 2010) 18-25.

 

Solís Miranda, José Antonio. Armas asesinas nazis. Cuando los hombres pierden su lado humano. A Corunya: autor, 2007,144 p.

 

Sönke, Neitzel. Los generales de Hitler. Barcelona: Tempus, 2008, 582 p.

 

Stoler, Mark A. Allies in war. Britain and América against the Axis powers. 1940-1945. Londres: Hedder Arnold, 2005, 292 p.

 

Szárak, Peter. “El caso de los refugiados en la legación checoslovaca de Madrid y en Checoslovaquia durante la Guerra Civil Española”. Cuadernos Republicanos, 60 (Invierno 2006) 51-71.

 

Taylor, Frederick. Dresde. Madrid: Temas de Hoy, 2005, 544 p.

 

Todorov, Tzvetan. Una tragèdia francesa. Barcelona: L’Avenç Història, 2009,160 p.

 

Toran, Rosa. Joan de Diego. Tercer secretari a Mauthausen. Barcelona: Edicions 62, 2007, 318 p.

 

G.Torres. “Gebirgsjäger. Cazadores de montaña alemanes en la II Guerra Mundial”, Ares, 6 (gener-febrer 2009) 30-34.

 

G.Torres. “U-Boote. Los submarinos de Hitler”, Ares. Revista de Historia Militar, 11 (novembre-desembre de 2009) 38-43.

 

X.Valls. “La immensa presó del franquisme”, Sapiens, 96 (octubre de 2010) 62-68.

 

J.Vázquez. “Polonia, 1939”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre de 2009) 2-11.

 

Vázquez García, Juan. La invasión de Polonia. El inicio de la II Guerra Mundial. Madrid: Almena, 2010 (StuG3), 80 p.

 

Vereiter, Karl von. Orden: matar a Tito. Barcelona: Malabar, 2009, 336 p.

 

Vich Sáez, Sergi. “La Francia de Vichy. Una zona entre dos fuegos”. Historia y Vida, 461 (2006) 82-92.

 

Vich Sáez, Sergi. “Musolini en Abisinia. La guerra ganada a los etíopes”. Historia y Vida, 457 [abril 2006] 86-95.

 

Vich Sáez, Sergi. “El fin del Tercer Reich” i “La caída de Berlín”. Historia y Vida, 470 (maig 2007) 32-39 i 40-49.

 

S.Vic. “La batalla de Moscú”, Historia y Vida, 481 (abril de 2008) 82-91.

 

S.Vic. “El error de Mussolini”, Historia y Vida, 485 (agost de 2008) 86-93.

 

S.Vic. Dossier: “Matar a Hitler. Los complots para eliminar al Führer”, Historia y Vida, 489 (desembre de 2008) 33-57.

 

S.Vich. “El oscuro pasado de Von Braun”, Historia y Vida, 497 (agost de 2009) 68-75.

 

Vilanova, Francesc. La Barcelona franquista i l’Europa totalitària (1939-1946). Lectures polítiques de la Segona Guerra Mundial. Barcelona: Empúries, 2005, 429 p.

 

Vilanova, Francesc. El franquismo en guerra. De la destrucción de Checoslovaquia a la batalla de Stalingrado. Barce-lona: Península, 2005, 253 p.

 

Vilanova, Francesc. 1939. Una crónica del año más terrible de nuestra historia. Barcelona: Península, 2007, 205 p. -5-

 

C.Villani. “Milano via Unione 5. Un centro di Accoglienza per ‘displaced persons’ ebree nel seconde dopoguerra”. Studi Storici. Rivista trimestrale dell’istituto Gramsci. Any 50, 2 (abril-juny de 2009) 333-370.

 

T.Wein. “La resistencia francesa”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>].

 

Werth, León. 33 días. Madrid: Veintisiete letras, 2010, 136 p.

 

Wette, Wolfram. La Werthmacht. Tr. Francisco Fernández. Barcelona: Crítica, 2007, 464 p.

 

Wieviorka, Olivier. Historia del desembarco de Normandía. Desde los orígenes a la liberación de París. Barcelona: Tempus, 2008, 458 p

 

Whiting, Charles. La Guerra Secreta. La batalla de las Ardenas. Barcelona: Crítica, 2009, 280 p.

 

Wright, Derrick. La batalla de Iwo Jima. Barcelona: Inédita, 2005, 330 p.

 

Zumbro, Derek S. La batalla del Rurh. La derrota alemana en los frentes del oeste. Madrid: Crítica, 2007, 616 p.

 

Era Atòmica

 

L.Alejandro. “Comparsas en la Cochinchina”, La Aventura de la Historia, 124 (febrer de 2009) 54-57.

 

Anderson, David L. The Vietnam War. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 168 p.

 

Angosto, Ricardo. Kosovo, la herida abierta de los Balcanes. Madrid: Ikono Press, 2006, 168 p.

 

Apply, Christian. La Guerra de Vietnam. Una historia oral. Barcelona:Crítica,2008, 577 p.

 

Arnold, Lorna. British Atomic Weapons Trials in Australia. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2006, 272 p.

 

Bergot, Erwan. La batalla de Dien Bien Phu. Barcelona: Malabar, 2007, 450 p.

 

A.M.Bofarull. “Un rodatge en temps de guerra”, Sapiens, 77 (març 09) 46-49.

 

Bosque Coma, Alfredo. “La batalla de Argel”. La Aventura de la Historia, 93 (juliol 2006) 20-25.

 

Bosque Coma, Alfredo. “Dien Bien Phu. Caída de un imperio colonial». Historia 16, 365 (setembre 2006) 64-76.

 

Bowen, Jeremy. Seis días de guerra, el conflicto de 1967 y la configuración de Oriente Medio. Barcelona: Paidós, 2007, 376 p.

 

Boyce, George. The Falklands War. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 264 p.

 

J.Calvet. “Khmers roigs. Any zero a Cambodja”, Sapiens, 94 (agost de 2010) 34-41.

 

A.J.Candil. “La ayuda militar de los Estados Unidos a España y los pactos de defensa mútua”, Revista Española de Historia Militar, 111 (2009) 81-96.

 

Caputo, Philip. Un rumor de guerra. Barcelona: Inédita Ediciones, 2007, 432 p.

 

D.Carcedo. “La Guerra de Corea”, Historia y Vida, 482 (maig de 2008) 86-93.

 

D.Carcedo. “Argelia, por la independencia”, Historia y Vida, 486 (setembre de 2008) 90-97.

 

Cardona, Gabriel. “Olmert mossega l’ham”. Avui, núm. 10.362 (dilluns, 24-07-2006) 13. -2-

 

Carroll, James. La casa de la guerra. Barcelona: Crítica, 2006, 800 p.

 
Casals, Xavier. “Bayo, el maestro guerrillero del Che y Fidel Castro”. Clío, 76 (Febrer de 2008) 44-49-8-
 
Dieckmann, Dorothea. Guantánamo. Barcelona: Littera, 2006, 187 p.
 

J.Elliot. “Diên Biên Phu. La batalla que demolió la Indochina francesa”, Historia y Vida, 478 (gener de 2008) 16-19.

 

J.Elliot. “La Guerra de Bosnia”, Historia y Vida, 489 (desembre de 2008) 16-21.

 

J.Elliot. “Misiones en el exterior”, Historia y vida, 513 (desembre de 2010) 18-21.

 

J.Finestres. “El somni atòmic de Franco”, Sapiens, 93 (juliol de 2010).

 

Fisac Seco, Javier. “La guerra de Corea en las caricaturas y los mapas”. Historia 16, 369 (gener 2007) 30-43.

 

Fisk, Robert. La gran guerra por la civilización: la conquista de Oriente Medio. Barcelona: Ediciones Destino, S.A., 2005, 1.512 p.

 

M.Florentin. “Hermano contra hermano. Septiembre negro”. La Aventura de la Historia, 143 (setembre de 2010) 50-54.

 

Forst, Alan. Los espías de Varsovia. Tr. José Antonio Soriano. Barcelona: Seix Barral, 2009, 347 p.

.

Francisco, Luis Miguel y Silva, Lorenzo. Y al final, la guerra. Irak. Madrid: La Esfera de los libros, 2006, 508 p.   -4-

 

C.Fresno-E.Soler. “Mikoyan y Gurevich MIG-3”, Revista Española de Historia Militar, 112 (2009) 111-116.

 

V.Gavín. “Corea. L’últim vestigi de la guerra freda”, Sapiens, 92 (juny de 2010) 14-15.

 

Halberstam, David. La guerra olvidada. Tr. Juan Mari Madariaga. Barcelona: Crítica, 2009, 968 p.

 

T.Ifrán. “Los North American (Sud Aviation) T-28 Fennec en la aviación naval uruguayana”, Revista Española de Historia Militar, 111 (2009) 63-75.

 

Kadaré, Ismail. Diario de Kosovo. Artículos, cartas y otros textos. Madrid: Edi-ciones Siruela, 2007, 214 p.

 

Kristol, William & Kagan, Richard. Contra el eje del mal. [Córdoba]: Almuzara, 2005, 198 p.

 

La Guardia Civil en la Comunidad Valenciana. 1976-2000”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], < www.aulamilitar.com >.

 

Manrique García, José María; Molina Franco, Lucas. CETME. 50 años del fusil de asalto español. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 384 p.

 

Martin, Eutimio. “Agradecimiento francès: el destierro. Operación Bolero-Papikra”. La Aventura de la Historia, 101 (març 2007) 48-52.      -4-

 

Martínez Laínez, Fernando. “Españoles en Vietnam. Una guerra a las órdenes de Francia”. Historia y Vida, 470 (maig 2007) 86-93.

 

Mendoza, Bernardo. «La guerra de Vietnam». Historia y Vida, 454 [gener 2006] 14-18.
 

A.Novials. “Vietnam, la resistència infinita”, Sapiens, 77 (març 09) 34-41.

 

Ortega, Pere. Indústria d’armes a Catalunya. Dels trabucs a l’aeronàutica. Barcelona: Justícia i Pau, 2007, 40 p.

 

J.Pastrana. “Los 10.000 días del general [Vo Nyuyen Giap]”, Historia y Vida, 494 (maig de 2009) 82-89.

 

Pita Pita, René. Armas químicas. La ciencia en manos del mal. Villaviciosa de Odón: Plaza y Valdés, 2008, 532 p.

 

Quero Rodiles, Felipe. Batallas principales del siglo XX. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 621 p. 

 

Romaña Arteaga, José Miguel. Tempestad sobre Vietnam. Barcelona: Inédita Editores, 2005, 788 p.

 

Romaña, José Miguel. Fuego sobre Oriente Medio. El Golpe aéreo de Israel en la Guerra de los Seis Días. Bar-celona: Inédita, 2006, 477 p.

 

Sánchez Ferlosio, Rafael. Sobre la guerra. Barcelona: Destino, 2007, 428 p.

 

Síntes, Luis Alejandre. La Guerra de la Cochinchina. Bar-celona: EDHASA, 2006, 510 p. 
 

Sledge, E.B. Diario de un marine. Barcelona: Planeta, 2008, 448 p.

 

Solar, David. “Seis días de junio. Israel aprovechó la precipitación árabe”. La Aventura de la Historia, 104 (juny de 2007) 26-33.

 

Stanton, Doug. Soldados a caballo. Una extraordinaria historia de guerra del siglo XXI. Barcelona: Crítica, 2010, 496 p.

 

Stiles, David. “A Fusion Bomb over Andalucía: U.S. Information Policy and the 1966 Palomares incident”. Journal of Cold War Studies, 8/1 (2006) 49-67.

 

Thomas, Joan Maria. La batalla del wolframio. Estados Unidos y España de Pearl Harbor a la Guerra Fría (1941-1947). Madrid: Cátedra, 2010, 328 p.

 

Trischler, Helmuth; Weinsberger, Hans. “Engineering Europe, big technologies and military systems in the making of 20th century Europe”. History and Technology, 21/3 (2005) 49-84.

 

Weller, George. Nagasaki. Las crónicas destruidas por MacArthur. Madrid: Crítica, 2007, 392 p.

 

Young, Ken. Weapons Systems and the Politics of interdependence. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2006, 256 p.

 

Ifni

 

Bosque Coma, Alfredo. “La Guerra olvidada. Último conflicto armado de España”. La Aventura de la Historia, 109 (Novembre 2007) 38-44.        -IINE-

 

Casals, Xavier. “Ifni. La guerra que Franco ocultó”. Clío, 72 (octubre 2007) 48-55.          -6-

 

Fernández-Aceytuno Gavarrón, Mariano. “Operaciones de liberación de los puestos del territorio de Ifni”. Ejército de Tierra Español, 798 (2007) 43-47.

 

Herrero Díez, Juan Francisco. Diario de una guerra desconocida. Desierto del Sahara, perímetro defensivo de Villa Bens, 1958. Madrid: Imagine Press Ediciones, 2007, 319 p.

 

Luengo, Andrés. “Sidi Ifni. La guerra oblidada”, Sapiens, 51 (gen.07) 42-49.

 

“Narració del veterà: Josep Carrera Mor”. Sidi-Ifni. La revista de l’Associació Catalana de veterans de Sidi Ifni, 9 (2n. semestre del 2008) 6. -11-

 

Pérez García, Guadalupe. “La Guerra de Ifni y la falsa culpabilización al Comunismo Internacional por parte del régimen franquista”. Zer. Revista de Estudios de Comunicación, 20 (2006) 196 p.

 

Pujades, Pius. Memòria de l’IFNI. Girona: Curbet Comunicació Gràfica S.L., 2008 (Els llibres dels Quatre Cantons), 316 p.       -11-

 

Segura Valero, Gastón. Ifni, la guerra que silenció Franco. Madrid: Martínez Roca, 2006, 372 p.  -3-

 

Vidal Guardiola, Lorenzo.M. Ifni, 1957-1958. La prensa y la guerra que nunca existió. Madrid: Almena, 2006, 366 p. -6-

 

tornar al principi